Diari digital d'Andorra Bondia

Joan Arderiu i Enric Martí: “Hi ha propietaris que apugen el lloguer pensant en l’obertura econòmica”


Escrit per: 
M. S. C.

Joan Arderiu, president de l’Associació de Petits Comerciants, i Enric Martí, tresorer, fan balanç després d’un any de la creació de l’entitat. Indiquen que la situació de crisi ha impulsat l’associacionisme. Expliquen que un dels principals problemes és el preu dels lloguers i aposten per crear el fons de comerç i fer que els locals buits paguin les mateixes taxes. Aposten per les zones per a vianants així com per millorar la senyalització.

 

¿Quina valoració fan d’aquest any de vida de l’associació?
Joan Arderiu: Ha estat un any en què hem fet força feina tot i que moltes vegades no es veu reflectit. És una feina que es fa a nivell de reunions amb altres associacions, amb el Govern i buscant noves accions per incentivar el comerç, que és el motiu pel qual es va crear l’associació. Malauradament, no hem pogut fer una altra acció com el VIP per un dia, del qual hem fet dues edicions, però hi ha una feina important. A més, hem augmentat el nombre d’associats. En un any hem passat d’uns 30 a més de 60.
Enric Martí: També en moments de crisi, la gent té més neguits i veu que l’associacionisme és la via que s’ha de seguir, un fet que no estava gaire implantat a Andorra. La gent té interès en associar-se per veure què pot fer per arreglar la situació.

¿Quines són les principals demandes dels petits comerciants?
J. A.: Voldríem tenir una llei del comerç (aquesta llei que no acaba d’arribar) que regulés les rebaixes, que és una qüestió que ja vam posar fa temps a sobre de la taula. Una altra preocupació és el preu dels lloguers. Ara mateix ens trobem que hi ha propietaris de locals que, tot i conèixer la situació difícil per la qual passa el comerç, prefereixen esperar la nova llei d’obertura econòmica perquè creuen que podran llogar els locals molt més cars. I això perjudica sobretot el petit comerç, perquè si algú ha de renovar es troba que li demanen molts més diners pensant que amb l’obertura vindran les grans marques i pagaran molt més.
¿O sigui que les expectatives entorn l’obertura econòmica els estan perjudicant?
J. A.: La primera reacció amb què ens hem trobat és aquesta. Nosaltres no tenim por que vingui gent de fora però amb les mateixes condicions de tots i que no perjudiqui.
E. M.: Poden venir grups grossos, o no. Però al petit no l’ha d’amoïnar excessivament, perquè ja en tenim de grossos al país i vivim igual.
J. A.: A més, si vénen les grans marques i aquestes poden ser una atracció per portar més gent, doncs benvingudes seran.

¿Estem parlant d’un augment important en el lloguer?
E. M.: Hi ha hagut algun associat que s’ha trobat a l’hora de renovar amb un increment del 30%, per exemple.
J. A.: Estem parlant sobretot dels carrers principals, on algun propietari es pensa que farà l’agost.

¿Això està posant en perill la viabilitat de molts comerços?
J. A.: Ha afectat molt perquè els lloguers van anar pujant a mesura que augmentaven les vendes i des de fa dos anys les vendes han baixat moltíssim però els lloguers, com a molt, s’han congelat. Per sort, no tots els propietaris són iguals però altres pensen que les grans marques els ho llogaran a més preu. Qui ara té el neguit, però, i qui potser haurà de marxar, és el petit comerciant.

¿Hi hauria alguna mesura per afrontar aquesta realitat?
E. M.: A França i a Espanya hi ha el fons de comerç. Si et fan fora, t’han d’indemnitzar pels anys que has estat allà. Això aquí no hi és i seria aplicable.
J. A.: També el que ens afecta molt són els locals buits, és la pitjor competència. Creiem que haurien de pagar igual que si fossin oberts. És el més just, perquè els serveis s’estan donant en aquella zona. Així potser també incentivaríem que es lloguessin. Tothom és lliure de fer el que vulgui, però creiem que de vegades no són conscients del mal que fan. Un local buit dóna una imatge de país buit i brut.

També mantenen un treball conjunt amb el Govern.
J. A.: En les campanyes de turisme. En la campanya de tardor nosaltres vam decidir no participar en la proposta de donar vals de benzina perquè els associats van pensar que no era el més escaient. Tot i així, nosaltres intentem col·laborar al màxim i agraïm que ens tinguin en compte en totes les reunions de turisme i comerç.

