La fiscal demana dos anys per a una agent per “tractes degradants”

La fiscal demana dos anys de presó amb part condicional, dos anys d’inhabilitació per exercir l’ofici i sis anys de prohibició d’entrar en contacte amb la perjudicada, més 4.000 euros per perjudici moral, per a una agent penitenciària del centre de la Comella que està acusada d’un delicte major continuat de tractes degradants a una interna. La defensa demana la lliure absolució perquè nega que hi hagi cap indici que provi la versió de la presa.
Els fets que es van jutjar ahir al Tribunal de Corts van passar entre el desembre del 2012 i el març del 2013, que és quan la presa li va comunicar al fiscal, en una visita que el ministeri públic va fer a la Comella per al control reglamentari, la seva versió dels fets, i va ser quan es va dictar la prohibició del contacte entre l’agent denunciada i la interna. 
La presa, que compleix una pena de vint anys des del 2010  i que exerceix la funció d’ordenança de mòdul –és a dir és l’encarregada del repartiment dels àpats i de la neteja, entre altres tasques–, acusa l’agent de maltractaments verbals i menyspreu i de donar-li ordres d’una manera “despectiva i humiliant constantment, cosa que va fer més difícil la seva internació”, va dir la fiscal. Entre els episodis destacats remarca el del 17 de desembre del 2012, quan l’agent, segons la presa, es va dirigir a ella en un to despectiu criticant la compra extra que se’ls permet als interns un cop a l’any. “Em va dir que jo, com que era una persona dolenta, no podia anar a un restaurant i que si fos per ella no tindríem res a la cel·la.” En una altra ocasió li va prohibir utilitzar el carro de les safates dels àpats perquè repartís les safates una per una, cosa que va provocar que hagués de fer un esforç físic extra. Un altre dia li va dir que “la paraula d’un agent mata la d’un intern; aiii..., he dit ‘mata’, tu d’això en saps molt”, i la va amenaçar, segons afirma ella, dient que no anés al fiscal ni a la direcció a queixar-se. 
Només un agent, que tenia una certa enemistat amb la processada després d’uns anys de conviure junts en un pis, arran d’unes correspondències perdudes al Centre Penitenciari que els involucraven va informar la direcció de la Comella, un any i mig després dels fets, que l’agent li havia dit en referència a la interna: “Aquesta tia és una filla de puta i li faré la vida impossible. A qui creuran abans, a una interna o a una agent.” Així consta en la seva declaració.
L’agent processada ho nega tot i només va dir que, en certs moments, si falten efectius es procedeix a actuar de diferents maneres i a la presa la molestava que li diguessin com havia de fer les coses. Arguments molt similars als que van esgrimir tot un seguit d’agents companys i superiors de la processada que van intervenir en el judici, que la van qualificar de “bona professional i estricta en el compliment de la normativa”. Segons la defensa, no hi ha cap prova dels fets de què se l’acusa i diu que el testimoni de l’agent que va fer l’informe un any i mig després “no és fiable”. A més indica que la inexistència de les gravacions de les càmeres de seguretat és perquè qui era director, Miquel Àngel Garcia, va ordenar que es regravessin les cintes en constatar ell personalment, després de rebre una dotzena de cartes de la presa, que no hi havia cap motiu ni prova de les acusacions. Els enregistraments, però, només són d’imatges i no tenen so. 
La defensa, en constatar que a Andorra no hi ha jurisprudència sobre el delicte de tracte degradant, va llegir el concepte que aplica el comitè de prevenció de la tortura d’Estrasburg i va dir que els fets ocorreguts no tenen res a veure amb aquest delicte. A més es va basar en informes pericials de la presa fets per psicòlegs quan va ser condemnada, que la qualifiquen de “persona manipuladora, histriònica i que fa confabulacions i exagera les seves queixes somàtiques”, va dir. 

“La falta d’efectius a la presó fa que de vegades no es pugui respectar la normativa”

Durant el judici d’ahir, en què el director del Centre Penitenciari, Francesc Tarroch, era present entre el públic de la sala, tot el seguit d’agents i sotsoficials del centre que van declarar van posar de manifest que hi ha una falta d’efectius. De fet, i tal com van explicar les agents que van declarar, al mòdul de dones encara es nota més aquesta manca de personal, donada per algunes baixes que han coincidit. “La falta d’efectius a la presó fa que no es pugui respectar la normativa”, va dir una agent que va declarar, que va explicar que un mateix agent es fa càrrec dels mòduls d’adaptació i d’arrest nocturn i si el reclamen en un no pot ser a l’altre. Això venia per la declaració que va fer l’agent processada, que no podia sortir d’un mòdul per protocol intern i que ordenava segons què per complir la normativa i no per perjudicar la interna. Altres agents coincidien en “el problema real d’efectius a la presó”. “No som prou gent per cobrir tots els espais”, va dir ahir un sotsoficial, que va afirmar que la interna era l’única presa a qui es permetia tenir un excés de productes, com roba, a la cel·la, ja que segons el reglament intern tenen els productes limitats. El mateix exdirector del centre Miquel Àngel Garcia, que va declarar ahir com a testimoni, va dir que arran de les dotze cartes rebudes per la presa va demanar que “mai estigués l’agent [processada] sola amb la interna i que hi hagués altres agents, però de vegades per la falta de personal no pot ser”, va dir. Durant el judici d’ahir la defensa va remarcar la dificultat de la professió d’agent penitenciari, ja que s’ha de tractar amb persones privades de llibertat, que el mateix expsicòleg del centre va dir que en la seva majoria “són manipuladors”. Tot i això, la fiscal va indicar que “aquesta dificultat i la manca d’efectius poden fer difícil l’aplicació de la normativa, però no es pot passar la línia del que és lícit i el que és il·lícit”. La defensa va al·legar que aquesta falta d’efectius fa que alguns agents siguin més permissius que d’altres i que el caràcter de la processada va entrar en conflicte amb el de la interna.