Diari digital d'Andorra Bondia
Des del servei de salut mental s’està fent el seguiment de fins a 33 pacients amb Covid persistent.
Des del servei de salut mental s’està fent el seguiment de fins a 33 pacients amb Covid persistent.

La pandèmia dispara la llista d’espera al servei de salut mental


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: BonDia

Traduir l’impacte de la pandèmia en xifres al servei de salut mental no és fàcil, ja que “encara no tenim dades totalment significatives perquè penso que la collita d’aquesta onada de salut mental postpandèmia ens vindrà ara”, declara el cap del servei de salut mental, Carlos Mur. I quan diu ara es refereix a aquest semestre, a mesura que vagin finalitzant els casos de Covid-19. Bona mostra d’això són les persones que esperen ser ateses: “tenim almenys 120 o 130 persones que hem d’anar col·locant”, explica Mur. I això que no tenen les dades actualitzades. Tot depèn del servei específic al qual hagin d’anar i de la gravetat de la malaltia, “perquè hem de fer un filtre”, puntualitza. Moltes vegades les derivacions a salut mental venen del metge referent, ja sigui a psiquiatria o a psicologia. Ara bé, en el cas de les primeres visites cal mirar si es tracta d’algú que ha estat ingressat o  atès a urgències o si la derivació és per lesions autolítiques o una malaltia greu. Aquestes persones s’han d’atendre abans que un cas comú. 

De tota manera, del que ha estat la pandèmia fins al 2021 assenyala que “tenim dades molt concloents”. Així, si parlem de consultes externes, “que crec que és important”, s’ha passat de fer-ne 36.228 en total el 2020 a 38.159 el 2021. “2.000 més”, fa notar. I especialment, en el cas dels adults, “encara que no ho sembli”, de les 27.317 de fa dos anys a les 29.116 l’any passat. També han augmentat les dels adolescents, de 4.655 a 5.021. Però és que les visites a la gent gran també han crescut, i s’ha  passat de 2.121 a 2.392. 
I el servei escara estarà més tensionat, “pel que veiem ara, és com si l’onada hagués crescut justament aquest mes de febrer”, pronostica. Per què? Doncs perquè si comparem les dades amb les del febrer del 2021, hi ha hagut “un canvi impressionant”. Per exemple, detalla Mur, d’adults hem passat de 2.071 a 2.468 i “és moltíssim”; de gent gran, de 167 a 235; d’adolescents, de 418 a 455; i d’infants, de 161 a 185. I en relació amb els infants encara vol matisar  més, ja que les dades dels infants i adolescents no es corresponen amb la realitat, “perquè al febrer hem tingut les dues psicòlogues de la unitat d’infantojuvenil de baixa per Covid i les seves visites han quedat posposades”. D’aquí l’impacte de l’increment en la llista d’espera, per la dificultat de no poder fer més visites “perquè no tenim més temps de professional, i això que estem oferint hores extra per dur a terme la reducció de la llista d’espera”, a més de visitar als centres que demanen atenció fins a 15 hores a la setmana, com ara el centre penitenciari o la residència Albó o el Cedre. Així és que “el problema és que no hi ha hores on poder posar les visites”. I en aquest sentit, Mur està “particularment preocupat” amb les visites de psicologia clínica perquè s’estan allunyant fins a tres mesos, i “lògicament això no és com hauria de ser un pla de psicoteràpia regular”, reconeix.

Pel que fa a l’aterratge d’aquestes dades als trastorns concrets, el cap de salut mental explica que hi ha moltes reaccions d’adaptació amb símptomes d’ansietat i depressió. També trastorn d’ansietat generalitzada i agorafòbia després del confinament perquè la gent tenia por de sortir. I la paraula gent inclou també infants i adolescents, remarca. L’insomni també és freqüent, i casos fins i tot greus d’estrès posttraumàtic pel que vam viure i dol patològic per no poder acomiadar-se. Arribats aquí, vol fer una menció especial a tot el que va patir el personal dels centres sanitaris i sociosanitaris a tot arreu “perquè l’esforç que es va fer va ser increïble i hi ha casos de síndrome de burnout i també d’estrès posttraumàtic”, especifica. 

