La CASS adverteix que calen protocols per regular les visites telemàtiques

La Caixa Andorrana de Seguretat (CASS) considera que davant d’una eventual implantació definitiva de les visites telemàtiques és necessari l’establiment previ de protocols i normes de funcionament que assegurin l’ús adequat i eficient d’aquesta nova forma de treballar. 
Així, es va posar de manifest en la darrera reunió del consell d’administració de la parapública, on es va presentar un primer informe sobre l’impacte de les visites telemàtiques. Les primeres conclusions d’aquest han permès constatar que les visites no presencials s’han concentrat en l’atenció primària. Així mateix, la CASS remarca que  els cinc primers mesos de l’any s’han portat a terme un 9% menys de visites, si bé la distribució no ha estat uniforme. I és que mentre les visites dels metges generalistes han crescut un 14%, les efectuades pels especialistes han disminuït un 29,8%.
Cal recordar que des de la segona quinzena de març, moment en què es van prendre les primeres mesures normatives i sanitàries per fer front a la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, el ministeri de Salut, el Col·legi Oficial de Metges i la CASS van assolir un acord perquè durant el període d’emergència sanitària es permetessin i s’abonessin les visites no presencials, tant de primaristes, pediatres, especialistes i psiquiatres.
La reclamació de protocols per a les visites telemàtiques no és l’única, però, que s’ha fet des de la parapública. El president del consell d’administració de la CASS, Albert Font, va aprofitar la compareixença de dimarts per exposar la situació de l’entitat un cop superat el primer semestre de l’any per reclamar un “esforç legislatiu” per mirar de rebaixar el nombre de sinistres laborals.
Font, que ja havia mostrat la seva preocupació per aquest tema en la compareixença conjunta davant les comissions legislatives de Finances i pressupost i de Sanitat del juny passat, va insistir que “a Andorra tenim un problema amb la sinistralitat laboral”, i va remarcar la necessitat d’assegurar que les empreses segueixin unes normes, que “ja hi són”, per mirar de disminuir els casos. Així mateix, el president del consell d’administració de la parapública, que va voler deixar clar que tot i l’elevat nombre de sinistres laborals les dades “no són alarmants”, va explicar que “basant-nos en poblacions equivalents estem per sobre de la mitjana quant a sinistralitat laboral”. I en aquesta línia va remarcar que “no es tracta de castigar ningú, ni ser massa coercitius, però sí que cal fer un esforç perquè estem per sobre de la mitjana i ho hem de rebaixar”.
De fet, fins a l’abril passat la CASS havia comptabilitzat 2.453 accidents laborals, un 43,3% més que els registrats els primers quatre mesos de l’any passat, si bé cal tenir en compte que, arran de la crisi sanitària de la Covid-19, el Govern i la CASS van acordar que les baixes lligades a aquesta malaltia es comptabilitzaven com a accident laboral.
Els sinistres registrats fins a l’abril han comportat 1.614 baixes laborals d’una durada mitjana de 29 dies, quan l’any passat, en el mateix període, les baixes van ser la meitat (804), si bé la durada mitjana era de 36 dies.
D’altra banda, en la reunió del consell d’administració de la parapública es va acordar la licitació d’un concurs públic nacional per a la contractació d’un servei de vigilància per a l’edifici administratiu de la CASS.

El pla d’objectius estratègics avança, però queden projectes per desenvolupar

El president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Albert Font, també va fer un repàs de la situació i grau d’acompliment del pla d’objectius estratègics de la parapública per al període 2017-2020, que incidia en aspectes com ara l’optimització dels recursos sanitaris, la millora de l’atenció a l’usuari, la sostenibilitat del sistema, la valoració i optimització del talent, la millora dels processos de la CASS i el desenvolupament de l’administració electrònica. Tot i les actuacions fetes en les diferents àrees, com el desenvolupament de la via d’atenció preferent, la millora de la gestió dels torns i l’ampliació dels tràmits en línia per mirar de rebaixar l’atenció presencial, entre d’altres, hi ha iniciatives per tirar endavant.
Entre els projectes pendents encara de desenvolupar, o que es troben en vies de desenvolupament, Font va des-tacar el de crear un nou portal incorporant noves funcionalitats, el d’activar una intranet entre els treballadors de la parapública, la implementació de la recepta electrònica així com una mi-llora de la gestió de les incidències. El president del consell d’administració va explicar també que es treballa per mirar de reduir el percentatge de fulls grocs, “un model una mica obsolet”, i va incidir en la necessitat de valorar “un model benchmark als prestadors d’atenció primària”. En aquest sentit, Font va des-tacar que es tracta d’una “ambició”, ja que “cada prestador treballa segons la seva manera”. No obstant això, va continuar, “hi ha d’haver un fil conductor basat en criteris d’eficàcia i eficiència”, i aquest “cal definir-lo en comú”.
Quant a l’optimització dels recursos sanitaris, i de la mateixa manera que ja va fer a la comissió legislativa, Font es va mostrar convençut que el dèficit d’entre 35 i 40 milions de cada any, que “alguns diuen que és inevitable”, és possible “rebaixar-lo una mica”, i que per fer-ho és fonamental un diàleg regular amb els prestadors de salut, el que “s’ha fet sempre” va puntualitzar, i la redefinició dels processos mèdics i administratius de les prestacions sanitàries a partir de la dualitat entre cost i benefici.