Diari digital d'Andorra Bondia
La llei que regularà la història clínica compartida, a tràmit abans de l’estiuLa llei que regularà la història clínica compartida, a tràmit abans de l’estiu
La llei que regularà la història clínica compartida, a tràmit abans de l’estiuLa llei que regularà la història clínica compartida, a tràmit abans de l’estiu

La llei que regularà la història clínica compartida, a tràmit abans de l’estiu


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

La llei de drets i deures i de la història clínica compartida està en procés de consulta i es preveu que entri a tràmit parlamentari abans de l’estiu. Així ho va confirmar ahir Josep Maria Casals, director del departament de Salut, que va explicar que actualment els diferents col·lectius professionals, com metges i infermeres, però també l’Agència de Protecció de Dades, estan estudiant el text. Un cop es facin les aportacions necessàries es redactarà l’avantprojecte definitiu i “es preveu entrar-lo a tràmit parlamentari al més aviat possible”, va dir Casals, que va dir que aquesta legislació és una necessitat cabdal.
Amb aquest text es pretén regular els drets i deures dels pacients però també, i consegüentment, els dels professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, així com la regulació del que és una de les banderes de la gran reforma sanitària, l’historial clínic compartit. “Sense aquesta llei no es poden informatitzar i compartir els historials”, va explicar Casals. 
El director de Salut va fer aquestes manifestacions en el marc de la jornada sobre Ètica i drets en l’atenció a persones vulnerables, celebrada ahir a la residència privada SARquavitae Salita. Casals, que va participar en la taula rodona Ètica en la praxis diària: principals dilemes, va ser autocrític amb el sistema sanitari i a més de destacar aquest buit legal que està a punt de solucionar-se va criticar la falta de recursos. Segons Casals,  “no tenim un model prou preparat per centrar-lo en les persones, per donar-los tot el ventall de les prestacions que tenim i respectar la seva decisió”. Casals va fer èmfasi en la mancança dels serveis de suport a domicili per a les persones grans que decideixen quedar-se a casa. “Hi ha d’haver llibertat de decidir i hem d’oferir serveis de suport a casa”, va especificar.
La jornada, que va ser inaugurada pel mateix ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, va incloure ponències pronunciades pel raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, així com de la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, i de la fiscal Alexandra Cornella. 

 

El comitè d’ètica del SAAS rep 22 consultes sobre conflictes en cinc anys

Mercè Avellanet, com a presidenta de la comissió d’ètica assistencial del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), va fer un balanç dels cinc anys d’existència d’aquest ens, creat el 2010. Durant aquest temps la comissió d’ètica ha rebut 22 consultes. Quan es parla de consulta és quan es planteja una demanda perquè ha sorgit entre professionals, però també usuaris i familiars, algun problema ètic. És una xifra significativa si es compara amb els 42 casos atesos pel comitè ètic de l’empresa SARquavitae, que entre tots els centres disposa de més de 10.000 professionals i atén 200.000 persones. Un comitè que, segons va explicar Josep Pascual, director tècnic assistencial de SARquavitae, està creat des del 2005. 
Avellanet va explicar que el 82% de les demandes fetes a la comissió d’ètica del SAAS són referides a conflictes que es plantegen per l’autonomia del pacient, però el 23%, per exemple, es refereixen a qüestions de confidencialitat. La no-maleficiència, és a dir els dilemes ètics per no fer mal al pacient, o els conflictes pels desitjos d’un pacient contra la voluntat de la família són altres demandes rebudes per aquest comitè. 
L’any de creació de la comissió d’ètica del SAAS, el 2010, es va fer una enquesta a 
70 infermeres d’atenció primària i a 70 metges de l’hospital, així com a estudiants universitaris. En aquesta enquesta va quedar palès que la majoria de metges no havien rebut formació en bioètica. De fet només el 46% havien estudiat la matèria. En la població d’infermeria aquesta xifra era més positiva, ja que gairebé el 63% de les infermeres sí que havien rebut formació en bioètica. Tot i això, dels metges enquestats, el 65% havia pres alguna decisió ètica. 
El SAAS disposa d’un codi ètic des de l’any passat que, segons va informar Avellanet, es va crear mitjançant un procés participatiu, aprovat i publicat.

 

El ministre apel·la a la racionalització de la despesa

El ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, fent referència a l’increment del 2% de les cotitzacions, va apel·lar ahir a la racionalització per reduir el dèficit sanitari. També va admetre que pot ser que no tingui uns beneficis immediats però és necessari per minimitzar la tendència a l’alça dels darrers anys, segons RTVA. Per reduir el dèficit cal “racionalitzar, buscar l’eficiència, augmentar els controls i conscienciar la gent de no abusar del sistema”, va dir el ministre. 

història clínica
drets i deures
SAAS
Carles Álvarez Marfany
La teva puntuació: 5. Número de vots: 220
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic