La col·locació de la primera pedra de la nova seu de la justícia al terreny ubicat a la baixada del Molí de la capital evidencia la falta de seguretat amb què es treballa en el món de la justícia des de fa més de vint anys, a l’edifici actual de les Columnes. Manca de seguretat apuntada pel mateix ministre titular d’aquesta cartera i pel president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), que no s’amaguen ni tenen vergonya a l’hora de fer-ho públic. Malgrat que les obres encara estan en procés de fer els fonaments del que serà aquest edifici, que ocuparà una parcel·la de més de 2.000 metres quadrats, ahir, amb la presència dels màxims representants del món de la justícia, el cap de Govern, el ministre d’Ordenament Territorial, el ministre de Justícia i el president del CSJ van presidir l’acte de la col·locació de la primera pedra (que no es va posar) d’un edifici que estarà en funcionament a meitat del 2019.
La nova seu de la justícia disposarà d’uns espais organitzatius que facilitaran “la separació dels tres circuits, el dels detinguts, el dels funcionaris i el del públic”, va explicar el president del CSJ, Enric Casadevall, que va dir que per fi, “després de 25 anys de provisionalitat, s’ha fet justícia a la justícia”. Un quart de segle que es comptabilitza des que la Batllia i part dels seus departaments es van establir a l’edifici de les Columnes i el que es preveu que sigui el nou edifici, el maig del 2019, i que el juliol d’aquest any ja estaria plenament operatiu. Les obres de la nova seu, qualificades pel ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, com “les més rellevants de tota la legislatura i que pugen a 18.700.00 euros”, tindran un termini de trenta mesos.
El ministre d’Ordenament Territorial també va destacar que el Govern no té previst ubicar en aquesta legislatura cap edifici a la parcel·la de més de 500 metres quadrats que queda lliure al costat de la nova seu de la justícia.
Espais més segurs
Així, Casadevall va afirmar que aquesta nova seu aporta “dignitat” a la justícia andorrana, que s’equipararà amb altres administracions públiques i parapúbliques del país, que tenen totes edificis nous. Però el més important és que el president del CSJ va explicar que el nou edifici permetrà “treballar en condicions de seguretat que ara no tenim”. Seguretat quant a espais, perquè ara en un mateix passadís es barregen advocats, testimonis, víctimes, acusats, processats i, fins i tot, presos i policia. El president del CSJ va explicar que l’espai per als detinguts serà més ampli i hi haurà una separació de dones, homes i menors, ja que a la Batllia ara els espais són molt petits i impedeixen aquesta separació. Per altra banda, Casadevall va destacar que ara es té un arxiu separat en tres llocs (un a l’edifici de les Columnes, un altre a la capital i un altre a Arinsal). Amb tot, Casadevall diu que els empleats de la justícia treballaran amb “més dignitat” i això revertirà en una major eficiència. “Treballarem amb més dignitat, més espai i més seguretat”, va explicar.
Casadevall va remarcar, per altra banda, que s’està acabant la informatització més moderna i que per l’any que ve ja s’espera enllestir l’expedient electrònic, que “permetrà que els advocats puguin enviar els dossiers de forma electrònica i la comunicació entre advocats i Batllia es podrà fer per internet i amb signatura electrònica. Això suposarà un estalvi de temps important, i de seguretat”, va dir.
Dependències per a tots
Per la seva banda, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va destacar que el nou edifici concentrarà tots els serveis de la justícia que ara tenen ubicacions diferents i va assenyalar que tindran espais adequats batlles, magistrats, fiscals adjunts, fiscals generals, secretaris judicials, oficials, administratius, nuncis i també els serveis del CSJ, i hi haurà altres espais per als col·legis d’advocats i de procuradors, i també un espai per al servei de medicina legal i forense. “En definitiva, serà un edifici modern amb un espai per a tots”, va concloure.
Espot va remarcar la reivindicació històrica que suposa la creació d’aquest edifici perquè “la justícia no disposa d’una seu pròpia adaptada a les seves necessitats i requeriments, i amb aquest edifici esmenarem tot això”, va dir.
Tic electoralista
Finalment el cap de Govern, Antoni Martí, va remarcar l’acte d’ahir com a símbol de reforçament de la sobirania. I tan simbòlic que va ser, perquè més que la col·locació de la primera pedra el que es va fer és destapar una tela que descobria una pedra amb una placa. El munt de sorra que va cobrir els diaris del dia, i al qual van donar palades de terra tant Torres com Martí, Casadevall i Espot, va quedar en això, un munt, però de pedra no se’n va col·locar cap perquè al terreny encara hi treballen les excavadores, que fan les obres dels fonaments.
Martí va destacar que la justícia era el tercer poder que faltava que tingués un local de propietat del Govern. Martí va posar l’accent que aquesta era una promesa electoral que es compleix, “tot i que jo no ho inauguraré”, va dir, i al mateix temps va fer referència a quan era cònsol d’Escaldes-Engordany, que també va posar la primera pedra de l’espai Inúu i tampoc no el va poder inaugurar. Sigui com sigui, el d’ahir va ser un acte simbòlic, sense explicació de per què se celebrava la col·locació d’una primera pedra que encara no s’ha posat.
