La branca general tanca el 2020 amb un dèficit de 38,4 milions

La branca general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha tancat l’exercici 2020 amb un dèficit de 38,4 milions d’euros, un milió i mig d’euros més del dèficit previst en el pressupost inicial i un 13,4% més que el dèficit registrat l’exercici 2019, que va ser de 33,9 milions d’euros.

Així es posa de manifest en la Memòria anual corresponent a l’exercici 2020 de la parapública, on s’especifica que al marge de cobrir aquest dèficit amb fons procedents de l’Administració general ha estat necessari també una ampliació de crèdit addicional de 3,1 milions d’euros a causa de les evolucions de la pandèmia de la Covid-19.

El dèficit de caixa de la branca general és el resultat d’haver obtingut uns ingressos de 138,2 milions d’euros, dos menys respecte als 140,2 pressupostats inicialment però un 3,3% més en relació amb els del 2019, i haver fet front a unes despeses de 176,7 milions, el 99,7% de les estimades inicialment (177,1 milions), que creixen un 5,3% respecte a les de l’exercici anterior.

Dels ingressos, fins a 133,2 milions corresponen a les cotitzacions dels assalariats, (105,6 milions), dels treballadors per compte propi (15,4 milions) i a  les cotitzacions de pensions i incapacitats temporals (12,1 milions), 1,8 milions provenen de taxes i altres ingressos, mentre que els 3 milions restants corresponen a transferències del Govern per la prestació no contributiva d’invalidesa per malaltia, pel complement al 100% per a aquelles persones amb recursos econòmics insuficients i pel complement de la prestació d’invalidesa per malaltia.

Quant a les despeses de prestacions de la branca general, l’any passat van arribar als 169,2 milions d’euros, un 4,3% més que l’exercici 2019. En el cas de les prestacions de reembossament, l’execució pressupostària va ser de 96,07 milions d’euros, un 4,9% menys respecte a l’any anterior, xifra que representa el 62,2% del total de la despesa liquidada per prestacions, mentre que en el cas de les econòmiques es van abonar fins a 71,9 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 19,6% respecte a l’exercici 2019.

Amb relació als perfils mèdics en què es van efectuar les despeses, la CASS destaca en la Memòria anual l’increment del 10,1% de la despesa en centres especials i residències sociosanitàries, que va arribar als 6,5 milions, degut a l’impacte de la pandèmia de la Covid-19, que va comportar també un increment del 4,7% de la despesa per lloguer d’oxigen per a la teràpia per a pacients amb patologies respiratòries. Tot i aquest augment, la partida d’auxiliars mèdics, on s’inclou el lloguer d’oxigen però també el pagament d’actes a fisioterapeutes, logopodes, llevadores i podòlegs, va disminuir un 14% en relació amb l’exercici 2019 i va suposar una despesa de 4,9 milions, el 68% dels quals per a serveis de fisioterapeutes.

Així mateix, la CASS va liquidar 27,7 milions d’euros per la prestació de serveis de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, d’acord amb el conveni entre la parapública i el SAAS del 2014,  mentre que les despeses en farmàcia van créixer un 3,2% i van arribar als 12,7 milions d’euros.

L’efecte de la pandèmia s’observa especialment en les prestacions econòmiques. Així, les despeses d’incapacitats temporals de malaltia, accident laboral i maternitat es van incrementar un 28,8% respecte a l’exercici anterior i van suposar per a la CASS 50,1 milions. Quant a les pensions d’invalidesa, les derivades d’una malaltia van suposar una despesa de 13,9 milions d’euros, un 2,8% més respecte a l’exercici anterior, mentre que les derivades d’un accident de treball van significar un cost de 4,1 milions d’euros, un 3% menys que el 2019.

Pel que fa a la branca de jubilació, l’any passat es va registrar un excedent de caixa de 31,7 milions d’euros, després d’haver ingressat per cotitzacions fins a 140,9 milions d’euros, 6,8 milions menys dels pressupostats inicialment i un 1,6% inferior als ingressos de l’any anterior, i haver fet front a unes despeses de prestacions de jubilació de 112,8 milions d’euros, gairebé un milió més de l’estimat inicialment al pressupost i un 7,5% superiors a les prestacions de l’exercici 2019. Tot i el superàvit de caixa, i seguint la tendència a la baixa dels darrers anys, cal tenir en compte que aquest va disminuir en un 24,1% respecte als excedents del 2019 que van ser de 41,7 milions.

Increment del 30% del pin personal per a la web

Tot i formar part ja del pla estratègic 2017-2020 dins l’objectiu de millorar l’atenció a l’usuari, la pandèmia de la Covid-19 ha accelerat part de les accions. Així, i amb les campanyes de promoció de l’accés al portal de la CASS per impulsar la realització dels tràmits en línia, la parapública ha vist com els usuaris del pin personal per accedir a la part privada creixien un 30% passant de 30.233 als 39.252 a finals del 2020, exercici en què s’han portat a terme 454.583 tràmits per internet, un 4% més que l’any anterior. Davant l’increment de tràmits en línia, més de la meitat ja dels tràmits realitzats a la CASS, s’ha licitat, i adjudicat ja, un concurs per renovar el portal privat, que al marge de l’usabilitat permetrà incorporar més tràmits per fer en línia.

La pandèmia ha comportat també que la CASS registrés un major nombre de trucades, una mitjana de 21.379 mensuals, fet que va obligar a reforçar el servei. De fet, el novembre es van comptabilitzar fins a 31.084 trucades telefòniques, el màxim històric.

Pel que fa a l’atenció presencial, una mitjana diària de 618 persones, la memòria posa de manifest que en totes les àrees amb servei d’atenció a l’usuari el temps d’espera i atenció es va mantenir per sota els deu minuts.