El Centre Andorra Sostenible ha arribat aquest 2013 als deu anys de vida, un temps en què ha anat evolucionant.

 

Al llarg d’aquests anys s’ha fet molta feina a les escoles i les franges d’edat s’han anat ampliant per poder arribar a tota la població. L’objectiu per al futur és continuar creixent en qualitat i potenciar aquelles activitats i propostes que funcionen millor per comunicar
i resoldre els dubtes de la ciutadania sobre sostenibilitat.

El Centre Andorra Sostenible arriba als deu anys, ¿què significa aquest aniversari?
Javier Gómez: Són molts anys i en diferents etapes, tot i que ha tingut una continuïtat la feina que s’ha fet. Al principi era una oficina d’atenció i informació ciutadana i després la criatura va creixent i prenent una forma diferent. T’adones que per fer una bona comunicació i conscienciació mediambiental has de tocar totes les edats, no és només una oficina d’informació sinó que anem una mica més enllà. Llavors es comencen a fer els projectes de comunicació i educació mediambiental més integral, començant des dels més petits i per al conjunt de la ciutadania en general i també per als professionals, el teixit econòmic i social.

De fet, la situació era diferent perquè quan es va posar en marxa potser el principal problema era la contaminació arran del forn incinerador i ara els problemes segurament són uns altres…
J. G.: Sí, quan es volen posar certes instal·lacions que no són ben vistes el que és curiós és que tothom sap que són necessàries però ningú les vol a la vora. La sensibilització i la comunicació són bàsiques per explicar quin és el model de vida que tenim i el cost ambiental que té i les accions que hem de fer entre tots per intentar modificar el nostre dia a dia per aquestes coses que grinyolen i volem canviar.  

S’han anat fent avenços, ¿no?, com per exemple en la recollida selectiva. ¿Ara cal treballar altres qüestions?
J. G.: És important que de mica en mica t’adonis que hi ha certs comportaments, hàbits, que fan que el teu dia a dia sigui una mica més responsable. És a dir, es tracta de tenir consciència de l’abast de les meves accions. No es tracta de culpabilitzar-nos sinó de ser constructius, i en això l’educació és bàsica. Si hi ha un espai de reflexió sobre el teu dia a dia estàs fomentant els hàbits més responsables i, sobretot, l’esperit crític. Ha canviat l’orientació del centre i també la població andorrana…

S’ha fet molta feina a les escoles, ¿però s’està ampliant aquestes accions a altres sectors?
J. G.: És important una educació continuada perquè es generi un canvi d’hàbits i es mantingui.
Renata Gonçalves: Aquest any i el passat vam incidir en el treball als punts joves perquè no s’havia col·laborat gaire i vam creure convenient incidir més en aquestes edats. Es fan diversos tallers, més manipulatius i més dinàmics…, perquè a l’escola ja ho treballen, tot això.
J. G.: L’important és que hi hagi una proposta reflexiva, intentem fomentar l’esperit crític. Els temes de la sostenibilitat no estan arraconats en la típica activitat de residus, sobre l’aigua, de missatges massa clàssics que sempre s’han donat, ja que en un espai lúdic es pot transmetre també aquests missatges i un bon exemple és la bicicletada, que és una activitat reflexiva al voltant de model de mobilitat que tenim però que es fa en un espai lúdic.
R. G.: L’important és saber arribar a la gent, perquè d’informació en pots donar molta però arribar-hi ja és més difícil. I fer-ho de forma dinàmica i divertida.

