La majoria de peticions per iniciar la reproducció assistida són positives

Des que va entrar en vigor la llei, el mes de gener passat, 23 persones han sol·licitat iniciar un tractament de reproducció humana assistida, i d’aquestes, una desena ja han rebut una resolució per part de la CASS, la majoria de les quals han estat favorables. 

Tal com indica la cap de Gestió econòmica i administrativa de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia, Estrella Fernández, des del centre català s’ha “intentat ajustar al màxim les tarifes que proposava” el ministeri de Salut andorrà, perquè tothom que ho desitgi pugui iniciar un procés que té un cost que pot anar dels 700 als 5.500 euros, en funció de la tècnica emprada, i del qual la CASS cobreix entre el 20 i el 90%, segons si es tracta d’un laboratori públic o privat. En aquest punt, s’ha de recordar que per poder obtenir la cobertura sanitària cal que prèviament un metge determini que una de les dues persones d’una parella heterosexual és infèrtil o s’hagi fet un seguiment d’un mínim de dos anys en el qual la concepció no ha estat possible. A partir d’aquí, es pot fer la demanda a la CASS, que disposa de diferents clíniques de referència a Espanya i França per engegar el tractament. 

Tot i que la llei preveu el reemborsament de diversos mètodes, la cap de la unitat de reproducció assistida de l’hospital Clínic de Barcelona, la doctora Dolors Manau, explica que la fecundació in vitro és la que en els últims anys ha evolucionat més i la que ofereix els resultats més exitosos. Concretament, i sempre que l’estudi previ hagi estat positiu, el procediment consta de tres parts ben diferenciades: 

La primera és el tractament hormonal, una fase “inevitable” en què la interessada s’injecta per via subcutània i durant 10 o 12 dies l’hormona gonadotropina, que és la mateixa que el cervell fa servir perquè l’ovari treballi cada mes. És el que s’anomena punció i convé assenyalar que les pacients andorranes poden fer-ho al país, si bé a partir del cinquè dia han de fer un control cada 48 hores amb el seu especialista, que manté un contacte directe amb el ginecòleg del Clínic, o el centre triat. “Cada nit, com si fos insulina, la dona ha de punxar-se la medicació; és una mica pesat, però no gaire invasiu i és imprescindible per potenciar l’estimulació”, informa la doctora barcelonina.

La segona part arrenca quan els fol·licles estan a punt i s’intervenen per endur-se l’òvul mitjançant una intervenció que dura uns 20 minuts i en el qual la pacient està localment sedada per evitar molèsties. Aquell mateix dia s’obté una mostra seminal i un biòleg fa la microinjecció, és a dir, “agafa un espermatozou i el punxa dins el citoplasma de la cèl·lula”. Aquest és el primer pas que obligatòriament s’ha de fer a l’estranger, ja que el Principat no compta amb els recursos necessaris.

Un cop es confirma que l’òvul s’ha fecundat, es passa a la tercera fase, amb el cultiu dels embrions i, finalment, la transferència d’un escollit, mentre que la resta es congelen. 12 dies després s’obté el resultat, que acostuma a ser positiu i es materialitza amb la concepció. En aquest sentit, la doctora Manau puntualitza que l’embaràs és absolutament normal, tot i que sí es poden presentar algunes complicacions d’acord amb l’edat de la dona. “Filant molt prim, hi ha estudis que diuen que pot haver-hi més prematuritat o problemes d’hipertensió, però, en principi, si la dona és sana, tot transcorre amb normalitat, com un embaràs natural”, afirma. 

La llei, tant andorrana com espanyola com la de la majoria de països que contemplen la reproducció humana assistida, només permet tres intents per la via de la subvenció pública, perquè segons Manau són els que acostumen a ser necessaris per aconseguir-ho. “Quan se n’han de fer més, no és que sigui impossible quedar-se embarassada, però sí que vol dir que hi ha quelcom més complicat i caldran tècniques suplementàries o variacions”, reconeix. Així mateix, s’ha de tenir en compte que la inseminació in vitro “no és una tècnica infal·lible” i cada transferència té un 50% de probabilitats de culminar amb èxit. 

Suport psicològic
Malgrat que un tractament d’aquestes característiques no va acompanyat necessàriament de cap procediment complementari, la doctora Manau recomana tenir suport psicològic especialitzat. “No diré que totes les parelles el necessitin, però sí que és important tenir un expert que sàpiga del tema a prop”, perquè sovint s’ha d’intentar més d’una vegada i això crema molt”, adverteix. Per això, des del Clínic s’intenta “explicar molt bé i informar molt” des del primer dia. Una cita que en el cas de les pacients andorranes  es pot fer telemàticament, però que de tota manera inclou els detalls del seu diagnòstic, l’estudi i les implicacions, que en cada dona varien segons les seves circumstàncies. “La parella ha de mantenir-se forta i estar segura que podrà aguantar un resultat negatiu i tornar a començar”, clou la doctora del Clínic.