Irregularitats en l’obtenció de les proves del cas de venda de dopants

El Tribunal de Corts presidit per Josep Maria Pijuan farà pública aquest matí la deliberació per continuar o no el judici contra els propietaris de la farmàcia d’Encamp acusats d’elaboració, distribució i venda de substàncies químiques. Ahir es va suspendre el judici per examinar les qüestions prèvies presentades per la defensa, que alertava de certes irregularitats en l’escorcoll que la policia va fer a la farmàcia, que haurien vulnerat drets fonamentals dels dos processats.
Es tracta del cas dels propietaris de la farmàcia d’Encamp que es va veure involucrada en l’operació batejada amb el nom de cas Cursa i que va esclatar públicament el febrer del 2011, i que, arran de la denúncia d’un ciclista professional que havia rebut un correu electrònic en què li oferien substàncies dopants, va culminar amb la detenció de set persones. Els processats estan acusats d’un delicte major d’elaboració, distribució i venda de substàncies químiques.
Ahir es va celebrar el judici amb els dos processats, els propietaris de la farmàcia, però només es va tractar de les qüestions prèvies de les dues defenses, que van reclamar que el tribunal les estudiés perquè aquestes reclamaven pràcticament la nul·litat de gairebé totes les proves obtingudes, per diferents irregularitats. 
escorcoll sense ordre 
La defensa de la propietària va advertir de tres irregularitats que vulneraven drets fonamentals de la processada, i reclamaven la nul·litat de tota la investigació i l’expulsió del sumari de tot el que la policia havia fet abans d’avisar el jutge i de tot el que se’n derivava. Per tant creu que hi ha una vulneració d’un procés degut i una vulneració de drets fonamentals. 
Segons la defensa, l’escorcoll de la policia del 18 de febrer del 2011 es va realitzar sense cap ordre judicial, ja que va actuar per iniciativa pròpia en ser alertada pels mossos d’esquadra i en esclatar aquell dia als mitjans l’operació Cursa. El lletrat de la defensa, Josep Antoni Silvestre, va criticar l’actuació policial perquè es va fer l’escorcoll sense cap control judicial i va dir que no s’havia tingut en compte el que diu la llei de cooperació internacional ni el sistema Interpol. “La policia es va saltar el control judicial sense seguir l’ordre de la il·legalitat”, va dir. La informació al fiscal, segons la defensa, va ser posterior a l’escorcoll, i per tant reclama la nul·litat de tota la investigació i expulsar del sumari totes les proves obtingudes, per una vulneració del procés degut i de la defensa. 

Control dels correus
Quant als missatges electrònics de l’ordinador de la processada que consten al sumari, segons aquesta mateixa defensa es van obtenir quan s’estava investigant el cas d’un presumpte delicte menor, i per aquest no es poden controlar les comunicacions. Finalment es va elevar a delicte major, però en el moment de l’escorcoll i del control de les comunicacions el delicte investigat era menor, i per tant s’ha comès una altra irregularitat. La mateixa fiscal va reconèixer que es va posar en l’escrit “delicte major” per “una errada de transcripció”. Amb aquest argument la defensa al·lega que s’ha vulnerat el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions i reclamava l’expulsió de totes les comunicacions que constin en acta. Entre altres raons, aquestes comunicacions no disposaven dels informes reglamentaris d’acarament i de clonatge per comprovar-ne l’origen, com se sol fer en un procés judicial. 
Així mateix, es va alertar que en el moment de l’escorcoll a la farmàcia no es va informar degudament la processada dels seus drets. 
La defensa del processat va al·legar dues irregularitats més. Una és el trencament de la cadena de custòdia. Segons la defensa, totes les peces extretes de la farmàcia en el moment de l’escorcoll no van ser degudament tractades ni precintades davant dels interessats tal com marca la normativa. “La policia es va endur els objectes sota el braç”, va dir. Per tant, segons aquesta part no es pot garantir l’autenticitat de les proves ja que moltes de les bosses estan ara obertes sense les corresponents actes judicials.  Per altra banda, també va criticar l’informe previ d’acusació fet per la fiscalia perquè el considera “lax i insuficient i per tant vulnera el dret a la defensa”. 
Per la seva part, la fiscal va demanar la continuació del judici oral perquè al seu parer les qüestions prèvies presentades, algunes contestades per ella, no vulneren el dret a la defensa. 
Els processats van reconèixer els fets en un judici a la Seu d’Urgell, des d’on presumptament enviaven les substàncies dopants, L’afer, però, no és una causa jutjada perquè la fiscal va dir que a Andorra es podien analitzar altres fets i delictes. 

Dos anys i mig de presó i un milió de multa per blanquejar capital

El Tribunal de Corts ha condemnat una ciutadana andorrana a un any i sis mesos de presó condicional i un milió d’euros de multa pel delicte de blanqueig de capitals, i un any més de presó condicional pel delicte d’escoltes il·legals. Es tracta de la propietària d’una gestoria de Canillo que el 2009, juntament amb un ciutadà espanyol i un d’italià amb qui tenia relacions professionals, va explorar la possibilitat d’impulsar projectes de negoci en comú. Un preveia atraure inversors d’origen àrab al Principat utilitzant el compte que la processada andorrana tenia en una entitat bancària del país com a plataforma per canalitzar aquesta inversió estrangera. Un cop els diners fossin a Andorra, va dir ella mateixa, aquests ja vindrien per fer-se’n càrrec.
Va ser a través del ciutadà italià que van entrar en contacte amb un notari de Costa Rica que tenia un amic advocat a Anglaterra que estava interessat a portar 50 milions de dòlars al Principat i posteriorment 11 milions més. D’aquests diners, els tres processats i el notari costa-riqueny n’havien d’obtenir una comissió del 5%. Ni aquests ingressos ni la xifra anunciada inicialment, però, van arribar mai. L’abril del 2009, la ciutadana andorrana va rebre al seu compte una transferència d’un banc anglès de 8 milions de dòlars. Després es va comprovar que provenien d’un intent de frau comès per un empleat “deslleial” del banc de Londres. Davant d’aquests fets els serveis de prevenció de blanqueig del banc andorrà ja van posar una denúncia. 
La fiscalia els acusava tots tres del delicte de blanqueig en grau de temptativa i d’associació il·lícita, i la condemnada del delicte d’escoltes il·legals perquè va accedir al correu electrònic del notari costa-riqueny tot i que ell mateix li va donar la contrasenya perquè el consultés mentre ell estava de viatge al Principat. Per tot demanava per a la dona quatre anys de presó i un milió d’euros de multa, i per als dos homes tres anys de presó i un milió de multa. 
Finalment el Tribunal de Corts ha decidit condemnar tan sols la dona andorrana i absoldre els altres dos acusats. Les defenses dels homes ja reclamaven l’absolució perquè en el cas de l’espanyol considerava que va ser enganyat per l’andorrana, amb qui mantenia aleshores una relació sentimental. En el cas de l’italià, perquè no van tenir cap negoci en comú.  La defensa de la condemnada va argumentar que tots tres processats passaven per una situació econòmica molt difícil i que la proposta que van rebre els va fer somiar.