Vau fer una prova pilot sobre el malbaratament d’aliments a les escoles, ¿quines conclusions s’han obtingut?
J. G.: Es va quantificar i en total van participar-hi uns 1.700 alumnes de vuit o nou centres de tots els nivells i totes les parròquies i vam veure que, en general, la quantitat de pa que es malbaratava era molt poca, em sembla que voltava el quilo per setmana i escola. El primer objectiu és que els nens s’adonessin, a l’hora de llençar les escombraries, que allà hi havia aliments que es podien aprofitar i que ells podien fer un seguiment d’aquests comportaments, que no és una cosa que no es pot canviar però primer cal adonar-se de què estàs fent.
L’important també és que hi hagi una sinergia i una continuïtat, de les escoles als punts joves i fins a arribar als padrins. Donar resposta a les inquietuds ambientals de totes les franges d’edat. En l’exercici del malbaratament vam quedar molt contents, tant pel seguiment de les escoles com per la participació i pel fet d’adonar-nos que el treball que es fa als centres és molt important. Ara s’ha reforçat durant la Setmana europea per a la prevenció de residus difonent que hi hagi menys embalatges.
R. G.: Vam detectar que en moltes escoles molts nens ja porten carmanyola o embolcalls reutilitzables... Aquí també veiem que s’estan conscienciant els pares i l’escola.
J. G.: Sí, i estem intentant treballar la transversalitat i les sinergies, i això ho intentem potenciar més amb el projecte Escola Verda. Hem renovat la documentació i s’ha intentat fer un projecte més dinàmic perquè es vegi que és participatiu no només per als alumnes i els professors, sinó també per al personal no docent i les famílies...

¿Quin és el repte, que el cent per cent de les escoles s’incloguin en el projecte Escola
Verda?
R. G.: Sí, aquest és el repte a llarg termini.
J. G.: T’adones que el projecte ha anat caminant, canviant, ja que les temàtiques s’han actualitzat i es treballen qüestions que van més cap al consum responsable, és a dir, es va més enllà de temàtiques com podia ser el consum d’aigua, ja que el consum responsable és un concepte molt més ampli que ens permet treballar més àrees de coneixement, és més creatiu. A més, interessa que sigui un projecte progressiu i dinàmic. És a dir, l’objectiu no ha de ser arribar al cent per cent dels centres en deu anys, per exemple, sinó anar incorporant-hi escoles de mica en mica i anar generant intercanvi. No pot ser un projecte aïllat, hi ha d’haver una comunicació entre escoles i la societat, que la gent sàpiga què fa cada escola, que hi hagi visibilitat.
R. G.: Un dels objectius pels quals vam actualitzar tot el material era també per fer-los més fàcil tot el procés per entrar en el projecte. Primer els centres hi poden estar com a observadors, és molt més flexible.

¿Són molt exigents els criteris?
J. G.: El primer que se’ls demana és que facin una reflexió com a escola, com a centre, de quin és el projecte educatiu que volen. Llavors es fa una primera diagnosi ambiental per saber com està l’escola i què fa de cara a l’educació ambiental, com participen dels diferents recursos que hi ha al país, com per exemple els tallers. Per això és molt important l’actualització que fa cada any la Renata de la guia dels recursos educatius en sostenibilitat. Una vegada feta aquesta reflexió, se’ls en demana una altra a tres anys vista, és a dir, en tres anys on volen arribar, quins temes volen tractar, i se’ls demana que de cada any facin un pla i que participin en el funcionament del projecte...
Les escoles, de vegades, ens diuen que això és molta feina, molta documentació... però nosaltres treballem per donar-los servei i per això hem actualitzat la documentació perquè fossin plantilles molt senzilles.

Més enllà de les escoles verdes, ¿quins són els objectius dels centres per al futur?
J. G.: Tenim una dinàmica que agrada i funciona, ho veiem en la resposta que ens dóna la gent, les entitats. El centre és present en la societat i ara cal potenciar allò que funciona, que agrada. Però potenciar-ho no en el sentit quantitatiu sinó qualitatiu, perquè nosaltres treballem per objectius educatius. Es tracta de resoldre els dubtes que realment té la gent i el més important és escoltar-la i veure com la pots ajudar. Per exemple, en aquest porta a porta que hem fet als comerços ens hem adonat que la gent té moltes coses a dir.

Precisament aquest porta a porta va constatar molts dubtes sobre les bosses de plàstic. ¿Quines altres inquietuds us han fet arribar?
R. G.: Cada comerç ha tingut les seves inquietuds i hi ha una gran llista de coses, segons ha constatat la persona que ha fet el porta a porta.
J. G.: T’adones que al país hi ha un conjunt de persones que són molt participatives en qüestions de sostenibilitat i que interaccionen molt amb nosaltres i després altres, que són els estudiants, que a força d’activitats participen i es genera una massa crítica. Creiem que un dels objectius és que el centre sigui el punt de trobada de les persones que tinguin dubtes sobre la sostenibilitat, que trobin en nosaltres un suport o una resposta.

¿Sobre les bosses heu rebut moltes consultes?
R. G.: Sí, moltes, tant de particulars com de comerciants.
J. G.: Cal recordar que en aquest cas no era anar contra el plàstic, sinó el foment de la reutilització, i l’important és comunicar-ho de manera que s’entengui i si això ens serveix com a primer pas per reutilitzar més o buscar alternatives en altres aspectes de la nostra vida, doncs serà positiu, com per exemple la campanya per a la menor producció de residus amb el repartiment de les ampolles de vidre. És anar afegint granets de sorra a una consciència més global.

D’aquesta consulta als establiments ¿es pot derivar que es facin accions específiques per al sector comercial?
J. G.: Quan tinguem els resultats es valoraran quins són els temes o els dubtes principals. Això és tasca de les administracions i d’altres entitats com la Cambra, d’agafar els resultats i fer-los seus i entendre que la conscienciació ambiental és per a tothom i que es poden anar abordant els temes de manera progressiva. Anar intentant treballar de mica en mica i canviar els comportaments.

Comentàveu abans l’actualització dels recursos educatius, ¿en què consisteix?
J. G.: Sí, s’està fent un esforç molt important en aquest sentit.
R. G.: Aquest any s’ha intentat actualitzar i millorar tots els recursos de l’oferta educativa que oferim des del CAS a les escoles. De cara als anys següents el que es vol intentar és anar inserint-hi nous recursos, sempre tenint en compte les necessitats de les escoles. Una de les coses que han funcionat molt bé aquest any són les xerrades a la demanda, és a dir, sobre certs temes que ens demanen els centres escolars. És un assessorament puntual.
J. G.: Aquest assessorament et dóna una flexibilitat per treballar molt gran perquè ets capaç de dissenyar projectes educatius que s’adapten a les necessitats.
R. G.: Hi ha els tallers de sempre, que s’han actualitzat amb dades, i s’han creat nous recursos com per exemple sobre el soroll, que fins ara no s’havia treballat a les escoles, o la contaminació atmosfèrica, per anar més enllà dels típics temes com l’aigua i els residus.
J. G.: El que passa és que això requereix un treball de base molt important. Al mes de juny la Renata va fer una diagnosi educativa de tots els recursos del centre i les mancances que podia haver-hi. Estem oferint a les escoles un producte perquè hi treballin.
R. G.: S’intenta que siguin tallers amens, que interactuïn entre ells.

¿Les escoles són el principal client del Centre Andorra Sostenible?
R. G.: Sí, i a més a més aquest any tenim molta demanda.
J. G.: L’exigència que tenim de la ciutadania és oferir coses noves, que siguin realment útils, de no repetir-nos. Es tracta d’innovar i alhora mantenir les coses que funcionen.
R. G.: És com una roda, perquè vas a les escoles i els nens a casa ho apliquen i els pares també s’hi impliquen. Està tot lligat.
J. G.: Per això també treballem amb els punts joves, les cases pairals... per arribar a tothom. Perquè de vegades també la visibilitat del centre és el que es fa de portes cap enfora. Per exemple,  al mes de novembre vam tenir un rècord amb 950 alumnes atesos al centre i això de vegades no té visibilitat per a la ciutadania. Es fa moltíssima activitat des del punt de vista educatiu als centres.