La gestió de l’aigua, repte clau per a la supervivència de les estacions

Si de l’augment progressiu de la temperatura del planeta no hi ha dubte, “amb precipitació no hi ha tendència de disminució clara”. Ho assegura la coordinadora del Grup de Ciències de la Terra i l’Atmosfera d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Laura Trapero, que  indica que hi ha una lleugera tendència però la variabilitat del clima pot portar a temporades molt diferents i està convençuda que almenys fins al 2050 “no hi ha d’haver problemes de neu”. 

En aquest sentit, la investigadora de l’AR+I, Anna Albalat, va comentar que si ens fixem en aquest darrer hivern, ens trobem que “vam registrar un inici de temporada de neu mai vist en un mes de desembre però hem tingut una temporada amb gruixos de neu per sota del que hauríem de tenir”. I és que ens trobem a mercè de temporades irregulars en les quals hi pot haver espisodis extrems a l’inici o al mig o bé cap. D’aquí que l’adaptació dels dominis esquiables al canvi climàtic amb la gestió de l’aigua sigui “clau” per a la seva supervivència, va declarar Trapero. 

I és per això que des de l’AR+I tenen en marxa diversos projectes per acompanyar els dominis esquiables tant pel que fa a la gestió de la neu que cau com de l’aigua necessària per produir-la i optimitzar-la millor. Un acompanyament que consisteix, d’una banda, a millorar la utilització de les eines mecàniques i els canons de neu per anar mantenint el mantell nival, i més enllà de condicionar i mantenir, la importància de fresar la neu per proporcionar una bona qualitat. També cal tenir en compte els instruments de predicció de temperatura per saber quan baixarà o quan pujarà. Perquè si no neva, has d’optimitzar molt bé el recurs hídric quan generes neu. Insisteix que és el repte més gran que tenen les estacions, però també reconeix que es tracta d’un “tema delicat”, ja que suscita la pregunta: “a quin preu mantinc aquesta neu?” I és que això pot tenir conseqüències de cara a la població en general si això arriba a repercutir en una taxa d’aigua. Amb relació amb això, Albalat va assenyalar que tot i que els dominis  tenen els seus propis recursos hídrics, com ara embassaments, “hi ha molts cops que no en tenen prou i tiren molt de riu”.

Una altra de les conseqüències de l’ús de l’aigua per generar neu té a veure amb el consum d’energia, va dir Trapero, ja que el consum que tenen les estacions repercuteix en la importació d’energia que ha de fer FEDA com a país, tal com passa també amb els establiments  hotelers, especialment en les èpoques de temporada alta.  

Però els efectes del canvi climàtic no s’acaben aquí, ja que si hi ha onades de calor als mesos de maig i juny, tal com ha passat enguany, la fosa de neu es concentra en un període molt curt i més si la neu conté pols del Sàhara, ja que absorbeix més sol, cosa que provoca que no hi hagi  la fosa natural durant tot l’estiu.  “Ara encara hauria de quedar una mica de neu a la muntanya, són les nostres reserves i ja no queda res”, va subratllar Albalat. I això afecta “la pròpia salut del riu”. Podrem garantir el cabal ecològic del riu?; és a dir, el cabal necessari per preservar els hàbitats naturals que acullen la flora i la fauna.  A més, si la fusió sobtada arribés a ajuntar-se amb un episodi extrem de precipitació, hi hauria un problema d’inundacions tal com va passar el juny del 2013 a la Vall d’Aran, exemplifica Trapero. En aquest sentit, va explicar que treballen amb protecció civil perquè tinguin eines per fer el seguiment d’aquests escenaris.

Extremar les precaucions amb l’entorn i nosaltres mateixos
“Hem d’extremar les precaucions i no només amb l’entorn, sinó amb nosaltres mateixos”. La consciència de la vulnerabilitat de l’ésser humà davant del canvi climàtic és un factor clau per a l’adaptació a aquesta realitat. Una adaptació que passa per la protecció dels col·lectius amb més risc: avis, infants i persones que pateixen malalties cardiorespiratòries. Uns grups vulnerables, d’altra banda, que estan augmentant, va remarcar Trapero. Les onades de calor cada vegada més intenses i llargues generen morts prematures a la població vulnerable de més de 65 anys. D’aquí les repetides recomanacions de protecció civil amb missatges d’alerta i prevenció no només per als col·lectius vulnerables, també per a les professions més exposades a les onades de calor. I quines són les que es troben en més risc? Si bé a Andorra, les persones que treballen al camp no ho estan tant com en altres indrets, el col·lectiu més exposat és el de la construcció. I més enllà encara de les afectacions físiques que pugui suposar, també la salut mental pot quedar alterada. 

Més zones verdes
Però la protecció de les persones passa per decisions polítiques que l’afavoreixin, fins i tot en les coses que poden semblar més senzilles. És per això que Trapero va recordar que la reducció de les emissions de diòxid de carboni i una bona gestió dels usos del sòl són eines bàsiques de protecció dels ciutadans. Així, “si una ciutat verda la converteixes en ciment, tota la mitigació que pots tenir en escalfament, la perds”. I va afegir que “les adaptacions van cap aquí: buscar més zones verdes urbanes”. I és que si es treuen les zones verdes, “estàs exposant la població”.

Segons Trapero, altres polítiques d’adaptació són les relacionades amb la millora de l’eficiència energètica i el pas a les energies renovables amb ajuts que ho facin possible. També la construcció amb el sistema passive house que permet preservar els habitatges del fred a l’hivern i de la calor a l’estiu, indica Albalat.