La Marratxa se salva de l’aigua

La Jota d’Organyà, La Bolangera d’Andorra i La Passa van ser algunes de les danses tradicionals que va ballar l’Esbart Laurèdia ahir a la tarda a la plaça Major. Uns actes que des del començament van anar passats per aigua, però que, per sort, al darrer ball, els núvols es van dissipar per donar pas a la Marratxa. “Malgrat la pluja, la gent s’ha aplegat força i això vol dir que Sant Julià és viva”, va manifestar el cònsol major, Josep Majoral. Si bé la pluja no va ser un impediment per als petits i joves dansaires, es van viure situacions anecdòtiques, com per exemple quan les autoritats i el públic es van aixoplugar en un primer moment amb els coixins de les cadires de la plaça.

A banda de les danses, l’acte va anar acompanyat d’un ball de bastons que van interpretar La Matinada del grup Arc de Triomf i un ball dels gegantons.

Peus molls amb molta marxa
Tot i que per a molts, per no dir tots, va ser la primera vegada que ballaven sota la pluja, el mal temps no va dissipar l’energia, l’elegància i la il·lusió dels petits i joves dansaires. “S’ha fet una mica complicat ballar perquè teníem els peus xops i perquè el terra relliscava una mica, però ho hem sabut suportar”, va dir Marco Castro, membre de l’Esbart Laurèdia. 

Els qui van ballar la Marratxa, però, van tenir la sort de fer-ho sense la pluja. Format per sis dames que representen cadascuna de les parròquies, abans de la creació d’Escaldes-Engordany, i dos homes que simbolitzen els coprínceps, el solter, l’arquebisbe de la Seu, i el casat, el president francès, és el ball més esperat per tothom. La Sara Altimir, una de les dames, i Nil Correia, el solter, van manifestar que ballar-la és molt emocionant perquè per als lauredians és l’acte més tradicional. 

Entre el públic, la Tresa Ticó i la Maria Lluïsa Escales, ja venien preparades amb paraigua en cas que la pluja fes acte de presència. “Diumenge a la tarda la pluja ens va agafar de sorpresa”, van precisar. 

D’altra banda, Majoral va destacar la implicació del jovent de la parròquia, més d’un centenar, que s’encarreguen de mantenir vives les tradicions. Castro va alertar que si bé hi ha molt interès per part dels joves, aquest es dissipa un cop acaben les festes majors, per això considera que s’hauria de conscienciar les noves generacions que s’han de mantenir les tradicions perquè perdurin.