Diari digital d'Andorra Bondia
El Cándido, del Grandalla, diu que la barra, ara buida per força, “és l’ànima d’un bar”.
El Cándido, del Grandalla, diu que la barra, ara buida per força, “és l’ànima d’un bar”.
E McJou de Cap del Carrer, amb taules i cadires apilonades: ahir ja no va obrir.
E McJou de Cap del Carrer, amb taules i cadires apilonades: ahir ja no va obrir.
Aspecte de les terrasses de les Arcades, amb dos clients per taula.
Aspecte de les terrasses de les Arcades, amb dos clients per taula.
De nou, distància i aforament limitat, al BonDia de la plaça del Poble.
De nou, distància i aforament limitat, al BonDia de la plaça del Poble.
Terrassa del Grandalla amb cendrer.
Terrassa del Grandalla amb cendrer.

Justos per pecadors


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Facundo Santana

Bars i restaurants acusen el Goven d’haver actuat de forma indiscriminada i de posar al mateix sac els que compleixen i els que no.

“Tancat perquè no hi arribem. Disculpin les molèsties.”  El nou paquet de mesures anunciades dilluns pel cap de Govern i que afecten molt especialment bars i restaurants es va cobrar ahir la primera víctima: el McJou del Cap del Carrer –l’antiga Abadia– va tancar literalment la paradeta. Diu el Josep que dilluns, mentre escoltava que els bars només podran atendre dues persones per taula, i els restaurants, cinc com a molt, i que enlloc es podrà fumar, ni dintre ni fora del local, es va posar a plorar. “En aquestes condicions, els números no surten. Així que aquest matí he reunit el personal i els ho he dit: no reobrirem fins que això no s’acabi.” Per resumir: onze persones a l’atur. Més les que ja no contractarà al veí MacJou 2.0, que havia d’obrir de forma imminent al passatge d’Isabelle Sandy: “Complíem estrictament tots els protocols: distància, mampares, higiene... I el negoci rutllava. Però això era fins al dilluns. Així ja no és viable. No puc pagar onze nòmines”.

El Josep és de moment l’únic local de la zona de les Arcades que ha decidit tancar. Però tots els altres veuen núvols de tempesta a l’horitzó immediat. El David i el Miquel, del Cafè Temàtic, no es mosseguen la llengua: “Això no és una pandèmia, és una dictadura.” Per a ells, la puntilla ha sigut la prohibició de fumar: “Clients que venien a esmorzar i s’asseien tranquil·lament a fer la cigarreta, avui han agafat el cafè i se l’han endut per prendre-se’l al despatx, o on sigui. Són consumicions que es perden, i si a més et ve un grup de turistes a dinar i els has de separar en dues o tres taules, ens ho estan posant mot difícil. Massa pals a les rodes, perquè el lloguer del local i de la terrassa l’has de pagar igualment.” Una llàstima, perquè la temporada estava resultant especialment bona –“hi havia moltes ganes de sortir”– i com diu el Pere del Vilarrasa, “qui digui el contrari menteix: però ara que havíem agafat una mica d’empenta, patapam!”.

El Cándido, del Grandalla, introdueix una variable que d’una manera o altra verbalitzen tots els col·legues: amb les mesures del Govern acaben pagant justos per pecadors: “Hi ha qui compleix estrictament la normativa, i hi ha qui se la salta. I tots ho sabem. Hi ha molta irresponsabilitat. Hauria calgut una mica més de control als locals que no compleixen”. Al Cándido li fa mal haver hagut de tancar la barra, “que és l’ànima d’un bar”, perquè no tothom té temps d’entaular-se, diu. Però s’hi resigna perquè “millor això que no haver de tancar, però ja veurem si en aquestes condicions és o no és viable mantenir el negoci obert”.

La venerable indignació amb què s’expressa el Xavi del Sinquede resumeix el sentir d’uns i altres. Ell va ser dels que va seguir dilluns les paraules d’Espot i ho té claríssim: “Diuen que els estudis de traçabilitat han determinat que bars i restaurants són focus de contagi. Bé deuen saber en quins locals en concret i de quines zones concretes la cosa ha sortit de mare. Doncs que hi actuïn de forma quirúrgica, no indiscriminadament, i tractant-nos tots igual, els que complim com els que no.” I ho remata amb una altra prova de la discriminació que pateix el sector: “Per què no s’ha actuat amb la mateixa contundència a l’entrada i sortida de les escoles, o als autobusos?” Ell també s’està rumiant, en fi, si finalment obre el local que estava a punt d’inaugurar a la Massana. Diumenge era que sí. Ara, ja ho veurem.

Tampoc ho entén el Ronald, de la Cava, que ho considera un “pas enrere”, gairebé una traïció, i ja no es refia del Govern: “Primer ens van fer tancar a la 1, i ara, això. Què serà el següent? Ens estan portant el límit.” Reduir l’aforament repercutirà necessàriament a la caixa, per no parlar de la incongruència “impossible d’entendre” que quatre persones puguin dinar juntes a la Cava però en canvi no puguin fer una cervesa al Versalles. Per no parlar de la cigarreta – “si no pots fumar, compraràs l’ampolla de vi al súper i te la prendràs amb els amics a casa, i tot això que hi perdem nosaltres”– i del civisme de cadascú, que al final, conclou, tot es resumeix a això: hi ha qui compleix i hi ha qui no.

 

Andorra
covid
restauració
Grandalla
Sinquede
Versalles
La Cava
Cafè Temàtic
Vilarrasa
McJou

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Si es vol un estat policial, que el Govern actuï com a tal. Mès controls als busos, als bars, a les escoles i tot això amb mes efectius. Utilitzeu la policia, la guàrdia urbana i qui calgui. Que facin patrulles i controls a tot arreu mentre això continuï d’aquesta forma. Qui es salti la norma que pagui, però no està bé tractar a tothom per igual i indiscriminadament . Actueu

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte