Diari digital d'Andorra Bondia
Jordi Fernández, director de Creu Roja Andorrana.
Jordi Fernández, director de Creu Roja Andorrana.

Jordi Fernández: “Creiem que Andorra, com a país, ha fet una bona gestió activa de la crisi”


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: Facundo Santana

Encara s’emociona quan parla de les experiències viscudes durant l’emergència sanitària per la Covid-19. Sobretot les que toquen els voluntaris i els padrins traslladats als hotels. Està més que convençut que això va fer possible que se salvessin moltes vides.

Podem parlar d’un moment zero quant a la vostra implicació en la crisi sanitària?
Tots de manera involuntària vèiem una Covid llunyana, allà a la Xina, que ens feia pensar que no ens afectava gaire. I he de dir que tenim un company, el Quim, que és molt escrupolós i rigorós, i que el 28 de gener ja va començar a posar els protocols de prevenció de la CRA, quan el confinament no es va decretar fins a mitjan març. El dia 10 o 11 de març vam veure que la cosa es començava a complicar. El que és maco dins l’emergència és que la Creu Roja és una ONG auxiliar dels poders públics. I això ha agafat molta rellevància perquè de seguida i des de molt d’hora ens van trucar per als dispositius als hotels Fènix i Cèntric. Nosaltres ja havíem contemplat muntar albergs provisionals d’emergència i ens havíem reunit amb la Unió Hotelera i Protecció Civil. Al final, van ser residències provisionals en hotels.

El trasllat dels padrins va ser una decisió encertada?
Sí, totalment. I crec que la finalització del dispositiu, sobretot del Fènix, ho ha demostrat. Va estar 78 dies actiu. Els padrins han estat bé. Algun es va haver de transportar al Cedre perquè teníem sospites i al final no es van confirmar. Després de 78 dies en un hotel, sense ser un espai preparat per a aquesta finalitat, amb personal del SAAS i 84 voluntaris de la Creu Roja, ens en vam sortir prou bé. És una demostració d’èxit. Al Cèntric ens vam trobar amb una casuística diferent i com que vam muntar el dispositiu exactament igual, creiem que el problema no va venir per aquí, sinó que vam transportar 14 padrins i quan van començar a sortir positius a Salita, al Cèntric també perquè ja venien amb el virus a dins.

La coordinació dels voluntaris ha estat cabdal, oi?
Aquí va ser on realment vam engegar la maquinària. La nostra feina ha estat sobretot la gestió dels voluntaris als hotels, a la nostra seu, al SAAS, la distribució alimentària i de medicaments, els passejos d’animals de companyia, els tallers formatius, les trucades, i el transport. Passar de gestionar 240 voluntaris que teníem a quasi 2.000 ha implicat una adaptació a marxes forçades. Ens ha costat perquè ha forçat la nostra petita estructura, però ha sortit força bé. Els ímputs dels voluntaris són excel·lents. Ha estat una experiència inoblidable que recordaran tota la vida, molt maca.
L’assistència de persones a domicili també la vam coordinar. Van sorgir moltes colles de joves amb ganes d’ajudar i va ser molt maco. Però faltava una mica d’estructura i d’organització i els vam contactar i coordinar aquesta labor. Per això vam fer 25 tallers formatius, amb 280 participants.

Quins han estat els moments més crítics?
N’hi ha hagut dos. Quan vam muntar els dispositius per als padrins que en teoria no eren positius i van sortir casos confirmats positius. Això va crear molta tensió per part de voluntaris i familiars. Al Cèntric vaig haver de confinar 9 voluntaris i va ser un moment molt emotiu perquè la seva resposta va ser “i ara, qui cuidarà els padrins?”. Quan trobo persones que es preocupen més pels padrins que per elles mateixes, t’afecta molt i encara m’emociono avui en dia. El segon moment de tensió va ser abans de l’inici dels stop labs. Nosaltres teníem la tasca de trobar els voluntaris, i ens va costar molt. No teníem prou sanitaris, vam haver de fer diverses crides i fins que vam començar no estàvem segurs d’aconseguir-los perquè volíem que totes les taules tinguessin un o dos sanitaris. Havia de sortir tot bé, hi havia moltes  expectatives. Va ser un moment d’una tensió palpable.

I els més amables?
El primer. Pràcticament anava cada dia al Fènix i passava temps amb els voluntaris i els padrins. Era molt gratificant veure que uns i altres estaven molt contents. El segon és el de ser la cara visible de la feina de la Creu Roja Andorrana i que et parin  pel carrer o t’escriguin per les xarxes i el WhatsApp “quina bona feina que feu”. Poder recollir i traslladar als voluntaris i tot el meu equip l’agraïment i el reconeixement de les persones és molt maco. Tenim un país molt solidari. Ho ha demostrat amb els voluntaris i amb les donacions d’aliments.
A títol anecdòtic, abans dels stop labs, feia àudios d’agraïment i de motivació als voluntaris i em venia aquella imatge de William Wallace a Brave Heart animant els seus davant d’una situació difícil.

El repte més important?
Que ningú necessitat es quedés abandonat, sense ajuda per poder viure. Això és l’essència mateixa de la Creu Roja. I en aquesta situació era el més important. Que sempre hi hagués algú, ja fos la Creu Roja, o Afers Socials, o els comuns o Càritas que donéssim un cop de mà a qui ho necessités.

Què n’heu après?
A creure en les persones. És un tema de sentiment, més idealista, si vols. Des del punt de vista més pràctic, aquesta crisi ens ha ensenyat molt com a entitat que participa sempre en emergències. Sobre com organitzar i què prioritzar. Els stop labs els vam anar millorant i ara ja ho faríem d’entrada.

Què canviaríeu?
A mi només se m’acudeix una cosa. Haver pogut salvar més padrins o més vides. En la meva opinió no és que hagi mort molta gent, però tota vida és molt valuosa. Igual que al Fènix crec que s’han salvat vides i n’estic convençut d’això, perquè si hagués sortit un focus important en algun centre residencial s’hauria pogut morir més gent. Salvar totes les vides entenc que és difícil o impossible.

A nivell econòmic, us ha afectat gaire?
Sí. Nosaltres funcionem amb diverses fonts d’ingressos, algunes de les quals no són constants. Ara tenim alguns socis que ens truquen i ens diuen que no poden pagar la quota. Hem pactat que els mantindrem igual com a socis perquè creuen en allò que fem i que quan puguin ja ens faran aportacions. També hi ha molts serveis que hem deixat perquè no es poden fer. Els ingressos han baixat molt. Tot el que hem efectuat durant aquests quasi tres mesos ho hem fet amb fons propis. Hem comprat telèfons, ordinadors... Tocava això i teníem els mitjans per fer-ho. Els donem per molt ben destinats.

I ara, què?
Fins ara hem focalitzat els recursos a l’atenció sanitària. Una vegada es normalitzi i no requereixi el nostre suport, reorientem l’activitat a la distribució alimentària coordinats amb Càritas, Afers Socials i comuns. Ara toca complementar el vessant social perquè hi ha famílies a  les quals els costa arribar a finals de mes. Per mirar d’incrementar la nostra capacitat de distribució d’aliments  preveiem fer una crida als ciutadans perquè ens facin donacions de menjar,  higiene i productes de primera necessitat. Ja tenim 60 voluntaris per fer la col·lecta.

I pel que fa a projectes?
Creiem que podem ajudar molt en un canvi d’estratègia en l’àmbit sociosanitari. Ja teníem un projecte de residència sociosanitària i voldríem encaixar-lo dins l’estratègia que tingui el país. Adaptarem el nostre projecte a aquesta planificació. Això pot passar per un centre sociosanitari enfocat com a pisos individuals amb sales comunes o habitatges amb serveis, o bé centres de dia exteriors als centres residencials.

Com queda la celebració dels vostres 40 anys al país?
Voldríem fer alguna cosa, com ara una arrossada popular amb tots els voluntaris que hi han participat, però la limitació de poder aglutinar tanta gent marca molt. Volem reprendre l’exposició itinerant commemorativa. Altres activitats no les podrem portar a terme. Ens reinventarem.  

Les dades ens ajuden a visualitzar la tasca feta. Quines són les més rellevants?
Començant per les més valuoses, que són les persones: hem coordinat 1.934 voluntaris que han realitzat més de 50.000 hores de serveis, 48.160 de les quals només als stop labs. Hem repartit 4.232 àpats del Rebost del Padrí i hem mobilitzat 4,9 tones d’alimentació. 47 entitats ens han fet donacions de menjar a més dels qui ho han fet a títol individual. Hem de ser molt agraïts amb les entitats i les persones que ens permeten ajudar més gent.

L’informe Forbes ens ha deixat una mica tocats, què en pensa?
Es basa en uns criteris imparcials i unes magnituds que hi han de ser, però els números són molt freds. Sense ser cap expert i des d’una entitat apolítica com la nostra, creiem que Andorra, com a país, ha fet una bona gestió activa de la crisi. Una altra cosa és que reflexionem sobre si estàvem ben preparats o no amb llits d’hospital, UCIs, respiradors i equips de protecció per afrontar l’emergència.

Creiem
Andorra
bona
gestió
crisi
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic