La FAAD proposa diverses millores per avançar cap a l’escola inclusiva “real”

Tot i que Andorra disposa de “l’estructura i les eines” per garantir l’escola inclusiva i que es va “pel bon camí”, la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) considera que encara hi ha millores a fer, sobretot en el que fa referència a l’aplicació i l’execució. Així ho va traslladar al comissari europeu dels drets humans durant la seva visita al Principat. En el transcurs de la trobada, des de l’entitat que agrupa les persones amb diversitat funcional es va remarcar que cal no quedar-se en l’escola inclusiva “virtual” i avançar cap a l’escola inclusiva “real”. Maite Martínez, vocal de la junta de la federació, va destacar que “l’objectiu de l’escola inclusiva és garantir la inclusió social, si no no serveix per a gran cosa”.

Això vol dir que l’infant amb una discapacitat ha d’esdevenir un adult autònom, autosuficient i sense problemes per inserir-se laboralment. Perquè això passi, la FAAD considera que cal definir des de la infància un programa d’atenció integral individualitzat que promogui la coordinació de tots els agents implicats i que tingui com a finalitat la capacitació de la persona més enllà de la seva discapacitat.

Martínez explica que per impulsar aquest programa d’atenció integral individualitzat el que cal primer és afavorir la diagnosi precoç. “Una sola sospita hauria de ser suficient per iniciar la intervenció especialitzada”, assenyala, i “això vol dir formació” dels serveis sociosanitaris. La federació també troba a faltar més formació per al professorat, que ha de ser adaptada als diferents tipus de discapacitats, s’assenyala que ha de ser obligatòria per als professionals que atenguin aquests alumnes i ha d’estar inclosa en el programa de formació continuada.

Un altre aspecte a promoure fa referència a l’atenció individualitzada en si. En aquest àmbit s’indica que s’han de conèixer els punts forts i febles de l’alumne per ajustar la intervenció educativa a curt i llarg termini i tenir en compte els seus interessos i habilitats. A partir d’aquests es pot planificar el circuit formatiu i garantir la inserció social i laboral. Així mateix, des de la FAAD es troba que es tendeix més a assenyalar la discapacitat en lloc de centrar-se a capacitar. “Els assistim en comptes de donar-los el temps i les eines per poder superar ells mateixos els obstacles”, indica Martínez. El que sí que es defensa és prioritzar l’aula ordinària, motiu pel qual es demana no escatimar recursos.

Per últim, la FAAD reitera que la coordinació entre tots els actors que intervenen amb l’alumne és imprescindible perquè tot funcioni. Es remarca que el seguiment d’aquests infants s’hauria de fer més sovint. També es destaca que en aquestes coordinacions no caldria oblidar la família, ja que sovint poden fer aportacions de gran valor, tenint en compte que és qui millor coneix el menor. A més s’exposa que en l’avaluació d’aquests alumnes cal tenir clares les capacitats que té cadascun i establir en funció d’aquestes uns objectius assolibles.

En les propostes de millora plantejades per la FAAD també s’hi inclou la creació d’una comissió d’atenció a la diversitat, formada per les famílies, les escoles i els agents sociosanitaris. L’ens hauria de servir per donar resposta en tot moment a qualsevol neguit o dubte que tinguin les famílies a través d’un coordinador de referència. El fet és que una de les queixes dels pares i mares és que sovint se’ls informa quan ja està tot decidit. 

Martínez remarca que totes aquestes mesures no requereixen més inversió sinó aprofitar millor els recursos i l’estructura actual. Al mateix temps insisteix que cal actuar ben aviat per evitar que les persones amb diversitat funcional es trobin als 16 anys sense graduat escolar i cap formació professional. Per aquest motiu es planteja que en el currículum que segueixin, que no ha de ser el mateix que l’ordinari, s’incloguin optatives, com poden ser la jardineria o perruqueria. “Per més que tinguin una discapacitat cal que puguin verbalitzar les preferències i dir el que volen per al seu futur”, conclou Martínez.