Joan Antoni Azurmendi: “Estem decebuts perquè el Govern només demana estudis i no s’avança”

Destaca la importància que el sector treballi de manera conjunta en un mateix sentit i posa en relleu la necessitat d’impulsar accions per acabar, d’una vegada per totes, amb l’estacionalitat. Així mateix, remarca les dificultats amb què es troben els establiments davant la davallada de la rendibilitat.

¿Quina valoració fa de la campanya del novembre?
En general estem satisfets, tant de la campanya global com de la nostra, l’Andorra a Taula. El que ens agradaria, però, és reunir els actors implicats per fer una crítica exhaustiva i constructiva, identificar tot el que és millorable de cara a les properes vegades, perquè tenim voluntat de continuïtat. Aquesta és la segona vegada que fem aquest tipus d’accions després del maig, quan va ser molt precipitat.
Només el fet que el Govern i Andorra Turisme i el sector privat s’hagin posat d’acord per fer alguna cosa en comú és una cultura nova, i molt important per al moment en què està el país, i que cal potenciar. A més, hem aconseguit reptes i novetats importants. Els hotelers, per primera vegada, hem arribat a acords per establir preus mínims per categories per poder-ho vendre empaquetat a l’exterior. Fins ara, quan parlàvem d’unificar preus semblava que parléssim de l’impossible. També 44 restaurants s’han posat d’acord per unificar un preu.
A més, aquests menús es podien incloure dins uns paquets que es podien vendre a destí. Els comerciants també han fet la seva. En ser un sector més ampli costa més unificar, però estic segur que els que no hi han participat, quan han vist que alguna cosa s’ha mogut a Andorra, se n’han penedit i en un futur hi voldran participar.

Satisfets, doncs.
El primer de tot és poder-ho fer amb molt temps. No sols programar, ja que els que negociem som un sector petit i hem d’explicar molt bé tot el que es fa i com es fa perquè si no hi ha petits incompliments.

¿I sobre Andorra a Taula?
Hem venut uns 6.000 menús. Els 44 participants aposten per repetir i tots ells coincideixen que ha estat positiu unificar el preu, un aspecte que al principi provocava reticències. La resposta de la clientela ha estat molt positiva. Hem recollit moltes enquestes que indiquen que el preu ha estat oportú. Hem tingut una clientela interna i externa. D’aquesta darrera, una part ha arribat a través d’aquests paquets que s’han venut a destí. D’altres, quan arribaven a Andorra, s’hi afegien. ¿Se n’han venut moltíssims? Doncs no. Se n’han venut força. Però com que mai ho havíem fet, tot  és nou. El Govern ha impulsat un microlloc web, i això queda.

¿I els aspectes negatius?
Al final hem acabat com sempre, precipitant-nos. A més, alguns creien que el novembre ja és bo i que no és temps de fer promocions, però ara veig que fan promocions quan s’ha acabat. Això s’ha fet al novembre. A Andorra hi ha sis mesos en què sumem i sis mesos en què sempre restem. Qualsevol cosa que es faci en aquests mesos de resta per restar menys i aspirar a poder arribar a sumar seria la solució per sortir d’aquest forat en què està ficada Andorra dins de la globalització.
Tot el que ens apropi a l’An­dorra dels dotze mesos farà que la Seguretat Social rebi un 50 o 60% més del que rep avui. Les estacions d’esquí haurien de ser les primeres, creant el complement de primavera i tardor, que jo entenc que ha de ser algun tipus de parc temàtic cobert. L’economia la multiplicaríem per un 0,40 o 0,50 més. Si tots ens posem d’acord per lluitar contra l’estacionalitat, que és el primer problema que tenim, i intentem que l’obertura dels mercats vagi adreçada a acabar amb l’estacionalitat, tenim una sortida que ja els agradaria a molts estats.

¿Creu que l’obertura econòmica afavoriria la desestacionalització?
L’afavoriria. Però als nous inversors se’ls ha d’explicar on poden generar negoci. L’inversor continua fent el mateix que ha fet sempre i caldria explicar que hi ha noves fonts, i que aquestes inversions han d’anar adreçades a desestacionalitzar. El futur d’An­dorra passa per la desestacionalització. I més en situacions com ara, en què la meteorologia no acompanya. Andorra té una oferta molt diferenciada dels competidors, per sort. Per aquest motiu, aquest pont, que a tots els destins de muntanya és negre, per a nosaltres és gris. No oblidem que les compres han estat molts anys la primera font d’ingressos i en moments com aquests són molt importants. A més, cal recordar que qui pernocta compra molt més.

També es treballa en una millora del sistema d’estadístiques.
Havíem començat a l’agost, però el sistema era molt complex. Aquest mes, per primera vegada (suposo que el Govern vol tenir dades concretes sobre el novembre), els establiments hem rebut un sistema reduït que permet recollir les dades essencials de manera àgil. La transparència és positiva, però en aquest país, fins ara, l’opacitat es considerava positiva.
La informació ajudarà a saber on hem d’invertir, en quins destins... En les estadístiques es reflectiran el preu mitjà, l’ocupació, les pernoctacions, les entrades... Per tenir dades comparables cal tenir uns paràmetres per mesurar ocupacions per categories, per territori, i també preus mitjans. Per fer-ho hem de conrear aquesta cultura perquè tothom sàpiga que això és bo i cada vegada anar afegint punts al qüestionari. De fet, l’AdHA ja feia estadístiques, tot i que havien de comptar amb una entitat de fora per salvar la manca de confiança dels associats.

Tot i que no disposem d’estadístiques fiables, ¿com ha variat la marxa dels negocis respecte de fa un any?
Nosaltres aspirem a no descendir. Cal destacar que l’ocupació és una cosa i la rendibilitat una altra. Si l’any 2000 cobràvem per una habitació doble amb esmorzar 60 euros, aquest 2011, tres quartes parts de l’any, no hem pogut cobrar aquest preu. Això vol dir que els ingressos no han millorat, però les despeses no tenen res a veure perquè tot ha pujat moltíssim. A més, és molt difícil aconseguir finançament. De fet, no existeix. Crec que les entitats bancàries també han de fer els seus deures. No pot ser que cada vegada siguem més exigents i no ajudem. Anem al caos. Per això demanem que les pòlisses no es tanquin.

Sovint s’ha queixat d’un cert canibalisme que hi ha a l’entorn de les tarifes. ¿Com cal regular-lo?
Avui qualsevol persona pot saber el preu a què ven tothom a través d’internet. A més, a través de les webs els clients posen nota al servei, a la qualitat que ofereixes... Això és terrible perquè estem intentant reduir despeses i per altra banda hi ha aquesta espasa. Tot i així, Andorra té unes notes de qualificació força bones. En aquest moment, en els cercadors turístics hi ha establiments que superen el 9 i molts altres que superen el 8.
Avui tothom entra a internet per veure els preus i les notes, i això marca molt. És una lluita de la qualitat al millor preu. Per tant, trobar solucions és molt difícil. Fixar preus mínims és molt difícil. En dies com avui, en què les parròquies altes no tenen clients però els establiments tenen el personal, suposo que tenen tot el dret d’intentar cobrar el que sigui per tenir clients, perquè la despesa ja la tenen.

¿I quant a la classificació?
El primer que cal exigir és complir la classificació que tenim. Si es revisa, caldria millorar l’aspecte dels serveis, perquè avui la classificació se centra en les estructures.

¿Hi ha incompliments de l’actual?
Hem sentit, fins i tot de ministres de torn, que no donem el servei. Amb tot, si sempre parlem de la qualitat i tenim problemes per contractar personal difícilment podrem donar el servei que volem. Avui, però, la competència no permet que ens quedem parats.

En el 50è aniversari de la UHA el president va demanar més implicació al sector.
Això ha passat sempre. Tots hem de fer aquest canvi. Hem d’anar junts i, sobretot, unificar criteris. S’han acabat les crítiques sense solucions. Si tots ens acostumem a aquesta cultura, avançarem molt més.

¿Quins projectes té la UHA?
Al document Andorra té futur li donem molta importància. Estem una mica decebuts perquè el Govern no para de demanar-nos més estudis sobre el mateix però al final no s’avança res. Arriba un moment que dius: pareu de demanar i expliqueu-nos què feu. L’estacionalitat, intentar convertir en zona per a vianants una part d’An­dorra la Vella i Escaldes... són coses molt importants que s’han de començar a proposar i el Govern ja fa un temps que n’ha pres possessió. Podem dir que ha estat molt receptiu a l’hora d’escoltar però crec que hem de començar a fer coses. Estem contents que el Govern doni prioritat al turisme i que hagi augmentat la dotació pressupostària. Ara cal utilitzar-la bé. Ara cal seguir un full de ruta en què tots estiguem implicats.

¿Quines perspectives hi ha per a la temporada d’hivern?
Érem molt optimistes però el principi no ens ho deixa ser gaire. El mercat rus es potencia, l’anglès es manté, treballem pel polonès i el nòrdic, però una assignatura pendent grandíssima és França. El principal és trobar els nínxols i els aspectes que hi ha per millorar. A més, una part dels estudis els hem de dedicar a saber què passa amb França. Tenim persones importants. Esperem que el nou gerent d’Andorra Turisme sigui capaç d’ajudar-nos a tenir més pernoctacions, ja sigui a través d’una millora dels mercats o trobant-ne de nous.

“Aquest pont farà que molts establiments que pensaven tancar l’any pràcticament ras passin a vermell”
¿Quin impacte tindran els resultats del pont de la Puríssima en els comptes anuals?
Dolent, perquè molts establiments, en l’explotació d’aquest any, comptaven amb el mes de desembre per tancar l’exercici a zero, o amb poc vermell. Aquest pont farà que molts que pensaven tancar pràcticament ras passin a vermell. Sobretot les parròquies altes patiran molt. Per a tots els establiments que estan molt dedicats a l’hivern el començament ha estat un desastre, molt dolent. El pont el dividim en dues parts, primera i segona, i el Nadal, en tres: Nadal, Cap d’Any i Reis. De les dues primeres, la primera la donem per perduda en una part important d’Andorra. La segona és una incògnita però pràcticament aquesta mateixa part que ha perdut la primera segur que perdrà la segona. Ens queden les altres tres, que són molt importants. Si Nadal i Cap d’Any funcionen suposo que el desastre no serà tan terrible i dur. Però, com he dit abans, en els exercicis la rendibilitat ha disminuït moltíssim.

¿Quines solucions es troba per al personal temporer?
Esperem que ho puguin negociar i siguin dies lliures o de vacances. Esperem que no ens fiquin pals a les rodes, ni els empleats ni les autoritats, per poder arreglar d’alguna manera aquest desastre. La legislació permet fer un còmput trimestral.