La CASS vol que la cotització pugi el 2018 i una taxa al tabac i l’alcohol

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social té projectat un pressupost per al 2018 de 299.666.828 euros, que representa un 4,4% més de l’estimat d’aquest any. En la redacció del pressupost apunten unes possibles mesures a prendre en relació amb la branca general per l’any vinent, en algunes quantificant l’impacte econòmic que poden tenir i en altres sense poder xifrar-lo. En destaquen la taxa sanitària sobre tabac, alcohol, combustibles i begudes ensucrades, l’increment de cotitzacions entre un 1% i un 2% i limitar els casos pels complements de prestacions al 100%, entre d’altres. Unes mesures que porta la CASS i el ministeri de Salut endavant, i que suposen el preàmbul o l’inici de la reforma sanitària. 
De l’import total del pressupost de la CASS per al 2018 el que té més pes és la despesa de funcionament, o corrent, que  es manté amb un 87,4%, xifrat en 264.418.292 euros, per tant un 11,6% es destina a transferències de fons a l’entitat Fons de reserves de la jubilació per aportacions a l’activitat del fons, per un import de poc més de 35 milions d’euros i l’1% restant és a la liquidació de les bestretes de convenis internacionals corresponents als assegurats dels altres organismes de seguretats socials dels països veïns, en concret més de 2,8 milions d’euros. 
Quant als ingressos corrents cal destacar que les cotitzacions s’estimen en 248.264.275 euros, que representen el 82% del pressupost. Les transferències de l’administració són un 16,7% o 50.509.246 euros, mentre que altres rúbriques d’ingressos per deutes de convenis internacionals són un 0,7% del pressupost, que és 2,1 milions d’euros. 
Per justificar algunes de les mesures que es preveuen adoptar de cara a l’any vinent a la memòria del pressupost de la CASS es manifesta que “la lliure concertació de prestadors i el pagament a l’acte en un sistema obert, descoordinat i amb escassa protocol·lització actuen com a factors inflacionaris sobre els que l’organisme pagador té una capacitat de control limitada”. A això hi afegeix l’envelliment de la població i l’encariment de la tecnologia mèdica, per argumentar que els ingressos en cotitzacions “són insuficients per finançar les prestacions econòmiques i de reemborsament de la branca general”. Per tot, i a l’espera de la implantació de la reforma sanitària i “vist l’entorn econòmic actual, a curt i mitjà termini creiem inajornable la consideració i aplicació de mesures per poder racionalitzar les despeses de la branca general”. 

Les mesures
Així destaquen com a mesures noves i per impacte econòmic la de l’increment de cotitzacions de la branca general entre un 1 i un 2% i la creació d’algun tipus de cotització pels beneficiaris del sistema que tinguin rendes. Això, però, la CASS ho quantifica en un increment dels ingressos que pot anar entre 10 i 20 milions d’euros. 
Una altra mesura que afectaria sectors econòmics rellevants és la taxa sanitària sobre tabac, alcohol, combustibles i begudes ensucrades. No s’ha quantificat quina seria, i per tant no se’n pot xifrar els beneficis econòmics. 
Altres mesures que causaran impacte seran la revisió del copagament en funció de la renda. És a dir, incrementar-lo per a les rendes més altes i mantenir-lo per a les baixes. Però també establir una nova regulació que limitarà els complements del 100% als casos d’insuficiència general de recursos econòmics i particularment lligada al cost de la patologia. I l’assumpció directa d’aquests complements fins al 100% per l’Estat. Aquesta mesura suposarà un estalvi, sense quantificar per a la CASS però no pel sistema en general. També tindria impacte per a les companyies asseguradores complementàries. 
Altres mesures són la normalització progressiva de les tarifes de les analítiques clíniques, que es preveu que es redueixin apropant-les a les que s’apliquen als països del nostre entorn. Això es preveu que suposi una despesa de 340.000 euros. Però també l’aplicació del protocol de diagnosi de les lumbàlgies, o el protocol de fisioteràpia per patologia, per establir unes sessions màximes. En aquesta última es podrien reduir el 10% de les teràpies indicades en l’actualitat. Un estalvi del 10% que també suposaria la revisió del catàleg i la diferenciació de les tarifes dels productes d’ortopèdia fets a mida dels productes estàndards. 
En altres especialitats com odontologia s’estudia augmentar el copagament, i en logopèdia s’establiria un protocol i una tarifa per procés. Però també la revisió de la gestió de les baixes laborals, focalitzant els controls en determinades patologies, i el control d’aquell metge que té una desviació significativa.