La brossa urbana conté un 17,5% de paper i cartró, un 15,2% d’envasos i un 3,5% de vidre. Aquestes són les principals xifres que es van extreure de l’estudi sobre la composició de les deixalles que es va dur a terme l’any passat, i que aquest any es torna a repetir.

 

Aquesta anàlisi permet determinar l’efectivitat de la recollida selectiva i veure quina n’és l’evolució, per intentar tirar endavant les polítiques de gestió de residus necessàries. Una altra dada que també s’ha posat en relleu és que un 40% de la composició del contenidor de recollida d’envasos el formen articles que no hi haurien d’anar.
En canvi, pel que fa als contenidors de vidre i de paper i cartró, sembla que la gent té molt més clar què és el que hi ha de dipositar ja que els materials anomenats impropis (aquells que no hi haurien d’anar) són menys nombrosos. De fet, un 95% del contingut del contenidor de paper i cartró és net, és a dir, sense impropis.
El director de Medi Ambient, Marc Rossell, va visitar ahir el centre de triatge d’envasos de la Comella i allà va exposar als mitjans de comunicació l’objectiu de l’estudi sobre la caracterització de les deixalles que es va començar a dur a terme dilluns i que s’ha d’allargar fins al 7 de juny. El primer estudi per determinar la composició dels residus sòlids urbans es va realitzar el 2000 i es va repetir el 2005 i el 2010, i servia per determinar les polítiques a seguir en el marc del Pla nacional de residus (PNR).
L’any passat es va dur a terme la darrera caracterització per actualitzar el PNR i ara s’ha decidit tirar endavant estudis cada any, ja que d’aquesta manera es podran comprovar, d’una manera més acurada i precisa, els resultats. Això permet constatar, per exemple, que és en els envasos on encara hi ha la gran assignatura pendent, tot i que Rossell va recordar que “no es tracta d’un problema d’Andorra” sinó que la confusió sobre què ha d’anar en aquest contenidor encara és força habitual a Europa. En això incideix, en gran part, que es tracti d’una recollida que fa menys anys que està implantada i que al contenidor groc hi vagi una varietat més gran de materials que no pas als altres dos de recollida selectiva.
De fet, Rossell va recordar que a escala europea els objectius immediats a aconseguir en la recollida de paper i cartró i vidre se situen en el 65%, mentre que en els envasos es troben en el 22,5%.
Per dur a terme l’estudi es comprova el contingut dels contenidors de brossa i s’avalua què és el que el compon. Un dels tècnics que realitzen l’estudi va posar en relleu que es porta a terme per parròquies i a més a més s’avaluen a part les deixalles del Pas de la Casa. De fet, Rossell va destacar que la metodologia que es fa servir és la mateixa des del 2000, ja que d’aquesta manera es poden fer les comparacions escaients. Les deixalles se separen en tretze categories diferents i, d’aquesta manera, es pot determinar, per exemple, quina és la quantitat de paper, cartró, vidre i envasos que ara per ara
encara acaben anant a les deixalles normals tot i haver-hi recollida selectiva.
A la planta de triatge d’envasos de la Comella també comproven que al contenidor groc hi acaba anant tot tipus de material que no hi hauria de ser. D’aquesta manera, no és estrany trobar-hi calçat, plàstic que no és un envàs i diferents objectes, com, tal com es va poder comprovar ahir durant la visita amb els mitjans de comunicació, una cinta VHS.
Sobre els aspectes en els quals cal incidir, des de Medi Ambient exposen la feina contínua que es porta a terme a les escoles, ja que consideren que els nens seran “ambaixadors a casa seva” de les qüestions que hagin après a l’escola. Rossell també va posar en relleu que a banda del foment del reciclatge un
altre eix fonamental en les polítiques mediambientals és la prevenció, és a dir, evitar que es produeixin residus.
En aquest objectiu s’emmarca, per exemple, la normativa per a l’ús de bosses reutilitzables per evitar l’ús de les de plàstic o el foment del consum d’aigua de l’aixeta. De fet, aquestes dues qüestions han estat objecte de diferents accions aquest any i és previst que siguin dos dels eixos de la Setmana europea per a la prevenció de residus, que es durà a terme a finals d’any.
En aquest sentit, Rossell va recordar l’impacte mediambiental que té l’aigua embotellada, ja sigui per la seva producció, el transport  o el posterior tractament del plàstic, entre altres aspectes, mentre que l’aigua de l’aixeta del país té “una gran qualitat”. Per això s’ha impulsat, per exemple, el repartiment d’ampolles reutilitzables, a través del Centre Andorra Sostenible. De fet, només un 3% de les persones que diuen que beuen aigua de l’aixeta ho fan per generar menys residus.