Diari digital d'Andorra Bondia
L'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
L'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

La taxa d’alletament natural és del 85% i aspira a arribar fins al 95%


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

L’Hospital Nostra Senyora de Mertixell treballa des del 2012 en un projecte per promoure l’alletament matern, entre d’altres coses. Aquest projecte obeeix a una acreditació que atorguen l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i Unicef. Internacionalment és conegut com Baby-Friendly Hospitals, però també se’l coneix com un guardó per la humanització de l’assistència al naixement i a la lactància.  Al 2012, la taxa d’alletament natural al Principat estava xifrada al voltant del 75%, la darrera prevalença calculada l’any passat superava els 85%. El cap del Servei de Pediatria i Neonatologia de l’hospital,  Josep Estrada, assegura que “encara puguem augmentar-la fins al 90 o 95%”. (Si es compara amb altres zones, a Catalunya al 2016 la prevalença d’alletament matern es trobava en el 87,5%).
Aquest guardó, que es preveu tenir per a finals d’any o principis del 2019, “s’atorga als hospitals que tenen unes polítiques per promoure l’alletament matern, considerant-lo com un dret i que dóna moltes facilitats amb l’objectiu que les taxes d’alletament matern vagin augmentant”, va explicar Estrada. El cap de Pediatria assegura que en les últimes dècades existia una tendència a la baixa d’alletament matern. “És una de les polítiques de salut pública més rentables i més barates a fer juntament amb la regulació del tabac. Redueix la incidència de moltes malalties”, assegura Estrada. 
L’hospital porta ja sis anys de recorregut implantant aquestes polítiques amb nous circuits i formant als treballadors. Aquest projecte passa d’un “canvi en com fer les coses, de formar els professionals i donar-los eines per no només promoure, sinó quan surten dificultats com superar-les”. L’hospital ja ha passat totes les fases i ara només queda la d’avaluació i de pagar les taxes de l’acreditació que ascendeixen a 7.500 euros. 
“L’acreditació però no és tant penjar-se la medalla. La feina ja està feta, i hem de continuar en ella per incrementar la taxa però també per tenir dades de quan dura aquest alletament”, explica Estrada.  Segons el cap de Pediatria falten dades sobre la continuïtat de l’alletament matern, “allò important és veure fins a quan es manté l’alletament natural. Si només estan durant el període de baixa maternal,  o si poden com a mínim els primers 6 mesos i fins i tot fins als dos anys, com recomana l’OMS, complementant-ho amb alimentació sòlida”. 
Els beneficis de l’alletament tenen una base científica. “Redueix la incidència de moltes malalties del nadó i de la mare, de molts tipus, infeccions, alèrgies, malalties degeneratives, fins i tot alguns càncers, hi ha molts estudis que ho demostren. Influeix molt a nivell de salut, però també en la relació afectiva i a nivell emocional per a la mare i per al nadò”, comenta Estrada.
Si s’arriba al 95% de prevalença, l’hospital també s’estalviarà anualment més de 4.000 euros en fórmules infantils durant les 48 hores que els nadons estan al centre hospitalari. Tot i això, quan parlem d’alletament matern, parlem sobretot de salut, tant per a la mare com per al nadó que té la llet materna, i això és el principal guany. 

Tot i que es planteja, l’assistència del pare o acompanyant a les cesàries és ara inviable

Quan es parla d’humanitzar l’assistència al naixement, no és només suport a l’alletament natural, sinó també humanitzar el part. El cap de pediatria de l’hospital assegura que s’ha  treballat aquest tema de forma paral·lela a la de l’alletament. “Hi ha hagut canvis en els circuits i en normatives i de manera de fer. Per donar opció per la gent que ho vulgui a parts cada vegada menys medicalitzats, eliminar certes pràctiques que s’havien fet de manera sistemàtica que s’ha comprovat que en el fons no tenien massa sentit, com el rasurat de la mare, o enemes de neteja per les femtes, o la episiotomia de forma sistemàtica, s’han modificat en documents interns i també externs en el pla de part, on es consensua amb les famílies”, comenta Estrada. 
Tot i això, malgrat que s’ha parlat que el pare o la persona que la mare desitgi per estar acompanyada durant el part vaginal pot entrar a la sala de parts, “a les cesàries implica un tema de circuits i d’espais del quiròfan i ara no hi ha possibilitat”, diu Estrada.  Tot i que es preveuen canvis de circuits i modificacions en sales de quiròfan i aquest seria un pas més per plantejar-se l’entrada de l’acompanyant, encara resulta difícil perquè el quiròfan està separat de la sala de parts. “S’ha de valorar bé, per la seguretat de l’assistència”, comenta Estrada. El cap de pediatria reconeix que a altres  hospitals s’està fent, però al d’Andorra, “els espais dels quiròfans ho fan, ara, inviable”. 

taxa
alletament
Natural
aspira
arribar
95%
85%

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Felicitats als professionals que ho feu possible, us animo a seguir treballant en aquesta línia i en la humanització de l'assistència al naixement a l'hospital. Pel que fa al seguiment de la lactància més enllà de la baixa materna, sense tenir-ne dades i sense ser massa intel•ligent, estic segura que la cosa milloraria notablement si els polítics fessin la seva feina en aquest àmbit. La baixa per maternitat ha de ser de 6 mesos mínim, i l’òptim és que pugui ser d’un any a dividir entre els dos progenitors, la criança és compartida!! Espero que la nova llei del codi de relacions laborals vagi en aquest sentit senyores i senyors polítics.
Molt ben dit!! Si la OMS recomana lactància materna exclusiva fins com a mínim els sis mesos, que menys que facilitar-ho! Tant de bo algun dia (espero que no gaire llunyà) es pugui alletar fins l’any naturalment, sense haver de fer peripècies o renunciar-ne per manca de conciliació familiar.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte