La defensa de l’hospital vol establir que la mort de Regal era inevitable

Acceptada, tàcitament si més no, una “responsabilitat de base” en el procés que va acabar amb la vida de Serafín Manuel Regal Ventosa l’abril del 2017, la defensa de la Fundació Sant Hospital, el CatSalut i l’asseguradora intentaria  que la indemnització fos de menor quantia argumentant “pèrdua d’oportunitat”, és a dir, que la mort del pacient va ser conseqüència de la infecció generalitzada provocada per una via col·locada al braç en el moment de l’ingrés, però que va ser tan sobtada, greu i massiva que no s’hi va poder fer res. Aquest és el relat que fa l’advocat de Yolanda Pallarès, vídua de Regal, després de la primera jornada de la vista (pràctica de prova en termes jurídics) que se celebra al jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona.
    
Ahir es van escoltar una desena de testimonis, entre els quals el de Jordi Fàbrega, actual alcalde de la Seu d’Urgell, que aleshores era director assistencial a l’hospital, i membres de l’equip de sanitaris que va atendre Regal durant els nou dies que va estar ingressat, començant pel doctor responsable del malalt, la cap d’infermeria al moment i la infermera que el va atendre les dues últimes nits, així com tres altres facultatius. Van prestar testimoni telemàticament, des dels jutjats de la capital alturgellenca. També hi va declarar el forense de l’Arnau de Vilanova que va practicar l’autòpsia. A respostes de l’advocat dels demandants va exposar que els òrgans interns estaven hipertrofiats i que un procés així necessita un temps d’evolució.  El dia clau, no obstant això, serà avui, amb la compareixença de tres perits.
    
La pèrdua de l’oportunitat que al·leguen els demandats,  una qüestió present en la doctrina jurídica en casos de negligència mèdica, suposaria que en cas d’haver-se detectat la sèpsia que hauria provocat la mort del pacient no s’hauria pogut evitar el resultat final. La ciència mèdica no és una ciència exacta i es demana una implementació dels mitjans disponibles. Amb tot, hi ha símptomes “molt clars”, insisteix l’advocat de la família del difunt, i que res no tenen a veure amb l’hèrnia discal per la qual va ser ingressat: hipotensió, certa febre, un fracàs renal o saturació d’oxigen en sang molt baixa. Però a banda, recorda el lletrat, es va practicar una analítica sis dies abans de la mort. Sobre ella va preguntar al facultatiu que la va demanar, el doctor Sabater, que va explicar que sospitava d’una infecció del disc vertebral, segons el relat de l’advocat d’una sessió a la qual els mitjans no poden assistir a causa de les mesures contra la Covid-19.
    
No hauria quedat gaire aclarit per què no es va repetir l’analítica, atesos els valors que va revelar, com el lactat. La família considera que si s’hagués actuat en aquell moment el desenllaç no hauria estat fatal. Per què ni tan sols es va repetir l’analítica? Des del seu punt de vista, és un punt que no va quedar explicat en els testimonis.
    
També haurien sortit a la palestra els protocols sobre la retirada de vies (a les 72 hores com a màxim, en 48 hores si són col·locades en situació d’urgència). L’equip hospitalari hauria indicat que en aquells moments consideraven que no els havien d’aplicar.
    
Regal va morir el 20 d’abril de 2017. Havia ingressat pel dolor que li provocava una hèrnia discal. La família va interposar una reclamació patrimonial contra l’Administració per mal funcionament dels serveis públics amb resultat de mort.

Entre la desena de testimonis, el de Fàbrega té una indiscutible repercussió mediàtica, per la seva condició d’alcalde i diputat al Parlament de Catalunya, tot i que no portava directament el malalt. Va declarar pel càrrec de director assistencial que tenia en aquell moment, i per tant, com a màxim responsable quant a l’aplicació de protocols, amb el comitè de direcció. En aquest sentit es van orientar les preguntes del lletrat, davant d’alguna de les quals Fàbrega hauria recordat que ell és especialista en pediatria i no se sentia capacitat per entrar en algunes de les particularitats del cas concret. Sí que va al·legar que, pel que fa a l’aplicació dels protocols sobre la retirada de vies, aleshores tenien en compte literatura científica que posava en qüestió aquests procediments, o el dolor que provoca en els pacients la retirada i reimplantació de la via al braç.

L’advocat dels demandants també va preguntar (sense rebre una resposta satisfactòria, va dir a posteriori) per estudis realitzats sobre la incidència d’infeccions hospitalàries.