La qualitat de l’aire millora, però “hi ha un problema amb el trànsit”

El departament de Medi Ambient va publicar recentment el document La qualitat de l’aire a Andorra 2006-2016, en què es resumeixen les accions i estadístiques d’aquesta dècada. De les estadístiques, la conclusió és que “globalment” els nivells de contaminants en l’aire van disminuint i “anem pel bon camí en el sentit de millorar la qualitat de l’aire”, però “hi ha un problema amb el trànsit”, segons va explicar el director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell. 

Per a totes les parròquies –amb la possible excepció d’Ordino–, els gràfics posen de manifest la millora de la qualitat de l’aire, i si el 2008 n’hi havia tres –Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany– que superaven el valor límit normatiu anual, el 2016 ja cap el superava –malgrat que pel marge d’error de les estadístiques sí que es podria estar lleugerament per sobre en el cas de la capital i just en el llindar en les altres dues, registrant les millores més destacables–. Ara bé, les mesures en l’àmbit de proximitat al trànsit segueixen recollint nivells per sobre del valor límit. Només se n’escapa Ordino.

A Ordino, la corba és plana: aquí la qualitat de l’aire “és molt bona” –la millor, si es compara amb les altres parròquies– i “s’estabilitza”, explicava Rossell, que afegia que en zones on la qualitat és alta es fa més difícil millorar-la o deteriorar-la. De fet, aquesta parròquia té valors mitjans anuals que se situen a la meitat del límit normatiu anual, i encara que es podria pensar que com que és la parròquia que ha experimentat un major creixement de població els darrers anys la qualitat del seu aire se’n podria ressentir, no ha estat així. Un exemple el trobem en les mesures en l’àmbit de proximitat al trànsit. A Ordino tampoc s’ha registrat un empitjorament de la qualitat de l’aire prop de les vies de circulació a causa de l’augment dels veïns anant i tornant a casa seva. 

En relació amb les mesures en l’àmbit de proximitat al trànsit, les estadístiques demostren certa millora de la qualitat de l’aire, a excepció d’Ordino i la Massana, on la variació “no és significativa”, i en el cas massanenc –que en el gràfic destaca per la seva elevada posició– es recullen les cues i embussos de baixada de pistes i escolars. Si existís el desviament milloraria el trànsit, i amb tota probabilitat també es recollirien millores en la qualitat de l’aire, de la mateixa manera que se n’han recollit a Sant Julià de Lòria amb l’entrada en funcionament del túnel de la Tàpia. 
Segons Rossell, però, les dades depenen també del punt exacte on se situa l’estació de mesura. Per això, amb l’estudi no es busca comparar a on hi ha una millor qualitat de l’aire o més o menys contaminants, sinó que té com a objectiu veure’n l’evolució. I “globalment és millor”, fet que vol dir que “anem en el bon sentit per millorar la qualitat de l’aire”.