Diari digital d'Andorra Bondia
Tot i que FEDA i les altres distribuïdores sàpiguen qui té contractats els seus serveis, no poden traspassar les dades.
Tot i que FEDA i les altres distribuïdores sàpiguen qui té contractats els seus serveis, no poden traspassar les dades.

La meitat dels 6.200 pisos buits estan en procés de compravenda


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: Facundo Santana

Què passa amb els 6.238 pisos que s’han detectat que estan buits a partir de les dades del Registre Estadística de Territori corresponents al 2021? Uns pisos, cal recordar, que ja s’inclouen en el sistema d’indicadors d’habitatge i que el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i el director del departament d’Estadística, Joan Soler, van presentar el 22 de febrer. Aquest és un dels temes que s’està treballant a l’Institut Nacional de l’Habitatge pels grups destinats a tal efecte. I segons el seu director, Josep Maria Pla, el que han pogut saber fins ara és que es tracta d’habitatges que tenen un consum elèctric baix, “i la pregunta és: per què?”, va assenyalar.  Segons algunes estimacions, “potser la meitat estan en procés de compravenda”, i si aquest és el cas, es fa difícil que es puguin posar al mercat de lloguer. Així les coses, hi hauria uns 3.000 que no estarien en aquesta situació. Ara bé, de quina manera es podria fer aflorar la identitat dels propietaris d’aquests pisos i per tal que poguessin arribar, ara sí, al mercat de lloguer? Doncs precisament s’està treballant per “buscar la manera de saber quina és la situació” d’aquests pisos, va declarar Pla. 

El problema fonamental per saber què passa amb la meitat dels pisos buits que no estan en procés de compravenda és el de la protecció de dades, apunta el director de l’Institut de l’Habitatge. I és que encara que FEDA i les altres distribuïdores sàpiguen a nom de qui van el contractes, es tracta d’una dada que no es pot traspassar. I això vol dir que “no es pot fer una acció directa per part de l’Institut amb els titulars dels contractes d’aquests pisos”. Segons Pla, aquesta és una de les limitacions que existeix actualment. Per salvar aquesta dificultat, explica que s’hauria d’introduir alguna mena de reforma legal que permetés accedir als contractes “amb la deguda protecció de les dades”, és clar. Una altra possibilitat que s’ha posat damunt la taula seria fer una enquesta anònima a través de FEDA i les distribuïdores per poder obtenir informació sobre l’estat d’aquests habitatges. En qualsevol cas, el que té molt clar Pla és que si hi ha 3.000 pisos que estan en procés de compravenda vol dir que “l’oferta per vendre hi és; per llogar, no tant; i per llogar a preu assequible, encara menys”. I la necessitat d’ampliar l’oferta de pisos de lloguer hi és, “i es veu una possibilitat, però tenim una sèrie de frens per poder incidir, actuar i proposar”.

Projeccions a 10 anys per detectar mancances  

El Pla pel dret a l’habitatge a mitjà i llarg termini és una de les línies estratègiques de l’Institut Nacional de l’Habitatge, segons va assenyalar el seu director, Josep Maria Pla. En concret, a hores d’ara s’està estructurant i per fer-ho es consideren com a cabdals dues eines. Es tracta de dues projeccions a 10 anys vista. Una servirà per saber quines són les necessitats que tindrà Andorra en matèria d’habitatge, tenint en compte, entre altres aspectes, “les llars que hi haurà anualment fins d’aquí a 10 anys” i quina tipologia, segons els perfils que tipifica el grup de recerca sociològica d’Andorra Recerca + Innovació. L’altra projecció amb la qual es treballa és estimar quins i quants habitatges hi haurà per donar resposta a aquestes necessitats. En aquest cas, es tindran en compte els habitatges ja existents “i els que sabem que hi haurà en funció de les llicències demanades”. Aquestes dues projeccions permetran fer hipòtesis de treball sobre la variació del tipus de llar, de creixement econòmic, d’immigració i de moviments demogràfics. D’aquesta manera, “tindrem necessitats i disponibilitats i podrem veure on hi ha mancances”, la qual cosa permetrà incidir per donar-hi resposta. I és que Pla considera vital tenir identificades unes i altres, ja que va manifestar que “ajudarà molt”. 

I tot i que encara s’han d’identificar quines seran les necessitats, Pla va dir que “em puc imaginar que el jovent per independitzar-se necessita un tipus d’habitatge més petit i compartit. És el que ara es diu coliving i abans se’n deia residències adaptat a un estil de vida més social”. Segons Pla, amb un tipus d’habitatge “a un preu més assequible que l’actual” es donaria resposta al col·lectiu jove. I va afegir que “puc imaginar una variació sobre aquesta idea per a persones que viuen soles i  que encara no necessiten un suport assistencial”. D’aquí que va proposar com a solució transformar hotels que no funcionen en habitatge compartit, ja que creu que “pot haver-hi inversions privades que hi donin resposta”.

 

Andorra
Habitatge
pisos
estadística
registre
Comentaris: 2

Comentaris

I al preu que estan continuaran a la venda per mooolt temps, i a aquestos s'afegiran els milers de pisos en construcció en aquest moment i roda que roda camí a l'infern
Com que FEDA no pot fer les dades públiques quan es tracta d'un greu problema i es una parapública? O sigui tots aquest propietaris no teruen aquests pisos al mercat per no haber de declarar etc, però que no paguen el foc i lloc etc etc? Jo crec que no sou transparents per variar, que marejeu la perdiu i canseu a la població...FIN

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic