A la tardor podria començar el primer conreu de tòfona negra a Andorra

El cultiu de la tòfona negra a Andorra serà una realitat a la tardor vinent si els estudis tècnics del terreny i la climatologia ho permeten.

Així ho han manifestat aquest divendres al migdia els responsables del projecte d'introducció de la tòfona al país i representants de l'Associació de Ramaders i Pagesos en el moment de signar un conveni amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que s'encarregarà de donar el suport tècnic per a fer-lo. Si tot fructifica, d'aquí aproximadament deu anys serà possible menjar tòfona amb marca andorrana, sempre i quan els porcs senglars també ho permetin.
Michel Bayloch, xef i empresari, ha estat el gran promotor d'aquesta iniciativa que farà possible, si tots els estudis sobre el terreny donen el vistiplau, que a la tardor es comenci a implantar la tòfona negra a Andorra -la més ben valorada en el mercat-. Perquè així sigui, aquest divendres al migdia, a la seu de l'Associació de Pagesos i Ramaders s'ha fet la signatura del conveni entre el cap de projecte d'introducció de la tòfona negra, Roger Fiter, i el cap d'Àrea de defensa del bosc del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Carlos Colinas. Gràcies a aquest conveni, els tècnics de l'organisme català s'encarregaran de fer els estudis científics sobre el terreny per saber quin és el lloc que reuneix les característiques més idònies per cultivar el fong, a més d'assessorar el pagès de les condicions per al conreu.
La tòfona negra, segons ha explicat Carlos Colinas, requereix 'hiverns fresquets, però no massa freds; estius calorosos, però no massa; i una pluviometria reduïda'. Per aquestes condicions, Roger Fiter ha explicat que les solanes de Sant Julià i Escaldes són les més adients per aquest conreu. Però a banda de la climatologia, hi ha un altre aspecte que fa perillar la implantació de la tòfona: els porcs senglars. En aquest sentit, el president de l'Associacó de Pagesos i Ramaders. Miquel Font, ha explicat que una de les fórmules per evitar-ho és 'tancar la zona' i 'fer més batudes' per evitar-ne la proliferació. Per una i altra cosa, pel tancat i per la regulació de porcs senglars, des de l'Associació s'aposta perquè s'incloguin en els plans de millora que preveu la llei.
El pressupost que s'ha contemplat en un inici és de 20.100 euros. Segons Colinas, el que costa més és l'inici ja que 'demana molta tecnologia perquè és un conreu dual planta/fong, i a vegades el que és bo per la planta, no ho és per al fong' i a la inversa. A més, es tracta d'un cultiu plurianual que fins al cap d'uns 10 anys aproximadament no comença a donar fruits, però una explotació d'aquestes característiques pot durar més de 40 anys, segons l'experiència que es té a hores d'ara a Catalunya. Un cop s'hagi completat l'estudi, la previsió és que a la tardor es puguin fer les primeres plantacions.

Sense trumfes a Llumeneres
D'altra banda, Jordi Alcover de l'Associació de Pagesos i Ramaders, ha informat que els porcs senglars han pràcticament acabat amb la plantació de trumfes que hi ha a Llumeneres. Els fets, que haurien passat aquesta nit de dijous, han fet que a la plantació només hi quedi només una de les varietats plantades.