El Govern ha quantificat el retorn de la campanya en uns 4 milions d’euros i de les enquestes se’n desprèn que els vals de gasolina interessen. ¿Creuen que cal fer autocrítica?
E. M.: Nosaltres no hem cregut en aquest tipus de promoció. Segons el ministre és el que més ha agradat als visitants. Jo ho poso en dubte. És veritat que les campanyes són importants i aquesta ha tingut el seu reflex en l’afluència de visitants.
J. A.: El que creiem que s’ha fet correctament és tenir la informació postcampanya. Totes aquestes dades permetran que en un futur les campanyes siguin millors i més ben enfocades.
E. M.: Com a comerciants ens agradaria que hi hagués més quòrum en el sector per poder entrar a la campanya amb més potència. El comerç, en general, no hi ha participat de forma suficient. Potser perquè la proposta no es compartia.
J. A.: Potser perquè ha estat una mica precipitat.

¿Quin problema hi ha amb els vals de benzina?
Els vals de gasolina ja s’estan oferint des de les grans superfícies i era entrar en un producte que ja s’està fent a tot arreu. Nosaltres volíem una cosa una mica diferent. A més, també ens agradaria que el comerç anés unit perquè l’enemic no el tenim al costat, sinó que hem d’anar tots en bloc, tant els grans com els petits. Tot i així, estem completament d’acord amb la campanya, en el fet d’impulsar les campanyes per Internet (aquest sector no estava prou potenciat i veiem que el nou ministre creu en les noves tecnologies).
E. M.: També és important l’èmfasi que s’ha fet a França i sembla ser que estem recuperant més el client procedent d’aquest país.

També es parla molt dels russos. ¿Quina importància tenen aquests nous mercats?
J. A.: Jo diria que són vitals, perquè fins ara havíem treballat amb el client de proximitat, sobretot espanyol. Ara el poder adquisitiu d’aquest ha baixat molt. El francès sembla que nota menys la crisi i el rus potser és el que més despesa fa. Hi ha associats que fan les compres només pensant en ells.
E. M.: El que hem d’aprendre és no només dependre d’aquests sinó buscar diferents nacionalitats, un poder adquisitiu alt i millorar els serveis que oferim.

Fa molt temps que també es parla de les zones per a vianants.
J. A.: Nosaltres hi estem d’acord, en general. Creiem que Andorra s’ha de vendre com un país i, per tant, no creiem que s’hagi d’afavorir una zona en concret. Hi poden haver diverses zones per a vianants. Això també ens ho ha de marcar el trànsit, els aparcaments, quin transport hi pot haver alternatiu... Potser s’haurien de fer diferents zones.
E. M.: Fer-ho per fases. Hi ha el centre històric d’Andorra la Vella que per si sol ja té atractiu, una part de Meritxell i una altra de Carlemany, Prada Ramon podria tenir una zona que fos en part per a vianants...
J. A.: També caldria buscar alternatives perquè els altres no ho pateixin. Que tot millori una mica en general. A més, és convenient que tots els comuns treballin a una, fent un mateix pla.

També cal millorar la senyalització.
J. A.: Hem demanat que la senyalització del comerç, els restaurants, sigui homogènia a tot el país. També vam exposar que amb les noves tecnologies es pogués avisar, via sms o via una app es podria informar sobre les places disponibles als aparcaments o de les incidències a la xarxa viària.
E. M: També hi ha barris que tenen un volum important de comerços especialitzats. Caldria fer-ne publicitat i informar sobre l’oferta que es pot trobar a cada zona.

¿Quins projectes de futur té l’associació?
J. A.: Ens agradaria fer alguna acció més per incentivar, unes dues o tres a l’any, i augmentar el nombre d’associats.
E. M.: Almenys hauríem de superar el centenar. Sobretot tenim associats a Andorra la Vella i Escaldes, però també a Sant Julià i Encamp, i ara comencem a mantenir contactes amb les associacions de cada parròquia per treballar conjuntament. També hem tingut alguna conversa amb la CEA i la PIME, però el problema és que s’ha de pagar per formar-ne part i no hi podem fer front. Quant a la FACA, hi col·laborem però els objectius són diferents als nostres.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic