Jutgen una estafa informàtica de més de 30.000 € a una pizzeria

El Tribunal de Corts va jutjar ahir dos homes romanesos acusats del delicte major d’estafa informàtica qualificada causant un perjudici superior a 6.000 euros. De fet el que van fer va ser accedir des de les seves respectives IP des de Romania a un web d’una pizzeria d’Andorra i a través d’ella a la centraleta telefònica, des d’on van efectuar trucades internacionals per valor de més de 30.000 euros. Els dos processats no van comparèixer ahir al judici.
Els fets es remunten al febrer del 2012 quan des de dos adreces d’IP de Romania van detectar la vulnerabilitat del software de la centraleta de la pizzeria andorrana i van atacar el sistema a través de la interfície del web, segons va explicar ahir un pèrit informàtic, únic testimoni en tota la vista judicial. Això va permetre als processats fer trucades a països com Letònia, Sud-àfrica, Madagascar i Serra Leona, entre altres.
La fiscalia considera provat que hi ha hagut una manipulació voluntària d’aquest atac informàtic i també l’autoria dels dos processats, perquè les IP van ser identificades per la policia i en la comissió rogatòria un dels processats va reconèixer que havia accedit a petició de l’altre, que no ho va reconèixer. El ministeri públic considera els fets, constitutius del delicte d’estafa informàtica qualificada i reclama tres anys de presó per a cadascun dels processats. A més, també reclama la quantitat de 25.000 euros, que és l’import que finalment va demanar el propietari de la pizzeria, víctima de l’estafa, perquè malgrat que les trucades ascendien a més de 30.000 euros, finalment va arribar a un acord amb la companyia telefònica.
La fiscalia va demanar ahir al Tribunal de Corts que es declari l’ordre de detenció internacional dels dos processats per aquests fets de fa més de set anys. Per la seva part, les defenses dels dos processats van manifestar que no poden posar-se en contacte amb els seus clients. La defensa de l’acusat que no va reconèixer el delicte en reclama l’absolució, i l’altra considera que no hi ha proves determinants que relacionin el seu representat amb l’execució de l’estafa, malgrat que la IP era de l’ordinador de la seva mare.
A més, considera que no s’ha pogut fer una declaració de contradicció entre ambdós processats i per tot també en demana l’absolució.

L’acusació considera coautor l’encobridor de l’apunyalament a Encamp

La sentència que el Tribunal de Corts va dictar el 28 de febrer passat sobre el cas de l’apunyalament a Encamp del 16 de juny del 2017 i que va deixar la víctima entre la vida i la mort, ha estat recorreguda per l’acusació i les defenses dels dos processats. Només el ministeri fiscal va estar d’acord amb la pena que Corts va dictar de cinc anys i mig de presó per al principal autor del delicte major d’assassinat en grau de temptativa, un jove de 21 anys que va al·legar tenir un trastorn mental. També està d’acord amb la indemnització de 101.049 euros que ha de pagar a la víctima i els 25 anys d’expulsió del Principat. Pel que fa al segon acusat, de 39 anys, també confirma que sigui condemnat per encobriment a tres anys de presó.
L’acusació particular considera que el Tribunal de Corts no ha tingut en compte la primera declaració que va fer la víctima a la policia quan estava ingressat a l’hospital, que va dir que havia vist els dos processats rient-se d’ell quan estava ferit. Per això, considera que l’encobridor és coautor de l’assassinat en grau de temptativa i en reclama 12 anys per ser major de 21 anys. A més, demana els 109.000 euros d’indemnització.
Recordem que els dos acusats van anar a casa de la víctima per reclamar un deute relacionat amb la droga, segons l’agredit. La discussió va derivar en una baralla en el curs de la qual la víctima va rebre fins a vuit ganivetades i diversos cops al cap amb un bat de beisbol.
Les defenses, en canvi, reclamen la rebaixa de les penes. La que representa el principal acusat insisteix que la sentència de primera instància només té en compte el TDHA diagnosticat al jove des de fa molts anys i no té en compte, al parer d’aquesta part, dos informes pericials dictaminats per dos psiquiatres en els quals es diu que el jove pateix el trastorn d’explosió intermitent, pel qual considera que no és conscient ni responsable del que va fer. Reclama que sigui considerat com una exempció, la qual cosa és negada per la fiscalia. Tot i això, aquesta part considera subsidiàriament que si és considerat culpable, la pena no sigui superior a dos anys i mig de presó o com a molt a reduir-la a tres anys, dels quals dos anys i mig de presó qualificada a un tractament mèdic.
La defensa de l’encobridor considera que no es compleixen les condicions del delicte d’encobriment i reclama rebaixar la pena a dos anys.