Iniciativa per poder introduir drons per a rescats de bombers

La introducció dels drons en el nostre dia a dia, com a aparell d’oci però també amb funcionalitats pràctiques com ara gravar esdeveniments, transport o suport a tasques en zones elevades, és cada vegada més una realitat. Andorra va fer un primer pas en aquest sentit, motivada per la necessitat sobretot de regular els vols d’aquests aparells per zones urbanes, amb l’aprovació el febrer passat del reglament d’aeronaus no tripulades, pilotades remotament. Un cop legislat el sector, ara vol fer un pas més amb la introducció de drons en diversos cossos especials i en departaments de l’administració. Servirien sobretot per donar suport en tasques d’emergència.
El cas més clar és el del cos de bombers, i de fet la intenció és, d’aquí dos o tres mesos, crear un edicte amb un concurs públic perquè les empreses especialitzades presentin un projecte d’introducció de drons per a rescats. És a dir, drons que facilitin sobretot la tasca del Grup de Rescat de Muntanya dels bombers. La idea és que l’aeronau estigui connectada a Alpify i, a partir d’aquí, treballi conjuntament amb els bombers per a la localització de persones perdudes. Amb el dron es pot accedir més ràpidament a zones complicades o fins i tot es pot convertir en l’única manera d’accedir a zones quan les condicions meteorològiques són molt adverses, o quan és de nit i l’helicòpter no pot sobrevolar. Així mateix, la idea també és que les aeronaus serveixin com a aparell de transport de material sanitari, menjar o altres eines que necessitin els bombers i els equips sanitaris quan treballin amb les persones que s’hagin perdut o lesionat.
Una altra utilitat que s’estudia per als drons (tècnicament anomenats Remotely Piloted Aircraft), en aquest cas també fora de l’administració, és que serveixin com a eina de transport de missatgeria. Fora d’Andorra ja s’ha avançat molt en aquest sentit, ja que en molts casos resulta més econòmic i efectiu que utilitzar la missatgeria tradicional. Jorge Sin, pilot de drons de l’empresa Aerofilm Andorra, exposa que el Principat no pot baixar d’aquest carro i que acabarà inspirant-se en la legislació que facin respecte d’això els països de l’entorn. Caldrà tenir en compte aspectes com la introducció de carreteres aèries i espais de vol. 
Juntament amb Sin, hi ha diverses empreses al país (més d’una desena) que ofereixen la gravació d’imatges a través dels drons, per a espots publicitaris, fer imatges corporatives o paisatges, i fins i tot casaments. Totes aquestes empreses s’han hagut d’adaptar a les exigències del reglament aprovat al febrer, ja que fins llavors no hi havia cap mena de control. Des de fa vuit mesos, han de tenir en compte diversos aspectes, sobretot relacionats amb la seguretat quan graven per zones urbanes i zones limitades. Així mateix, han de demanar permís al departament de Transports cada vegada que vulguin fer una gravació amb finalitats comercials, amb drons de més d’un quilo, és a dir aptes per transportar càmeres fotogràfiques autònomes.  
Un dels canvis del nou reglament és que, juntament amb la sol·licitud del permís, cal la signatura d’un enginyer que validi els riscos i la viabilitat del vol amb el dron.