Diari digital d'Andorra Bondia
La superfície visada s’ha enfilat el primer semestre fins als 200.000 metres quadrats, el doble que el 2021.
La superfície visada s’ha enfilat el primer semestre fins als 200.000 metres quadrats, el doble que el 2021.

La llei del sòl com a panacea


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

Els arquitectes confien en el nou text per frenar i endreçar el creixement i creuen que podria estar enllestit en un any.

Ho advertia el cap de Govern setmanes enrere: cal revisar de forma “profunda” el model constructiu i “redirigir el timó” perquè el camí actual condueix a un punt “de no retorn”. I el model actual consisteix en una construcció desaforada, com reflecteixen les dades de superfície visada, més de 200.000 metres quadrats fins al juny, el doble que l’any passat per aquest mateix període. Xavier Espot ho apostava tot a la nova llei del sòl que DA portava al programa electoral però que tres anys i mig després encara és al calaix de les bones intencions. Un text complex, advertia, que demanarà “debat, consens i mà estesa”, i tot això des de la premissa que la construcció és un motor econòmic i una font d’ingressos que no es pot aturar.

La bona notícia, adverteix la degana del Col·legi d’Arquitectes, Sònia Palau, és que “hi ha una sensibilitat política que s’ha adonat que no podem continuar com fins ara”, i que per fi “hem començat a treballar”. I la gran pregunta és, òbviament, cap on apuntarà el nou text. Perquè el que sembla clar és que més que una reforma de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme del 2000, la cèlebre Logtu, serà un text nou de trinca. Ordenament Territorial ja hi està treballant i Palau considera que en un any podria estar llest. Completat el tràmit parlamentari, caldria fer-ne el preceptiu desplegament reglamentari i revisar els plans urbanístics, així que la cosa va per llarg. I sempre, insisteix, “des de la perspectiva de país, ningú està dient que s’hagi d’imposar res als comuns, que són els que al final tenen les competències urbanístiques, sinó que gestionin els seus plans segons el creixement previst als estudis que acompanyaran la llei del sòl”.

Aquesta és segons Palau la premissa bàsica del futur text: una avaluació rigorosa del creixement demogràfic que s’espera a mitjà i llarg termini. Això permetria paral·lelament planificar les necessitats de serveis i equipaments –guarderies, escoles, residències per a gent gran–, la distribució de l’activitat econòmica per sectors –secundari, terciari– i els recursos necessaris per mantenir aquesta població, assenyaladament aigua i energia.

Créixer: fins on i com
Amb aquests elements sobre la taula, diu Palau, “podrem saber fins on podem créixer de forma sostenible o, millor dit, respectuosa”. Perquè créixer, creixerem. La qüestió és saber fins on, abans d’arribar al “punt de no retorn” que el mateix Espot augurava –això és el que han de determinar els estudis previs que diu Palau– i també com creixerem.

Això últim és el que regularà la llei del sòl. I la degana dels arquitectes posa com a exemple una figura prevista al planejament urbanístic espanyol: el sòl urbanitzable programat. Es tracta, diu, de “seqüenciar” el creixement, anar obrint trams de terreny urbanitzable a mesura que s’esgoten els anteriors, de manera que els propietaris no perden drets d’edificabilitat però es va creixent de mica en mica i de forma endreçada. A la vegada, les unitats d’actuació són mixtes, combinen zona residencial amb esbarjo i serveis,  de manera que els veïns puguin dur a terme les activitats quotidianes en un espai més o menys acotat. I per acabar, les cessions de terreny són finalistes, tenen un ús concret, per a escola bressol si –per exemple– està previst que en una unitat d’actuació s’hi instal·lin mig miler de famílies i hi neixin dos centenars de nadons.

Entre nosaltres, una unitat d’actuació pot estar íntegrament destinada a habitatges unifamiliars sense preveure altres serveis o equipaments i sovint les cessions es materialitzen en terrenys morts sense un ús concret. Tot això és el que pretén evitar, o regular,  la figura del sòl urbanitzable programat que els arquitectes plantegen incorporar a la futura llei del sòl, juntament amb les previsions de creixement demogràfic que li donarien sentit. I confien que sigui l’eina que permeti frenar i regular un model constructiu que també ells consideren que ha sortit de mare.

llei del sòl
panacea
Comentaris: 2

Comentaris

O sigui que pel 2050 tindrem la solució... quina manera de prendren's el pél
Que comiencen los juegos del hambre!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic