Introduir la intel·ligència artificial, el gran repte de l’Administració pública

El període 2020-2030 és una “dècada crucial” per al futur de les administracions públiques de tots els països del món i, òbviament, també per a l’Administració pública andorrana. Així ho creu si més no Carles Ramió, catedràtic del departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, que remarca que en aquest període les administracions han de fer front a quatre grans problemàtiques com són la gestió post-Covid, la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la introducció de la intel·ligència artificial i la robòtica i al seu propi envelliment.

Ramió, que ha estat un dels experts que ha participat en la primera sessió de l’espai de reflexió sobre les administracions públiques en el marc de la iniciativa Andorra, reptes de futur, es mostra convençut que l’esdeveniment “més important” a nivell de les administracions públiques els pròxims 25 anys “tindrà a veure amb la revolució tecnològica i les tecnologies emergents”, l’internet de les coses i d’altres que “avui no som capaços d’albirar”. I en aquest sentit remarca que “introduir la intel·ligència artificial i la robòtica a l’Administració pública és el gran repte de futur” i on cal “esmerçar els nostres recursos”.

I és que per l’expert, l’Administració pública “pot gaudir de molts avantatges” d’aquesta introducció de l’intel·ligència artificial i la robòtica que pot portar a “un model burocràtic eficaç i eficient”, el que seria “un model burocràtic sense buròcrates”. A més, Ramió considera que aquesta tecnologia no només ha d’arribar a la “burocràcia de baixa intensitat”, sinó  que també cal “automatitzar la burocràcia d’alta intensitat”, i que la tecnologia arribi també a nivell dels “fedataris, per tot el tema de les auditories i també per la part jurídica”.

El catedràtic de la UPF considera també que la intel·ligència artificial pot ajudar a resoldre el problema amb què es troben les administracions, que “han d’assumir més serveis i funcions però amb uns recursos econòmics i fiscals cada cop més minsos”, ja que “pot incrementar la productivitat”.
Ara bé, una major automatització de l’Administració pot generar  “resistències” a nivell intern dels treballadors i dels sindicats per la pèrdua de llocs de treball que hi pot anar associada. En aquest sentit, Ramió considera que en un futur “els empleats públics seran més qualificats que els actuals, però quantitativament seran menys, ja que hi haurà una pèrdua neta de treball públic”. Amb tot, ha apel·lat a “no frenar aquestes tecnologies” i a buscar un pacte perquè qui perdi el lloc de treball pugui fer altres funcions.

En relació amb els altres reptes, Ramió apunta que la gestió post-Covid, amb les vulnerabilitats socials i els problemes econòmics i laborals que ha comportat la pandèmia, “tensarà i estressarà” les administracions amb “una sobreactuació en molts dels seus serveis clau”.

Quant a l’envelliment, l’expert assenyala que a molts països la piràmide demogràfica dels empleats públics està molt més envellida que la piràmide demogràfica de la població en general, fet que pot comportar “un problema perquè es perd coneixement”, el de persones amb més de 35 anys de trajectòria dins les administracions, però que a la vegada és una oportunitat per mirar de “rejovenir i incorporar nou talent”, persones formades digitalment i que “seran les que completaran la transformació digital de les administracions”.

Finalment, pel que fa als ODS, Ramió admet que cal treballar per implementar-los, si bé adverteix que “no té cap sentit que un país els acompleixi si els del seu entorn no poden complir-los”.