La construcció, el que pot empitjorar més el paisatge a 10 anys vista

El paisatge a Andorra podria empitjorar entre una mica i molt el pròxim decenni. Almenys així ho pensen més de la meitat del centenar de ciutadans que han participat en l’enquesta que s’adjuntarà al nou mapa de l’estratègia nacional del paisatge d’Andorra 2021-2035 que està elaborant el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat per definir les prioritats i l’acció de Govern per potenciar el paisatge del Principat durant els pròxims quinze anys. I el factor que farà empitjorar més el paisatge segons els enquestats serà la construcció, seguit d’altres com ara el turisme de masses, la manca de política ambiental i l’explotació de la natura. Ara per ara, però, sis de cada deu participants creuen que el paisatge al Principat es troba en bon estat i en molt bon estat.

En aquest sentit, els ciutadans consideren que per millorar la preservació de les diverses tipologies de paisatge que indica aquesta nova estratègia és necessari fomentar el respecte, regular la construcció, fer pedagogia i no construir ginys. Igualment, aporten que les diverses infraestructures energètiques i de comunicació haurien de quedar integrades o soterrades i que s’haurien d’utilitzar energies renovables tenint en compte criteris d’eficiència i d’estalvi energètic. En relació amb les instal·lacions turístiques i de lleure, també proposen que estiguin integrades i que es reguli el turisme i es desestacionalitzi. 

Pel que fa a propostes d’actuació, en el cas del paisatge d’alta muntanya els ciutadans proposen controlar-ne l’accés, preservar-lo i especialment regular les estacions d’esquí. Sobre el paisatge agrari i forestal les aportacions van en la línia de millorar-ne la gestió,  diversificar els conreus i apostar per l’agricultura de proximitat. Del paisatge urbà, les estratègies haurien de vetllar per la protecció del patrimoni i perquè  tingués espais verds. Quant al paisatge fluvial, els enquestats proposen restaurar l’impacte de les canalitzacions, potenciar el bosc de ribera, les canalitzacions verdes i la neteja i protecció. 

La vall d’incles, “especial”
Els enquestats havien d’indicar un paisatge d’Andorra que fos  “molt especial” i les preferències situen en primer lloc la Vall d’Incles, seguida per la Vall del Madriu, els estanys de Tristaina, Engolasters i el conjunt de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. La majoria prefereixen paisatges de la seva parròquia, tret dels enquestats d’Andorra la Vella que es decanten per paisatges de Canillo i Ordino, com a opcions majoritàries. En el cas de Sant Julià, ho fan a parts iguals pels de la parròquia i els de Canillo. Quant a les motivacions per triar-los, valoren poder estar en contacte amb la natura, la vista panoràmica, la identificació o el valor espiritual.