La darrera tesi de l’UdA defensa una factura de l’aigua individualitzada

La instal·lació de comptadors individualitzats als habitatges, amb una facturació detallada que indiqui l’aigua consumida i el preu del metre cúbic, és una de les propostes que fa la ja doctora Cristina Pesado a la tesi que va defensar ahir a la sala d’actes de la Universitat d’Andorra i que porta per títol La sostenibilitat de l’aigua a Andorra: efectes a llarg termini del canvi climàtic i socioeconòmic en el recurs hídric. Pesado, que ha pogut confirmar que en l’horitzó 2050 hi haurà una disminució del cabal dels rius andorrans, considera que el desconeixement generalitzat dels consums domèstics i del preu de l’aigua no afavoreix l’estalvi, un estalvi que esdevindrà necessari per evitar “tensions entre la disponibilitat del recurs hídric i la demanda”. Això sí, aquestes tensions no es preveuen de manera generalitzada, sinó a les conques més petites, en especial la del Valira d’Orient.
L’objecte de la recerca de Pesado, llicenciada en Geologia, màster de Ciència i Gestió Integral de l’Aigua per la Universitat de Barcelona i des d’ahir doctora per la Universitat d’Andorra, ha estat analitzar els recursos hídrics d’Andorra i la seva sostenibilitat mitjançant el model WEAP (Water Evaluation and Planning) per veure si els diferents escenaris climàtics, així com l’evolució en els usos del sòl i els canvis socioeconòmics, poden arribar a comprometre la capacitat de satisfer la demanda d’aigua del país en un futur. En aquest sentit, Pesado ha arribat a la conclusió que “la confluència del canvi climàtic i els canvis socioeconòmics provocarà tensions entre la disponibilitat del recurs hídric i la demanda si no s’actua amb antelació per dissenyar mesures d’adaptació i gestió sostenible de l’aigua”.
La majoria d’escenaris climàtics a mitjà termini indiquen que l’augment de les temperatures, de 2 a 4 graus, suposarà una disminució del cabal, més important a la primavera, amb un avançament del pic de cabal del juny al maig per una fosa més primerenca de la neu, i un lleuger augment de cabal a l’hivern, ja que hi haurà menys precipitacions en forma de neu i més en forma d’aigua. En qualsevol cas, el model WEAP no preveu tensions entre disponibilitat de recurs hídric i demanda a la conca general, però sí a les conques més petites: a la conca del Valira d’Orient quan l’augment de la temperatura sigui de 2 graus i a la conca del Valira del Nord quan l’augment sigui de 4 graus.
Les mesures que proposa Pesado per a “una estratègia integral de gestió sostenible del recurs hídric” són diverses i inclouen la millora de les infraestructures de captació, emmagatzematge i distribució de l’aigua; sistemes d’optimització dels consums; foment de la conscienciació i l’educació sobre el canvi climàtic; racionalització i millora de les infraestructures turístiques; millora de l’eficiència en la producció de la neu de cultiu; augment de les zones forestals gestionades per mitigar l’impacte del canvi climàtic i sí, comptadors individualitzats. I és que el coneixement de la població andorrana sobre el consum propi és molt baix, segons l’enquesta realitzada per ella mateixa la tardor del 2020: un 84% dels enquestats no sabien quanta aigua consumeixen, un 91% desconeixien el preu del metre cúbic i un 61% ignorava el preu de l’aigua consumida a casa. “Si l’usuari final rep la factura detallada, sabrà quant consumeix i què paga per l’aigua. Això pot incentivar-lo a consumir menys i, sobretot, a tenir més consciència”, conclou Pesado.