Josep Argemí: “La Llei de reproducció assistida és un mal menor per evitar mals majors”

Després d’un any que s’aprovés la Llei de reproducció assistida encara falta desenvolupar els reglaments que preveuen la creació d’una comissió i també d’un registre en la matèria. Així ho va explicar la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, que a més va confirmar que no hi ha cap interès formal de cap clínica de reproducció assistida que vulgui instal·lar-se al país. Mas va assistir ahir a l’esmorzar que va organitzar l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) sobre la Llei de reproducció assistida. L’EFA va escollir per explicar els continguts d’aquesta llei Josep Argemí, catedràtic de pediatria i director de l’Institut d’Estudis Superiors de Bioètica de la Universitat Internacional de Catalunya. Argemí va fer un repàs de tot l’articulat de la norma i va qualificar la llei andorrana de ser més “garantista”. Tot i això, l’expert considera que la regulació de la reproducció assistida “és un mal menor per evitar mals majors”. I ho diu perquè aquest catedràtic afirma que l’embrió en el moment de la fecundació, sigui in vitro  o no, comença a ser persona humana. Argemí va defensar davant dels empresaris andorrans i dels exministres que van impulsar la llei, Gilbert Saboya i  Carles Àlvarez Marfany, que més que la fecundació artificial, s’ha d’apostar per altres alternatives, com ara la refertilització per mètodes més naturals, com és “ensenyar a la parella a veure el moment de màxima ovulació el més precisament possible”. Això, excloent aquella parella que tingui diagnosticats problemes evidents per poder fecundar, que en aquest cas sí que hauria d’acudir si ho vol a una tècnica artificial. El ponent va remarcar que ni en les facultats de medicina ni els mateixos ginecòlegs fan promoció d’aquestes tècniques més naturals, i “són regles de moc vaginal i de temperatura, i això no és un negoci, mentre que la fecundació in vitro és un negoci molt important”. 

A les objeccions de la reproducció assistida va destacar la banalització de la dignitat de la persona, i segons l’humanisme cristià, a la dignitat de l’embrió i dret a la vida del concebut, una qüestió que el ponent va recordar que va ser un dels motius pels quals el copríncep episcopal no va signar la llei.  

El catedràtic va manifestar que les tècniques de reproducció assistida tenen una eficàcia molt baixa, que va entre un 20 i un 34% segons la clínica i el país, mentre que segons assegura, insistir en el moment de màxima ovulació per tenir l’acte sexual, té una taxa d’èxit del 95%, va dir.

 
Més garantista
L’expert considera que la llei andorrana, que “s’assembla bastant a l’espanyola del 2006, és més garantista perquè insisteix molt en els dilemes ètics i parla de la dignitat humana en la declaració d’objectius”. Segons Argemí, és garantista “tant per a l’embrió, perquè precisa molt com s’ha de conservar i que no es poden fer embrions perquè sí”. També és garantista per a la dona, perquè limita les condicions que ha de tenir per poder sotmetre’s a la reproducció assistida, com ara no tenir més de 50 anys o alguna malaltia considerable. Finalment, remarca la qualitat de la llei en la confidencialitat i en consentiment informat. 

“La llei preveu sancions que poden arribar fins a un milió d’euros o al tancament de la clínica, si es vulneren aquests drets, com és que la dona no estigui ben informada dels riscos que té”, va dir. 
Segons Argemí, la llei d’Andorra “el que pretén és que no sigui un lloc de crida per a la fertilització a Andorra perquè té aquestes reserves bioètiques”.

Tant Saboya com Álvarez-Marfany van destacar que amb la llei també han volgut evitar tràmits burocràtics “perquè una gestió ràpida en aquestes tècniques fa que el percentatge d’èxit pugui augmentar”, va dir Marfany. Per la seva part, Francesc Mora, president de l’EFA, va remarcar la importància de la llei  “perquè marca unes regles de joc i un marc en els que ens hem de moure i donar oportunitats”.