Jordi Fàbrega: “Per les reunions del Nadal tinc esperances en els tests de saliva”

Com és que aquí la taxa de reproducció i altres índexs es disparen, encara que els casos són inferiors a Andorra?
Això passa als llocs que som poc poblats, perquè amb pocs casos es dispara la tendència. A l’Alta Ribagorça, sols amb dos casos un dia, van saltar al vermell de cop. Nosaltres estem estabilitzats en un índex de risc de reproducció d’entre 200 i 300, per un diagnòstic de dos i mig casos diaris. Ja hi ha altres estadístiques que avaluen la incidència acumulada, com la que proposa la Universitat de Harvard: amb 70 casos per 100.000 habitants es poden obrir les escoles perquè no hi ha transmissió comunitària preocupant. Nosaltres fa més d’un mes que estem per sota d’aquests 70. A la Cerdanya passa igual. Però a Salut preocupa molt més un índex de 150 a Barcelona que un de 3.000 a qualsevol punt del Pirineu. Precisament per com es dispara.

El ciutadà què ha d’interpretar? Com està la Seu, doncs?
Estables, després d’aquell pic preocupant de mitjans d’agost, que va durar tres setmanes. Estem en aquesta mitjana de dos casos al dia i en el nucli familiar: una persona ens dona positiu i en aïllar tot el nucli, n’apareix un altre. Està bastant controlat i no hem trobat de moment transmissió a les escoles. Toco fusta. Els positius que  hi vam trobar no van contagiar ningú. Ni tampoc en l’àmbit laboral. És transmissió intrafamiliar o en llocs d’oci, en bars.

Tranquils?
Relativament. Però mentre anem fent aquesta vida més o  menys normal tornar a uns índexs de zero serà impossible. Però si no trobéssim aquests dos o tres casos és que no estem fent bé la feina. Però el que és  important és tenir els gestors que detectin els contactes. Ens preocupa relativament poc perquè aquesta gent ja està aïllada a casa.

Això és el que els anima a obrir per exemple les escoles esportives? No és cridar al mal temps?
  No, no. Estem convençuts que tots els actes culturals, esportius, es fan amb mesures de seguretat molt importants. És molt menys perillós que anar a fer una cervesa a un bar o a casa teva amb tres o quatre col·legues. També som reticents a tancar els parcs infantils. Hi ha normes perquè les famílies no s’hi acumulin. Trobar l’equilibri entre el que podem fer i que no empitjori la salut és complicat. Tampoc no tenim pressió hospitalària, amb dos pacients a l’UCI. [L’entrevista té lloc el matí de divendres, just abans que es conegui la defunció d’un dels malalts].

Quina és la capacitat de diagnòstic?
Estem diagnosticant pràcticament tothom. Amb el brot de mitjans d’agost tot ho assumia atenció primària, però ara tenim cinc gestors Covid i dos centrats en les escoles, un sistema muscular que fa molt fàcil fer el rastreig tots els dies, incloent-hi caps de setmana. Tens els resultats l’endemà de totes les PCR dels contactes d’un positiu. Hem contrac-tat administratius de primària, han vingut metges de reforç i tenim capacitat per fer les proves que calguin. N’estem fent una mitjana de trenta al CAP i una vintena a l’hospital, però tenim capacitat per fer-ne 100 o 150 sense problemes. El que va passar a l’agost ens va permetre muscular-nos, amb tota l’estructura ben organitzada.

Què va passar a l’agost?
Una mica de tot. Una mica de relaxament, una mica de molta gent de fora, gent que va anar fora i va tornar. Però el brot va ser bàsicament fruit de quatre o cinc trobades d’oci, a locals i nuclis familiars. Quan hi va haver el primer cas, que va involucrar molta gent, és cert que no hi havia el sistema de rastreig ben organitzat. Els tres o quatre dies que trigues a reaccionar, fan que el creixement sigui exponencial.

Es detecta molta incidència amb la gent que es mou cap i des d’Andorra?
Sí, tenim molts casos creuats, o millor, compartits. A l’escola vam fer un aïllament per una persona que venia de Puigcerdà. Ara tenim gent positiva que treballa a Andorra, o que queden amb gent d’Andorra... Hi ha molt bona coordinació amb el servei d’epidemiologia i sempre que hi ha un cas que pot tenir conseqüències aquí a baix (la parella viu aquí, o coses similars, molt freqüents perquè ja sabeu que la frontera no ens separa), hi ha una trucada molt ràpida. I nosaltres igual. Així que ara que pugen els casos a Andorra, repercuteix aquí. Tenim molta gent que comparteix amistat i la major part dels casos compartits venen per aquí.

També troben que la gent no compleix el confinament?
Hem passat als 10 dies de confinament per facilitar que la gent el compleixi. Nosaltres no hem detectat  una xifra molt alta, sinó casos esporàdics. Hem signat un conveni entre l’Ajuntament de la Seu i Salut per ajudar a fer el control dels confinaments: que la gent que no té suport familiar trobi una ajuda per fer compres o treure les escombraries. També per fer control policial. Han hagut d’actuar.

Quants cops? Han sancionat?
De moment fem una advertència. A mitjans d’agost sí que vam imposar un parell de sancions, però no hem vist reincidència.

És difícil fer futurologia però què li diu el nas de científic, de metge?
Que com a mínim aquest curs escolar estarem així.

I el Nadal?
Uf! El Nadal serà complicat. Haurem de fer un Nadal de distància més mascareta i de reduir distàncies. Tinc certes esperances amb els tests antigènics que es poden fer amb saliva. S’estan validant ara i es comercialitzaran en breu. Això facilitarà el control de les escoles. Donen un resultat ràpid i podrien facilitar aquestes reunions familiars, perquè si just abans pots fer-lo i tothom és negatiu és més segur que puguis anar a veure els padrins. Donaria com a mínim la seguretat que en aquell moment no hi ha una infecció activa. Al Nadal hi hauria d’estar, i a un preu econòmic, uns quatre euros.

Als centres de salut, a les farmàcies?
Sí, la idea seria aquesta. Als centres de salut per fer un diagnòstic ràpid, sobretot en els llocs més aïllats, però també que es pugui vendre a la farmàcia al públic, i que abans de veure l’avi, la família la pugui fer.

Estan posant en marxa una taula de salut.
Sí, l’edifici de l’hospital és vell, no és funcional. La idea és fer un hospital nou en un dels terrenys una mica més allunyats del centre. Però  abans s’ha de repensar tot el model sanitari. Li hem de donar un caràcter d’hospital comarcal, no sols de la ciutat, que és com es veu ara. Va haver-hi una primera reunió dimarts passat i jo en vaig sortir molt content. Va servir per fixar bases i parlar de les mancances, com ara la diàlisi, que la solucionem amb Andorra, o la freqüència amb què venen els especialistes. L’heliport ha de preparar-se per a vol nocturn per fer el transport sanitari. Un altre problema és atreure bons professionals i fidelitzar-los. També vam parlar de la col·laboració amb Andorra, d’ampliar el conveni que ja tenim.  Ara més que mai s’ha demostrat la importància de col·laborar a ambdós costats de la frontera.

Meritxell com a hospital de referència?
Hem de veure què ens va bé a tots. Un model és aquest i un altre, un model mixt: que per a unes coses seguíssim depenent de l’Arnau de Vilanova i per a altres, del de Meritxell. El tema és donar la màxima qualitat amb els mínims transports. A mi m’agradaria un conveni prou ampli i després mirar quins dispositius tenim aquí i a Meritxell.

La Seu té un problema d’habitatge. Fins  i tot amb okupes.
Tenim un bloc ocupat, d’un gran tenidor vinculat amb un banc. Hi ha de tot: famílies amb nens, però també gent que està aquí i podria estar en un altre lloc fins i tot tenint un pis en propietat. El problema és que no tenim prou habitatge públic per col·locar les famílies amb nens. Estem lluitant per tenir-lo per col·locar les famílies. L’altra gent que té altres alternatives, que les  utilitzi. Ens origina problemes de seguretat ciutadana.

Com ha afectat la pandèmia a la Seu econòmicament?
Al banc d’aliments va arribar a triplicar les famílies que demanen ajuda, respecte d’abans del març. Ara ha davallat, però potser dupliquem. L’atur a l’agost havia augmentat en 131 persones a la Seu; ara hi ha 732 aturats i a l’alt Urgell, prop de mil. Més els ERTOs, alguns que no s’han cobrat o que ha costat de cobrar. Un tres o quatre per cent d’establiments d’hostaleria han tancat. Les botigues han aguantat, però amb ajudes.

Torra destituït.
També hi va haver la desobediència d’Inés Arrimadas, amb l’entrevista publicada el mateix dia de les eleccions: 300 euros de multa. De Pedro Sánchez amb actes electorals des de la Moncloa: 500 euros de multa. Tenim un problema polític que amb repressió i ordres judicials no el solucionarem. Hem d’asseure’ns i parlar. Els indults no solucionen res. Sí una llei d’amnistia.