La hidroxicloroquina, ineficaç en el tractament de la Covid-19, segons el model matemàtic de l'enginyer Jordi Deu

El model matemàtic IRAHUCID Covid-19, elaborat per l'enginyer Jordi Deu i auspiciat per la Fundació Marcel Chevalier, aporta una nova previsió en el comportament de la pandèmia a Andorra a 40 dies vista. Un important punt diferencial del model respecte d'altres de similars, que no s'aventuren més enllà d'una setmana en la capacitat predictiva. La previsió abraça així el període predictiu comprès entre les setmanes 20 i 25, és a dir, de l'11 de maig al 19 de juny, quan s'haurà arribat a la fi teòrica de la pandèmia, amb la curació de l'últim malalt d'aquest brot.

El model continua obtenint el 19 de juny com la data aproximada perquè Andorra es pugui considerar lliure de la malaltia (que no erradicada), la curació de l'últim cas actiu. La data pot variar segons errors del model i l’adopció de noves polítiques sanitàries i econòmiques: obertura d’activitats econòmiques no essencials i fronteres, detecció i confinament d’asimptomàtics amb el test d’anticossos massiu, equip de rastrejadors de contactes de positius, disponibilitat del sistema europeu sentinella de rastreig de contactes SARS-CoV-2 via Bluetooth i implementació del sistema seguiment del virus a través de les aigües residuals, que permetria anticipar molt i rastrejar a contracorrent l’origen dels focus a través de la xarxa de col·lectors.

En una entrevista recollida a la pàgina web de la Fundació Marcel Chevalier, Deu apunta que des del 26 d'abril els gràfics continuen sense observar en l’ajustament de la corba predictiva dels casos hospitalitzats cap efecte atribuïble al tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina que es va començar a administrar el 25 de març a pacients de Covid-19. Una afirmació amb  "valor indiciari" i que segons Deu "no és concloent" perquè la quantitat de dades disponibles en la fase inicial sense tractament és considerablement reduïda, cosa que compromet parcialment la validesa de la comparativa. Els assajos clínics en curs a Catalunya aportaran una informació detallada i especialment valuosa. Dit això, i sempre segons Deu, el model té potencialitat per poder ser utilitzat en futures onades epidèmiques per detectar a nivell indiciari els efectes de nous fàrmacs i tractaments, molt abans que els estudis clínics puguin aportar resultats concloents.

Una prova d'aquesta validesa és que la presumpta manca d’efectivitat s’hauria detectat gairebé un mes abans que el primer estudi observacional al respecte, publicat el 22 de maig per la revista The Lancet, amb dades procendets de 96.000 pacients i a escala internacional, en què s’indica que les cloroquines, associades o no amb antibiòtics, no mostren millores en els malalts, i els efectes secundaris en alguns casos han estat perniciosos. Aquest estudi va servire de base perquè l'OMS atures provisionalment tres dies després l’Assaig Solidaritat sobre la hidroxicloroquina.

De nou el model IRAHUCID-Covid-19 és exportable a altres territoris, amb adaptacions. La posta a punt de tècniques basades en la detecció de biomarcadors del SARS-CoV-2 en aigües fecals, que prometen ser molt econòmiques (per sota d'un euro per determinació) permetrà "remuntar des de les depuradores aigües amunt per la xarxa de col·lectors i arribar a escala de nucli poblacional", augura Deu. Implantar aquestes mesures en les quals en les primeres fases de la infecció -als tres dies, és a dir, abans de l'aparició dels primers símptomes- permetria limitar considerablement la propagació de la malaltia, conclou: "Seria de molta ajuda en la contenció de la malaltia si aquest sistema d'alerta pogués estar disponible en un futur proper. El model pot ajudar a estudiar la fase d’expansió en el cas d’un rebrot de la malaltia de forma precoç amb aquestes dades."