Així doncs, defensa que la pandèmia ha deixat uns efectes sobre la salut mental clars, agreujats, a més, perquè “la majoria de nosaltres som d’una generació que no havíem viscut res de semblant. Ni hem patit una guerra ni una postguerra”. I la incertesa i la por que va suposar especialment la primera onada va provocar molts trastorns mentals que s’han  cronificat. En aquest sentit, confirma que al servei de salut mental s’està fent el seguiment de fins a 33 casos de Covid persistent per trastorns neuropsiquiàtrics. La majoria són casos de la primera onada i porten gairebé dos anys perquè va ser la soca del virus més virulenta i problemàtica. També la variant Delta va deixar alguns casos, però dels 33, uns 17 o 18 són de fa dos anys, confirma. 

Tot i aquest panorama que Mur dibuixa sense embuts, considera que ens recuperarem per una qüestió pragmàtica i vital: l’actualitat s’imposa i “ens fa oblidar tot el que es va viure”. Ara bé, insisteix que el viscut durant la pandèmia deixarà la seva petjada en moltes persones i durant un temps. I és que al panorama de trastorns ja enumerats cal afegir-hi l’increment de les addiccions i l’abús de l’alcohol que s’ha donat durant aquest període. “I és quelcom que ens preocupa”, conclou. 

pandèmia
Llista d’espera
servei
salut mental
Comentaris: 1

Comentaris

Me repito más que una grabadora en modo repetición. Voy a ver si siendo más clara, se entiende mejor. Que se tiene que poner un sistema de Salud mental mejor, que no puede estar en una planta, como es agudos con solo 8 habitación, de las cuáles son compartidas. Que los adultos no podemos pasar por delante de la sala de los niños, necesitan intimidad. Que los profesionales tienen que ser más, que no llegan los que hay. Que se necesita un centro donde sea un edificio completo, con su jardín privado para salir y que nadie sea observado, porque no somos mascotas de feria. Como usuaria que e sido y seré (probablemente), hay muchas cosas que se tienen que cambiar. Como ya e dicho, lugar, espacio, más profesionales y a poder ser, que se enfoquen a problemas que ahora no se pueden tratar en Andorra. Ahora mismo las cifras son tan superiores que se tendría que hacer algo al respeto. Porque entiendan que la salud mental es el primer síntoma de una enfermedad física y viceversa. Andorra tiene que cambiar en este aspecto y mucho. Estamos en la edad de piedra en estos temas. No le dan la importancia que se merece. Se necesita un centro, donde TODOS tengamos una privacidad. Vuelvo a repetir que por espacio que son 3 habitaciones para los niños, y pasamos los adultos por delante. Muy mal distribuido. Cuando bajamos a coger el aire, a la terraza del hospital, somos blanco fácil, estamos en un sitio ¡público! Intimidad cero Eso tiene que cambiar! CAMBIOS URGENTES YA! Menos pisos de lujo, que se van a morir del asco para llenar, y empiecen a hacer un centro de salud mental como es necesario desde hace tiempo... No sólo ahora! A ver si empezamos a trabajar un poco por la SALUD y no por los turistas y la gente con dinero. Que de verdad, no son los que se levantan cada día para levantar el país. Sistema infantil, adultos y departamento de uca. Y ya no cuento los problemas con los que se puede uno encontrar. Tienen MUCHO trabajo que hacer. Pero empiecen por un edificio externo al hospital y con privacidad. Y una vez distribuido, empiecen a traer profesionales. Y ahorrarán con el tiempo, aquellos que tenemos que salir del País por nuestra enfermedad y aquí no hay profesionales. Y a ver si la gente empieza ya a quejarse, que por detrás todos dicen lo mismo, pero por verguenza callan. La verguenza es como se nos trata en salud mental. Por falta de espacio, sitio, y el lugar donde está situado. Por si no queda claro, no hablo de maltratos, sino por intimidad tanto física como psicólogica. Porque si necesitas aire, solo te queda bajar a la terraza. Como bien se entiende, no se abren las ventanas, por seguridad. En fin... Palabras que pocos leen, pero aunque sea solo 1 persona más que este conmigo, ya somos dos y así sucesivamente... Hasta que se nos escuche!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic