La pandèmia dispara la llista d’espera al servei de salut mental

Traduir l’impacte de la pandèmia en xifres al servei de salut mental no és fàcil, ja que “encara no tenim dades totalment significatives perquè penso que la collita d’aquesta onada de salut mental postpandèmia ens vindrà ara”, declara el cap del servei de salut mental, Carlos Mur. I quan diu ara es refereix a aquest semestre, a mesura que vagin finalitzant els casos de Covid-19. Bona mostra d’això són les persones que esperen ser ateses: “tenim almenys 120 o 130 persones que hem d’anar col·locant”, explica Mur. I això que no tenen les dades actualitzades. Tot depèn del servei específic al qual hagin d’anar i de la gravetat de la malaltia, “perquè hem de fer un filtre”, puntualitza. Moltes vegades les derivacions a salut mental venen del metge referent, ja sigui a psiquiatria o a psicologia. Ara bé, en el cas de les primeres visites cal mirar si es tracta d’algú que ha estat ingressat o  atès a urgències o si la derivació és per lesions autolítiques o una malaltia greu. Aquestes persones s’han d’atendre abans que un cas comú. 

De tota manera, del que ha estat la pandèmia fins al 2021 assenyala que “tenim dades molt concloents”. Així, si parlem de consultes externes, “que crec que és important”, s’ha passat de fer-ne 36.228 en total el 2020 a 38.159 el 2021. “2.000 més”, fa notar. I especialment, en el cas dels adults, “encara que no ho sembli”, de les 27.317 de fa dos anys a les 29.116 l’any passat. També han augmentat les dels adolescents, de 4.655 a 5.021. Però és que les visites a la gent gran també han crescut, i s’ha  passat de 2.121 a 2.392. 
I el servei escara estarà més tensionat, “pel que veiem ara, és com si l’onada hagués crescut justament aquest mes de febrer”, pronostica. Per què? Doncs perquè si comparem les dades amb les del febrer del 2021, hi ha hagut “un canvi impressionant”. Per exemple, detalla Mur, d’adults hem passat de 2.071 a 2.468 i “és moltíssim”; de gent gran, de 167 a 235; d’adolescents, de 418 a 455; i d’infants, de 161 a 185. I en relació amb els infants encara vol matisar  més, ja que les dades dels infants i adolescents no es corresponen amb la realitat, “perquè al febrer hem tingut les dues psicòlogues de la unitat d’infantojuvenil de baixa per Covid i les seves visites han quedat posposades”. D’aquí l’impacte de l’increment en la llista d’espera, per la dificultat de no poder fer més visites “perquè no tenim més temps de professional, i això que estem oferint hores extra per dur a terme la reducció de la llista d’espera”, a més de visitar als centres que demanen atenció fins a 15 hores a la setmana, com ara el centre penitenciari o la residència Albó o el Cedre. Així és que “el problema és que no hi ha hores on poder posar les visites”. I en aquest sentit, Mur està “particularment preocupat” amb les visites de psicologia clínica perquè s’estan allunyant fins a tres mesos, i “lògicament això no és com hauria de ser un pla de psicoteràpia regular”, reconeix.

Pel que fa a l’aterratge d’aquestes dades als trastorns concrets, el cap de salut mental explica que hi ha moltes reaccions d’adaptació amb símptomes d’ansietat i depressió. També trastorn d’ansietat generalitzada i agorafòbia després del confinament perquè la gent tenia por de sortir. I la paraula gent inclou també infants i adolescents, remarca. L’insomni també és freqüent, i casos fins i tot greus d’estrès posttraumàtic pel que vam viure i dol patològic per no poder acomiadar-se. Arribats aquí, vol fer una menció especial a tot el que va patir el personal dels centres sanitaris i sociosanitaris a tot arreu “perquè l’esforç que es va fer va ser increïble i hi ha casos de síndrome de burnout i també d’estrès posttraumàtic”, especifica. 

Així doncs, defensa que la pandèmia ha deixat uns efectes sobre la salut mental clars, agreujats, a més, perquè “la majoria de nosaltres som d’una generació que no havíem viscut res de semblant. Ni hem patit una guerra ni una postguerra”. I la incertesa i la por que va suposar especialment la primera onada va provocar molts trastorns mentals que s’han  cronificat. En aquest sentit, confirma que al servei de salut mental s’està fent el seguiment de fins a 33 casos de Covid persistent per trastorns neuropsiquiàtrics. La majoria són casos de la primera onada i porten gairebé dos anys perquè va ser la soca del virus més virulenta i problemàtica. També la variant Delta va deixar alguns casos, però dels 33, uns 17 o 18 són de fa dos anys, confirma. 

Tot i aquest panorama que Mur dibuixa sense embuts, considera que ens recuperarem per una qüestió pragmàtica i vital: l’actualitat s’imposa i “ens fa oblidar tot el que es va viure”. Ara bé, insisteix que el viscut durant la pandèmia deixarà la seva petjada en moltes persones i durant un temps. I és que al panorama de trastorns ja enumerats cal afegir-hi l’increment de les addiccions i l’abús de l’alcohol que s’ha donat durant aquest període. “I és quelcom que ens preocupa”, conclou.