Infància identifica un increment de casos d’abusos sexuals a menors

L’àrea de protecció a la infància ha detectat un increment dels casos d’abusos sexuals a menors d’edat arran de les campanyes de prevenció i sensibilització que s’estan duent a terme. En l’àmbit internacional les dades apunten que un de cada cinc nens pateix o ha patit abús sexual. Aquí i a la resta de països és complicat comprovar aquestes ràtios, però la secretària d’Estat d’Afers Socials, Treball i Ocupació, Ester Fenoll, constata un increment de la identificació dels abusos sexuals i dels maltractaments a menors. Per tot, s’han augmentat els recursos d’atenció a la infància en un 40% des de fa dos anys i per a principis de l’any vinent s’espera la incorporació d’un psicòleg forense, una reformulació del Pacip (Protocol d’actuació en casos d’infants en perill) i una nova llei de protecció a la infància, amb un nou Pla nacional de la infància. 
En breu es té previst publicar les xifres de la infància en risc. Però a falta de concretar-les, l’increment dels casos identificats d’abusos sexuals és un fet constatat. “Les ràtios internacionals són dades molt alarmants. És una qüestió que costa molt posar sobre la taula, perquè molts cops l’abús té lloc dins de l’entorn familiar i aleshores encara és més difícil. I és comès per persones amb les quals la víctima té un vincle afectiu. Igual que els maltractadors. I de vegades es donen casos en què, quan retires la custòdia als pares, els nens s’enfaden i ens pregunten per què no poden veure els pares, perquè han integrat el maltractament com una cosa més de la seva vida. I amb l’abús sexual passa una mica el mateix”, va explicar Fenoll. Segons la secretària d’Estat d’Afers Socials, és difícil detectar l’abús sexual al menor, perquè el maltractament té unes “seqüeles que són més evidents, sobretot si és físic, i l’abús sexual queda molt en­cobert”. 
La principal recomanació és donar informació. “S’ha de parlar molt amb els nens i explicar-los que això no ha de passar i que si els passa tenen molta gent a qui ho poden dir”, va comentar Fenoll. Amb aquesta finalitat des del Govern s’ha facilitat l’adreça infancia@govern.ad, perquè tant l’infant víctima com tota aquella persona que vulgui informar d’un cas de maltractament o abús sexual a menor ho pugui fer. 
Des de l’àrea d’infància ja s’han iniciat campanyes de senbilització, tallers i xerrades a les escoles i en breu es presentarà un fulletó divulgatiu sobre l’abús sexual i el maltractament a l’infant. Han estat aquestes campanyes les que “han fet aflorar la identificació de més casos d’abusos sexuals”, va explicar Fenoll. 

Un psicòleg forense
A principis del 2017 s’espera la incorporació d’un nou psicòleg forense dins de l’àrea de protecció a la infància, que “treballarà en l’abús sexual infantil i amb Batllia i fiscalia perquè reculli el testimoni d’un infant i evitar que hagi de tornar a declarar i repetir la seva versió, i per evitar que el sistema revictimitzi”, que és una recomanació del Conveni de Lanzarote.
Per altra banda, i també de cara a inicis del 2017, es reformularà el redactat del Pacip, que ja data del 2005. “Es tracta d’una versió nova que hem treballat amb justícia, Batllia, Medicina Legal i Forense, Policia, Educació i tots els ministeris que estan en contacte amb la infància, i que establirà tots els protocols i canals a activar des d’on es detecti el possible abús o maltractament, i tot coordinat amb l’equip de protecció a la infància, amb psicòlegs i educadors socials. El que es fa és treballar en el nen amb el nucli i, si el problema és el nucli, se n’aparta i es posa en una família extensa o al centre d’acolliment. També es treballa amb el ministeri de Salut i Salut Mental”, va comentar la secretària d’Estat d’Afers Socials, Treball i Ocupació.

El Conveni de Lanzarote marca les línies

Andorra va ratificar l’abril del 2014 el Conveni sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexuals (Lanzarote, 25 d’octubre del 2007), que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2010. El Conveni de Lanzarote, a banda de tractar dels abusos sexuals, reprèn bàsicament les mateixes conductes delictives descrites en el protocol opcional sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, que Andorra va ratificar el 2001. El conveni inclou principalment les mesures de prevenció i protecció, com les accions per ajudar els infants víctimes i les seves famílies; programes o mesures d’intervenció contra els autors de delictes sexuals contra els menors; la incriminació de certes conductes delictives; l’establiment de procediments per a la investigació i l’enjudiciament de les necessitats específiques dels menors, i la creació d’un registre i emmagatzematge de dades sobre delinqüents sexuals convictes.