La Batlle considera que els 23 extreballadors de BPA imputats van participar al sistema 'Hawala' per blanquejar diners

La batlle Canòlic Mingorance considera que els 23 extreballadors citats a declarar per la causa sobre l'empresa Redder haurien posat en contacte clients del banc investigats per corrupció i l'empresa espanyola. L'objectiu era participar d'un sistema de blanqueig anomenat 'Hawala' que parteix de compensacions, mitjançant el qual es feien pagaments en efectiu i ingressos en metàl·lic sense deixar rastre. Així, l'empresa Redder va obtenir a Espanya, en pagaments en efectiu de clients de BPA investigats per corrupció, 31,9 milions d'euros, sense desplaçar-se a Andorra, planteja l'aute al qual ha tingut accés EFE. 
 Els 23 antics directius i gestors de Banca Privada d'Andorra que han estat citats a declarar per la batlle Canòlic Mingorance, en el marc de la causa relacionada amb l'empresa espanyola de residus Redder, haurien participat en "operacions de compensació", també anomenat sistema 'Hawala'. És a dir, haurien facilitat aquesta "pràctica generalitzada" de blanqueig. Segons l'aute al qual ha tingut accés EFE, l'empresa Redder va obtenir a Espanya, en pagaments en efectiu de clients de BPA investigats per corrupció, 31,9 milions d'euros, sense desplaçar-se a Andorra, "estalviant-se els riscos d'un control fronterer o per carretera". 

Paral·lelament, els 72 clients que van participar en aquestes compensacions, alguns d'ells imputats a Espanya per delictes de corrupció, van poder ingressar als seus comptes oberts de BPA 35 milions d'euros, "dels quals no se'ls va demanar cap tipus de justificant sobre l'origen". 

Aquest sistema de compensacions, el 'Hawala', es defineix com un mètode que permet realitzar pagaments i transferències sense desplaçaments físics. BPA hauria actuat com a 'hawaladar' a través dels seus gestors i directius (entre ells Joan Pau Miquel i Santiago de Rosselló), els quals hauran de declarar els propers dies en el marc d'aquesta causa. Haurien posat en contacte clients entre ells, uns per efectuar reintegraments d'efectiu i els altres ingressos en metàl·lic. Tot plegat, "posa en dubte la falta de control del departament de compliment normatiu, encarregat de la prevenció de blanqueig" de BPA, diu l'aute. 

No es deixava cap rastre d'aquestes transferències, emmascarades gràcies al sistema de compensació, de manera que Reffer obtenia uns diners a través d'una societat panamenya que li facilitava poder continuar operant al marge del procediment concursal en el qual es trobava immers des de 2008 a Espanya. 

Des de 2008 fins a 2014, quan Redder va cancel·lar el seu compte a BPA, la societat panamenya va ingressar 442 transferències des de l'estranger, per un global de 33 milions de dòlars, la majoria de la Xina, que "per si mateixes són un indici de blanqueig", en tractar-se d'una "plaça financera d'alt risc", segons la batlle.

L'aute exposa que, quan Redder volia realitzar un reintegrament en efectiu del seu compte, no li calia desplaçar-se a Andorra, sinó que el seu gestor bancari, amb l'aval de directius de la BPA, concertava una trobada amb un altre client de l'entitat que volia realitzar un ingrés en efectiu al seu compte.