La salut mental, motiu majoritari d’accés al servei d’acompanyament de l’UdA

La salut mental és “una de les causes majoritàries d’entrada al servei d’acompanyament a l’estudiant i el personal (SAEP)” de la Universitat d’Andorra (UdA) creat a finals del 2019. En concret, en el 50% dels casos, segons comparteix una de les responsables fins ara d’aquest servei, Nadia Azzouz. De fet, la salut mental “preocupa molt”, aquí i en tot l’àmbit universitari europeu, especialment a conseqüència de la pandèmia. “Els joves han quedat molt afectats perquè els ha tocat en una edat molt turbulenta”, assenyala. És per això que s’està prioritzant com un aspecte a treballar també a l’ensenyament superior “per prevenir situacions dramàtiques”. Tan dramàtiques com els intents de suïcidi? Doncs sí, fins a aquest punt, ja que a Europa se n’ha detectat un increment entre els estudiants “i aquesta corba ascendent s’ha de revertir d’alguna manera”. En aquest sentit, Azzouz insisteix que cal detectar a temps els problemes de salut mental “per posar-hi solució i reconduir-los”.

Des de la seva creació, el SAEP ha atès una setantena d’estudiants i personal que treballa al centre. La motivació principal que va portar a Azzouz i una altra companya docent a posar en marxa el servei va ser “veure que teníem perfils d’estudiants que perdíem pel camí no per capacitats acadèmiques, sinó per factors extraacadèmics”. Uns factors que dificultaven assolir l’objectiu que tant la universitat com els alumnes tenien en comú: traure’s el diploma. Constatada aquesta problemàtica, es va decidir crear un espai per acollir els estudiants, escoltar-los i veure què podia fer la universitat per donar-los un cop de mà. Van començar el primer curs amb uns pocs estudiants i posteriorment n’han atès entre 20 i 30 cada curs fins a obrir el servei a tota la comunitat educativa de l’UdA. Per activar el servei, els alumnes es posen en contacte amb la persona que coordina cada centre.

30 persones al SOC
Per als casos més complexos i empesos per l’increment de les problemàtiques de salut mental arran de la Covid, des de fa dos cursos l’UdA va apostar per reforçar el treball en aquesta àrea amb el servei d’orientació i coaching (SOC) de la mà de la psicòloga Meritxell Camp. El curs passat va atendre 15 persones, entre estudiants dels diferents bàtxelors i personal de la universitat, i enguany ja en porten també una quinzena, per la qual cosa Camp creu que la xifra superarà la del curs passat. 

La seva tasca consisteix primordialment a orientar en qüestions com ara la gestió de la feina i el temps, donar-los eines i estratègies per a una bona comunicació i organització. També es dona un assessorament per saber com gestionar situacions d’estrès i ansietat. I el que va començar el primer any amb atencions de mitja hora, s’ha reconduït aquest curs a sessions d’una hora que poden ser presencials o a distància. Cada persona en pot disposar d’un màxim de tres al curs. Segons explica Camp, en algunes ocasions s’ha vist convenient derivar les persones a serveis específics de salut mental. Igualment, incideix en el fet que en ocasions es fa difícil als estudiants expressar segons què a algú molt proper i no tant a un professional que “no et jutja ni t’avalua”, sinó que el que fa  “és intentar entendre la seva situació”. Camp remarca que el retorn que ha tingut del servei és molt positiu.

Barreres i risc d’exclusió
A més de l’acompanyament psicològic, Azzouz exposa que des del SAEP també s’ofereix atenció a la diversitat funcional i suport d’aprenentatge a través d’una psicopedagoga que acompanya  perfils d’alumnes amb dislèxia, discalcúlia, TDAH, i barreres d’aprenentatge, entre d’altres. La seva tasca és realitzar un pla de suport individualitzat durant tota la vida acadèmica de l’alumne procurant que l’estudiant guanyi cada vegada més en autonomia. Aquests casos representen un 40% dels casos atesos pel SAEP.

I el 10% restant? Doncs són els anomenats casos psicosocials que afecten persones amb dificultats econòmiques. Es tracta de joves que no arriben a estar en risc d’exclusió social però que “s’hi atansen perillosament”, diu Azzouz, casos en els quals s’ha d’intervenir a temps “abans no acabin al carrer sense estudiar ni treballar”. En aquestes situacions, el que es fa des del SAEP és fer de “pont” entre l’estudiant i Afers Socials. També entre dintre d’aquesta casuística, les noies que pateixen violència ja sigui per part de la parella o d’un familiar. En aquests casos, “es deriven cap a l’àrea d’Igualtat, les posem en mans de professionals i ens assegurem que estan ateses i acompanyades”. Azzouz també comenta que si convé es participa amb elles en la primera entrevista. I conclou, “intentem trobar sempre el millor recurs”.