La planta de la Comella incinera 14.157 tones de residus fins a l’abril

El Centre de Tractament de Residus (CTR) de la Comella ha incinerat fins a 14.157 tones de residus en el primer quadrimestre de l’any, una quantitat de brossa incinerada que, en cas de mantenir-se els dos quadrimestres següents, situaria les xifres de la planta per damunt del nivell del 2009, quan en tot l’exercici es va cremar 40.612 tones de residus, i ja molt a prop de l’exercici 2008, en què se’n va incinerar 46.049 tones.
Així es posa de manifest en el darrer informe de la comissió de seguiment i vigilància de la planta, que permet constatar també que els primers quatre mesos de l’any s’ha mantingut més o menys estable la ràtio de litres de gasoil necessaris per a la crema d’una tona de brossa, que s’ha situat en 0,27 l/t, després del descens del consum de gasoil que es va assolir el 2016 (0,24 l/t), un 73% inferior al de l’exercici 2015.
A més a més, les tones de residus cremades, en aquest cas però només les comptabilitzades fins al març, han permès vendre a Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) fins a 4.000 megawatts, unes quantitats que, en cas de mantenir-se els següents nou mesos de l’any, suposarien una aportació a FEDA de 16.000 megawatts, una quantitat molt similar a la generada el 2008, rècord fins ara de la planta.
I és que cada 5.000 tones de residus incinerades permeten vendre a FEDA uns 2.000 megawatts, segons van recordar fonts properes a la comissió de seguiment i vigilància, que van incidir en el fet que les tones de brossa que s’estima que s’incineraran aquest any, i per tant també l’electricitat que se’n pugui derivar, podrien assolir i fins i tot superar els registres del 2008 en funció de l’impacte que acabi tenint finalment l’acord a què s’ha arribat amb Catalunya per a la importació de residus procedents de la Cerdanya i l’Alt Urgell, que preveu que la planta de la Comella pugui rebre fins a 10.000 tones anuals.
De les 14.157 tones cremades en els primers quatre mesos de l’any, 8.277 corresponen a residus sòlids urbans (RSU), 1.582 a residus assimilables urbans (RAU), 312 a fangs secs, 363 a fangs humits, 152 a residus sanitaris i la resta, 3.471 tones, a altres tipus de residus. Així mateix, el volum de brossa incinerada fins a l’abril ha generat fins a 2.395,92 tones d’escòries (167,2 quilos per tona de residus tractada), 403,30 tones de cendres (28,5 quilos per tona tractada) i 202,90 tones de metall fèrric (14,3 quilos per tona de residus tractada).
D’altra banda, l’informe de la comissió de seguiment i vigilància del Centre de Tractament de Residus de la Comella, que evidencia que durant els primers quatre mesos de l’any la planta incineradora ha funcionat tots els dies sense interrupcions, posa de manifest les darreres millores fetes al CTR.
Així, i en el marc del pla de millora de la planta, s’ha portat a terme la instal·lació d’una sonda de nivell a la fossa d’aigües pluvials i la integració al sistema de control de la planta, s’ha col·locat una càmera a la turbina per permetre’n la visualització des de la sala de control i s’ha instal·lat una llança d’extinció d’incendis per actuar a la fossa o a la tremuja.

Es mantenen els diferents indicadors ambientals

L’informe de la comissió de seguiment i vigilància del CTR posa de manifest també que els diferents indicadors ambientals que es mesuren en els controls es mantenen dins els paràmetres establerts. Així, en el cas dels controls analítics mensuals que es fan a les aigües, i també amb dades fins al mes d’abril passat, l’informe conclou que pel que fa a les pluvials el compliment normatiu és del 99%, xifra que disminueix lleugerament, fins al 97%, en el cas de les aigües superficials i de les residuals sanitàries.
Pel que fa a la vigilància de l’aire de l’entorn –aquí amb dades corresponents a l’exercici 2016–, els valors que s’obtenen en els controls respecten els paràmetres de referència i, fins i tot, al voltant del CTR les concentracions són estables o més baixes en comparació d’anys anteriors, exceptuant únicament el punt de mostreig més proper a la zona d’emmagatzematge de les escòries, on hi ha més concentració de metall però per sota del límit.