La catedral d’Urgell llueix en tota la seva esplendor després de les obres

La catedral d’Urgell ja llueix en tota la seva esplendor un cop finalitzades les obres de restauració que van començar fa més d’un any i que han suposat una inversió de 685.911 euros, finançades pel ministeri de Cultura. Aquestes obres han permès la reparació de les àrees que havien quedat malmeses pel pas del temps i per l’aigua i la regeneració d’espais afectats per les humitats i han permès descobrir, en aquest treball de millora dels drenatges de les parets exteriors, unes restes d’estructures antigues datades entre els segles V-VII que els arqueòlegs conclouen que pertanyen a la primera catedral. Durant aquests mesos s’ha fet la restauració i neteja de diverses àrees del claustre, la reparació de les cobertes, l’adaptació a la normativa d’alguns trams d’instal·lació elèctrica, el tancament amb vidre transparent de la zona externa de l’absis per permetre l’observació de l’espai sense haver de sortir a l’exterior, i la reparació i el sanejament de la pedra en diverses àrees.
En el claustre s’han restaurat els elements escultòrics i s’ha netejat les parets, especialment a la zona de la porta romànica d’accés a la catedral des del claustre, així com la reparació i millora del drenatge existent en aquesta zona del claustre, que provocava humitats i el paviment i la substitució de l’anterior sistema de reg per un de nou. A les cobertes s’ha fet diverses actuacions de millora: a les cobertes de l’església de La Pietat, al cimbori i a les zones annexes i a l’absis de la catedral, a les de l’església de Sant Miquel i a la sagristia. D’aquesta manera, s’ha canviat la disposició de les bigues per millorar els suports de l’estructura de la coberta i s’ha desinfectat i tractat la fusteria del ràfec de la coberta de l’església de La Pietat; s’ha impermeabilitzat i s’han substituït les bigues deteriorades i s’han tractat les fusteries a les cobertes del cimbori, les annexes i de l’absis, i també s’ha reparat la coberta de Sant Miquel, ja que en alguns trams estava en mal estat i provocava filtracions.
A les torres de Sant Just i Sant Salvador també s’ha fet algunes actuacions per adaptar la instal·lació elèctrica a la normativa vigent, s’ha fet neteges a les façanes afectades pel vessament de les cobertes i s’ha instal·lat drenatges. A més, a la torre de Sant Just, on hi ha els mecanismes hidràulics que dirigeixen el so de les campanes al migdia, s’ha fet revestiments sobre els murs perimetrals per evitar la filtració d’aigua i s’ha recuperat un arc ocult en reparar uns envans interns; a la de Sant Salvador s’ha modificat la disposició de l’escala d’accés a la torre per millorar la seguretat i s’ha impermeabilitzat la coberta superior. Les obres han estat dirigides pels arquitectes Lurdes Espar i Àngel Tuset i l’arquitecte tècnic Isidre Domenjó. El coordinador de la restauració ha estat Roger Xarrié.
Un altre capítol mereix el resultat de les excavacions arqueològiques que es van realitzar a la zona nord de la catedral de resultes del que es va trobar en fer la millora del drenatge de les parets en aquella zona. En les excavacions es va identificar diversos nivells arqueològics i dues estructures, que els arqueòlegs Òscar Auge i Walter Alegria daten, segons els materials ceràmics que s’hi associen, entre els segles V-VII. Destaquen les restes d’una estructura semicircular tallada per la fonamentació de la catedral actual, que podria tractar-se de restes vinculades al primer temple paleocristià del segle VI.
L’acte d’inauguració de les obres va ser presidit per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives; el director general de Belles Arts i Patrimoni Cultural del ministeri d’Educació, Cultura i Esports, Luis Lafuente; la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Imma Manso, i el tinent d’alcalde de la Seu i president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro.