Diari digital d'Andorra Bondia

Josep Roig: “Dupliquem la mitjana d’eventuals europea i és una situació complicada”


Escrit per: 
Redacció


En aquesta entrevista el secretari d’Estat d’Educació, el director del departament de Formació Professional i Desenvolupament Tecnològic Educatiu, David Gálvez; la directora del departament de Suport a l’Ensenyament i Inspecció Educativa, Meritxell Palmitjavila, i el director de l’Observatori Nacional per a la Qualitat de l’Educació, Jordi Torné, exposen els reptes en matèria educativa.

Una de primeres consecucions del ministeri d’Educació ha estat els canvis en la Prova Oficial de Batxillerat (POB). ¿Quins han estat i quins són els objectius?
El que fem és introduir una modificació al decret del 2007 que estructura el nivell de batxillerat i fer una sèrie de canvis necessaris per millorar la qualitat. La ministra va emfatisar que es modificava l’article 4, el que fa referència a la POB, i després es modifica el títol de batxillerat.
Pel que fa a la POB, una cosa molt important és que s’amplia les convocatòries d’una a dos, una de caràcter ordinari i una altra d’especial. Un altre canvi és el que es refereix a l’estructura. Pensàvem que en una prova d’aquest tipus calia introduir el criteri de flexibilitat.
Juntament amb aquest criteri introduïm el d’optativitat, que s’introdueix al bloc de les llengües, ja que el castellà, el francès i l’anglès es podran superar amb una prova escrita o oral. La llengua catalana és obligatòria per a totes les opcions, i això és important perquè volíem donar importància a una prova d’aquest tipus. Tots els estudiants l’hauran de superar a nivell oral i escrit. L’altre bloc en què s’introdueix l’optativitat és el tercer.
Un altre canvi és que les llengües passen a avaluar-se per si mateixes. Es regula els procediments de la prova, i es defineix el frau i les conseqüències i s’introdueix els exàmens extraordinaris.
Pel que fa al bloc del títol de batxiller, hi ha tres coses que canvien. Es modifica el càlcul per donar més rellevància a l’avaluació continuada i donem un percentatge superior a la nota acadèmica i reduïm el de la POB. Ara serà de 60-40 i s’amplia la tipologia de la resolució final fixant-la en apte, no apte i pendent, que és nova.
Una cosa molt important i que ens ha fet una especial il·lusió és que el nou decret és fruit d’un procés conjunt en què ha participat tota la comunitat educativa. Creiem que l’educació és i ha de ser una responsabilitat col·lectiva.

¿Com funcionarà aquesta prova?
Meritxell Palmitjavila: Vull incidir en l’obtenció del títol de batxillerat perquè la prova en si és un aspecte més del títol. La nota final de la POB i l’avaluació continuada dels dos cursos de batxillerat donen el títol. Malgrat que formi part d’un conjunt, sí que es vol donar a la prova un caràcter oficial i per tant la passaran fora del centre en què han fet el batxillerat. Estaran convocats al centre d’FP excepte els d’artístic i comunicació, que ho faran on han estudiat perquè necessiten materials que no tenen a l’abast al centre d’FP.

¿Quins seran els examinadors?
M. P.: Les persones que elaboraran les proves seran els professors que actualment estan a batxillerat i els que faran de correctors seran del sistema educatiu andorrà de batxillerat, de segona ensenyança… persones que tinguin una titulació de segon cicle i que estiguin capacitades per corregir qualsevol dels exàmens.

Un cop amb el títol a la mà, ¿l’alumne podrà sol·licitar l’ingrés a qualsevol universitat sense més tràmit?
M. P.: Hauran de sol·licitar una credencial, que es farà a través de la UNED de la Seu, i a partir d’aquesta credencial tindran accés a les universitats públiques espanyoles i a l’UdA. Per a França, també. Aquest mes de maig ja es farà per primera vegada aquesta POB i s’implantarà el sistema.

És tot un repte, ¿no?
M. P.: Logísticament, demana una organització i és un repte per al ministeri, els alumnes i els professors.

¿Quins són els avantatges per als alumnes?
M. P: El primer és que seran examinats segons els programes que han seguit durant els dos cursos escolars.

Pel que fa a la formació professional, ¿què suposarà l’homologació dels títols?
J. R.: Estem fent molts esforços per poder-nos obrir a Europa. És important establir unes relacions molt estretes amb el sud de França i amb Catalunya. Això ens ha de portar a una mobilitat de l’alumnat, que ha de ser el primer per a les pràctiques formatives a l’empresa, i a una transparència més gran. Les regions limítrofes han de saber què fem i nosaltres hem de saber què fan els nostres veïns. Aquesta transparència ens ha de portar, a curt termini, a aconseguir les homologacions de les titulacions.
El primer pas havia de ser aconseguir aquestes fites de col·laboració tant amb Catalunya com amb França. A partir d’aquí el que hem de fer és que les titulacions del país s’homologuin. Aquestes qüestions ja les havia començat l’executiu anterior, concretament amb el Diploma d’Ensenyament Professional en professions sanitàries i socials i el de microinformàtica i xarxes, que estan reconeguts per l’Estat francès. En un moment determinat, es va iniciar amb Espanya els tràmits perquè el primer també fos homologat. Aquesta qüestió està en un estat molt embrionari.
Ens queda molt de camí per recórrer perquè l’FP que s’imparteix consta de cinc titulacions en diploma més quatre titulacions de batxillerat professional, i únicament en tenim reconegudes dos per l’Estat francès. Entenem que aquestes homologacions s’han de fer amb molta més agilitat i voluntat i ens estem movent molt amb les autoritats dels països veïns perquè vegin com funcionem. També es preveu una publicació de les nostres titulacions al BOPA i aquest és un pas que també és molt important.

¿Es pot donar terminis?
David Gálvez: Es pot parlar d’acceleració, que ja s’està produint, i de terminis, però és molt arriscat precisar si els que ens hem marcat funcionaran i més quan l’homologació depèn d’una tercera part. El que sí que tenim clar és que les publicacions a casa nostra les tenim sobre calendari. Començaran aquest darrer trimestre del curs i continuaran tot el curs vinent, ja que estem parlant de nou titulacions.
La publicació és el producte final i cal tenir en compte que hi ha una sèrie dels programes que estan en procés de canvi. Però volem anar més enllà, obrir una reflexió i flexibilitzar l’FP, adaptar les formacions que estem fent a les realitats del país. Això vol dir que no ens aturarem només amb la publicació, que per si sola és una feina important.

¿I crearan noves branques amb aquesta reflexió?
D. G.: Pot voler dir crear-ne de noves, però primer cal adaptar el que tenim. Podem trobar-nos, per exemple, amb una titulació que ja estem fent i que al cap dels anys no respon a la realitat que tenim ara. Primer ens hem de dedicar a afinar això. Potser n’haurem d’obrir o potser n’haurem tancar en funció del mercat. Pot voler dir adaptar i modificar les titulacions que ja tenim, canviar els programes… hi ha moltes maneres d’adaptar-nos. Donar una bona resposta no només vol dir obrir i créixer quantitivament. Hem d’afinar la part qualitativa.
Sempre s’ha parlat de potenciar l’FP, ¿quins són els vostres objectius?
D. G.: El creixement quantitatiu per se no ens interessa tant. Si ara donem resposta a 159 alumnes, el sistema educatiu francès compta amb 200 alumnes que també fan FP i el sistema espanyol en té una quinzena. Amb tot aquest conjunt d’alumnes no es tracta de dir: hem passat d’aquests a tenir-ne més; del que es tracta és que la resposta que els donem sigui bona, i també al món empresarial, que els perfils professionals siguin els encertats i de mirar justament que s’insereixin en el mercat laboral. Això és el que ens interessa, ja que marcarà si ho estem fent de manera adequada o no. El que s’ha de fer és créixer de manera adequada a les necessitats del país.

¿L’objectiu és, per tant, potenciar la qualitat per sobre de tot?
Cal conèixer l’oferta, també la que tenen als països veïns, saber si aquí orientem bé les nostres formacions. Hi ha més aspectes que obrir titulacions noves. Aquest curs s’ha ofert vuit titulacions, el curs vinent obrirem la novena i no descartem poder-ne obrir més, però sempre a partir de la realitat del mercat.

¿Quina és la titulació que s’obrirà?
D. G.: El batxillerat professional en estètica, cosmètica i perruqueria. Aquest any ho podíem haver fet però no hi havia la demanda necessària. Si hi ha un mínim, s’oferirà.

Pel que fa a l’Observatori Nacional per a la Qualitat de l’Ensenyament, ¿quin és l’objectiu?
J. R.: Una de les primeres coses que vam veure que mancava era un sistema d’avaluació del mateix sistema educatiu. No tenim dades més enllà, per exemple, de les d’inscripció. Per poder prendre les decisions ens cal una anàlisi del sistema. Vam pensar de crear aquest observatori i, tenint en compte la situació de crisi, l’arquitectura hauria de nodrir-se del personal que ja tenim. Ja tenim un bon equip, que pot contribuir a aquests estudis. Això no vol dir que en el futur no es faci créixer aquest observatori.
Jordi Torné: els objectius són molt clars: aportar aquestes dades qualitatives i quantitatives i orientar les decisions polítiques. Fins ara s’havia anat a les palpentes i cal orientar les decisions basant-se en unes dades certes.

Ja s’ha començat la feina. ¿Quina és la que ja s’ha fet i la que queda per fer?
J. T.: El que s’ha fet és crear un sistema d’indicadors de l’educació. El que pretenem és avaluar el grau d’eficàcia del sistema educatiu basant-nos  en dos nuclis: a escala europea, que serviran per situar-nos en el mapa europeu, i altres d’adaptats al nostre sistema i que aportaran dades sobre la nostra realitat. Aquest sistema es va aprovar en la reunió de l’òrgan rector amb la participació de la comunitat educativa. Ara sabem què volem avaluar.

¿I què es vol avaluar?
J. T.: Aquest sistema d’indicadors està compost per quatre blocs: un per als indicadors de context, és a dir, per fer una anàlisi de la perifèria del sistema educatiu; després per als recursos educatius, és a dir, els recursos econòmics que el Govern destina a l’educació. Després un altre bloc són els processos educatius i d’escolarització, que és el més important ja que fa referència a la quantitat de professors, la ràtio, etcètera, i per acabar, el bloc que permetria apreciar els resultats que obtenen els alumnes per analitzar-ne el rendiment. Això donarà una visió de com funciona el sistema educatiu andorrà.

¿Quan es podrien començar a tenir els primers resultats?
J. T.: És difícil donar una data perquè s’haurà de construir eines informàtiques que ens puguin permetre any rere any establir els indicadors i fer l’estudi d’un any per altre, tenir una visió global i veure’n l’evolució. Ja tenim algunes dades que ja poden ser publicades i segurament les que ja tenim les podrem publicar a principis de la tardor.

¿Llavors s’anirà fent publicacions amb aquestes dades?
J. T.: Sí, evidentment, perquè les dades han de ser transparents. L’òrgan rector, però, decidirà, com a la resta de països, quines es publiquen ja que n’hi ha que són sensibles.

¿És un ens, però, que té un llarg recorregut abans no es comenci a donar els primers resultats?
J. T.: Els òrgans similars arreu del món tenen un llarg recorregut justament per recollir les dades any rere any per avaluar l’evolució del sistema.
J. R.: L’anterior executiu, davant la pregunta si el sistema andorrà tenia bona salut, responia que sí, però cal aportar més dades, que és el que no teníem, i aquestes dades s’han de posar a l’abast de la ciutadania. Haurien de servir per poder avaluar els nostres objectius polítics i també per poder-nos comparar amb els altres països. Llavors podrem afirmar amb rotunditat què és el que va bé.

Pel que fa als eventuals, ¿quin és el problema i com es pot solucionar?
J. R.: Els eventuals no és que siguin necessaris, són imprescindibles, i són els nostres eventuals, formen part del nostre equip de professionals. És un nombre elevat. Estem a l’entorn d’un 20% de professors eventuals estructurals; és a dir, són places que s’han de cobrir al setembre i fins a finals de curs. La mitjana europea és del 10%. Dupliquem, doncs, aquestes dades. És una situació que nosaltres heretem i que és complicada perquè no permet consolidar el claustre. El Govern va decidir una mesura clau, que és fer que optin a les formacions indispensables per poder fer la seva feina en igualtat de condicions que els funcionaris.

¿Com es pot solucionar aquest problema?
J. R.: Volem millorar la qualitat de l’ensenyament i la primera mesura és que aquestes persones puguin fer la seva feina en igualtat de condicions. Per garantir la qualitat dels ensenyaments de cara al curs vinent s’endegarà un curs de capacitació professional perquè cal professionalitzar la tasca docent. No n’hi ha prou de tenir un títol universitari, cal que aprenguin la professió.
Un dels problemes a escala mundial és la gestió de les aules. I això ho ensenyarem en col·laboració amb la Universitat. Es podrà formar el personal eventual i les persones que vulguin accedir a una plaça fixa, i caldrà que passin un edicte. L’ONQE ens diu que és important tirar endavant una política de creació de places fixes per aproximar-se en un període raonable al 10%. Això vol dir que costarà diners, però costa més no fer-ho. Quan es parla d’educació la qüestió econòmica és important, però no ha de ser l’única. En el pròxim exercici pressupostari presentarem la creació de tot un seguit de places. Fins ara, per les mesures de reactivació econòmica, això no es permetia i per tant aquests índexs de creixement dels eventuals s’incrementaven. En quatre o cinc anys caldria que ens apropéssim a aquest 10%, i no fer res és augmentar el 20%.

Número de vots: 6
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic