La gravació d'una càmara prova el robatori d’una dona a una taquilla

El Tribunal de Corts va jutjar ahir una dona que va entrar a un vestidor de Caldea amb una clau d’un usuari que no era la d’ella i que tenia marcat el número de taquilla, la va obrir i va furtar objectes personals de l’home que havia perdut la clau de la taquilla. Els fets van ocórrer ara fa més de cinc anys, concretament al 5 de març del 2013. La gravació d’una càmera i la posterior declaració reconeixent els fets són els arguments en què es basa la fiscalia per acusar-la del delicte major de furt amb ús de claus de possessió il·legítima, i pel qual li demana un any i mig de presó condicional, el pagament de les despeses processals, i la indemnització com a responsabilitat civil a la víctima que ascendeix a més de 352 euros. 
La processada no va comparèixer ahir al judici i segons el president del Tribunal va al·legar estar de baixa maternal. Qui sí que va comparèixer va ser la víctima, l’home que va perdre la clau de la taquilla quan es trobava a la piscina del centre termolúdic. Segons va declarar davant del tribunal, en adonar-se que no tenia la clau es va dirigir al vestidor i va veure que la porteta de la taquilla estava oberta i que s’havia tret tota la seva roba. Va trobar a faltar diners en efectiu, uns 150 euros, el mòbil, una càmera de fotos i les claus del cotxe (que tenien un valor de més 200 euros).
La policia va ser alertada dels fets i va acudir al centre de Caldea. Amb la visualització de les gravacions ja van identificar la culpable. La policia va contactar primerament amb la parella de la dona per telèfon i després amb ella. La processada, no resident, va reconèixer els fets des del primer moment, i va tornar el material robat per correu.
 A més de diners en efectiu, la víctima reclama també el cost de la clau del cotxe, i una càmera de fotos, perquè malgrat que el mòbil i la càmera els va tornar, la càmera es va fer malbé, va dir ahir al judici. 
La defensa de la processada va defensar ahir com a qüestions prèvies i durant tot el temps que han durat les actuacions l’anul·lació de dues proves de càrrec. Una és la gravació de la càmera a Caldea i l’altra és la declaració en la qual no es van llegir els drets a la processada. Aquestes dues proves les considera nul·les i, per aquest motiu, demana la lliure absolució.
Segons aquesta part, la gravació dins d’un vestidor vulnera el dret a la intimitat. No només per la ubicació sinó perquè segons el lletrat Caldea no disposava de les mesures tècniques i d’organització que dicta la llei de protecció de dades i que el centre termolúdic les tenia redactades en “mig foli”. Segons la defensa les càmeres no eren visibles com tampoc ho eren dos adhesius en tot el centre alertant de les càmeres. Una altra qüestió que critiquen és que les gravacions van ser lliurades a l’autoritat policial i no a la judicial, com marca la llei.