Ipcena culpa dels atacs d’os els que incompleixen la normativa

L’entitat ecologista Ipcena rebutja la retirada de l’os Goiat del Pirineu de Lleida i critica que la Generalitat no pot prendre aquesta decisió de manera unilateral, ja que, segons el portaveu d’Ipcena, Joan Vàzquez, cal que un grup d’experts independents doni la seva opinió i depèn també que ho aprovin altres països implicats, com França o Andorra. Consideren que és “irresponsable” que el conseller de Territori, Damià Calvet, hagi cedit a les “pressions” dels ramaders per interessos econòmics en detriment de la conservació de la natura i neguen que Goiat sigui el responsable de tots els atacs de què se l’acusa. Pels ecologistes, si els ramaders complissin la normativa “no hi hauria tants atacs”. “A França, per exemple, es compleix, i, a la frontera amb la Vall d’Aran, només hi ha hagut un atac d’os en dos mesos,  mentre que a la Vall d’Aran n’hi ha hagut 15, quan els ossos són els mateixos”, ha dit Vázquez. Des d’Ipcena asseguren que al Pirineu de Lleida no s’està complint el projecte Pyros Life, que compta amb 2,4 milions d’euros de subvenció europea i que estableix que els ramats vagin en grups, acompanyats de pastor i gossos de protecció i que es tanquin en pletes a les nits. “La culpa dels atacs no és de l’os sinó d’aquells que no compleixen la normativa i li posen la carn en safata”, critica Vázquez.

Segons Ipcena, no s’està complint la normativa i exigeixen que es compleixi. Asseguren que hi ha molts ramats al Pallars Sobirà i a la Vall d’Aran que no van amb pastor. “Això incita l’os a atacar, perquè són ramats que no estan protegits”, assegura Vázquez. “L’os rebutja la presència humana i quan la veu marxa”, assegura l’ecologista, que posa com a exemple el cas del port de la Bonaigua. “Allà hi ha una pleta on es tanquen les vaques i hi ha pastors i fa uns dies hi va haver un intent d’atac però l’os va marxar”, va explicar. 

Pels ecologistes, l’os fa d’os i els ramaders, si no apliquen les mesures necessàries, estan afavorint els atacs d’os, ja que el 20% del que mengen aquests animals és carn. Si s’aplica la normativa, expliquen, no s’evitaran el 100% dels atacs però es disminuiran a una vintena  l’any. Això suposaria que només l’1% de les pèrdues de bestiar serien atribuïbles a l’os, mentre que les pèrdues per altres motius, com ara atacs de gossos assilvestrats, malalties o llamps, calculen que supera els 500 exemplars l’any, unes 25 vegades més que a conseqüència de l’os.