La fiscal demana dos anys de presó condicional per a Jordi Albà

La fiscal considera provat que Jordi Albà, quan era president de la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (SDADV) entre abril del 2012 i  maig  del 2013, va fer ús d’una targeta de crèdit de la societat per a usos particulars i, com que és una societat de dret públic, també el considera que pot ser qualificat de funcionari. Per tot l’acusa del delicte major d’utilització temporal de béns públics i administració deslleial, i demana dos anys de presó condicional i la inhabilitació per a càrrecs públics durant quatre anys. Per la seva part, la defensa demana l’absolució, ja que Albà va retornar els 4.000 euros de què va fer ús en dos viatges i “perquè no va provocar cap perjudici a la societat”, i nega que pugui ser considerat funcionari.
Jordi Albà va viatjar a Madrid el maig del 2012 com a president de l’SDADV, va extreure dos reintegraments de 500 euros que no va poder justificar i gairebé un any més tard els va retornar. L’altre viatge va ser el març del 2013, i va ser als Estats Units en una fira de videojocs. En aquest cas ho va fer de manera particular ja que disposava de l’empresa Ordino Studios, que creava videojocs i que va ser declarada en fallida, i per la qual també l’espera un plet. Doncs en aquest viatge, i segons declara el processat, va tenir problemes amb la seva targeta personal i va fer ús de la que disposava com a president de l’SDADV, i va ocasionar despeses de gairebé 3.000 euros. Això sí, sense comunicar-ho prèviament. 
Albà va dir ahir, en la seva exposició dels fets, que l’assistència a la fira la feia tant per qüestions de la seva empresa com també per poder atreure socis a l’SDADV. Una qüestió que va ser negada pel vicepresident primer i pel segon, Jordi Barceló i Albert Salvadó, que van dir que aquest viatge no tenia cap vinculació amb la societat. “És sorprenent, i més quan la societat estava en un moment d’arrancada per fer convenis amb altres societats estrangeres i no per buscar clients o socis pel nostre compte”, va explicar l’escriptor, que en aquells anys era vicepresident segon. El mateix Salvadó va especificar que en les despeses de viatge a Madrid hi figurava la d’un hotel a la localitat catalana de Sant Cugat, una altra qüestió que des de la societat veuen no justificada. Albà, amb tot, no va negar que li corresponia tornar els diners, però ho va fer després que Salvadó s’adonés dels moviments de la targeta i després de certes reclamacions dels responsables de la societat. 

SOCIETAT DE DRET PÚBLIC
Qui també va comparèixer va ser qui era coordinadora de la societat, Remei Chamorro, que va confirmar que el primer any de la societat només hi havia els ingressos de la subvenció del Govern, que era de 100.000 euros, i que com a molt podia haver-hi algun ingrés d’Andorra Telecom, i cap fons propi. Aquest fet és clau per determinar que els diners de què va fer ús el processat són de procedència pública, com també la fiscal va voler remarcar perquè, tal com diu la llei, l’SDADV és una societat de dret públic. Qüestions aquestes que són rellevants a l’hora de determinar la qualificació del delicte, si és o bé una apropiació indeguda, de què en un principi se l’havia acusat, o bé utilització temporal de béns públics. Tots dos delictes amb el d’administració deslleial. 
Va ser en una reunió amb qui era aleshores ministre d’Economia, Jordi Alcobé, que els dos vicepresidents van mostrar la seva desconfiança en el president i van motivar així la dimissió de Jordi Albà unes setmanes després. El 13 de juny del 2013 es va produir la dimissió i just un mes després va ser denunciat pels vicepresidents, perquè els ho va aconsellar el mateix Govern. La detenció va ser el novembre del 2013. 

Quan no pagar la pensió als fills pot ser delicte penal

Els impagaments de les pensions als fills d’un dels progenitors, si és denunciat, poden ser jutjats per la via civil, que és on correspon. Però quan aquest impagament és constant, tal com va dir la part de la defensa ahir, i burla sentències dictades poden passar a ser jutjats pel Codi Penal. En aquest sentit ja hi ha jurisprudència de fa vint anys. 
Ahir el Tribunal de Corts jutjava un home, un funcionari que cobra al voltant de 3.000 euros al mes i que no pagava la pensió sentenciada de 1.000 euros a l’exparella en concepte d’alimentació dels dos fills menors de la parella. Entre la sentència de la separació i la del divorci, totes dues amb la pensió acordada de 1.000 euros, es va crear un document privat entre els dos progenitors per rebaixar la pensió a 600 euros, perquè segons el processat tenia dificultats per satisfer tota la pensió, a més d’altres qüestions dels fills com el règim de visites. 
El processat, a qui ara se li reté del sou la pensió més el deute acumulat, havia pagat sempre una part de la pensió, però no la dictada. La fiscal va demanar cinc mesos d’arrest nocturn domiciliat pel delicte menor d’obstaculització d’execució de resolucions. La defensa, però, va demanar l’absolució ja que veia justificat que el processat, que a més havia de pagar la pensió d’una altra filla, d’una altra parella, no disposava de prou diners per fer efectiva tota la pensió.