La taxa de cesàries és a 6 punts de la registrada al sistema privat d’Espanya

Ja es tenen les conclusions de l’estudi que el ministre de Salut va prometre al Consell General per determinar per què a Andorra es dona una taxa alta de cesàries, que se situa en el 34% (34 per cada 100 parts), una xifra que triplica la recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En aquestes conclusions, però, només s’expliquen i es comparen les xifres però “no s’analitzen altres possibles condicionants que afavoreixen el part per cesària”. Si es fa una comparativa amb les taxes dels països veïns, es comprova que Andorra supera amb escreix el 21% de França i el 25% d’Espanya, si parlem de sistemes públics. Si es compara amb els sistemes privats del país del sud, la diferència s’escurça perquè als hospitals privats d’Espanya la taxa és del 40%, sis punts per sobre de la del Principat. 
L’estudi, elaborat pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) amb la col·laboració de l’Institut Clínic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona,  també fa una comparació amb altres països i destaca que la taxa andorrana és similar a la d’Alemanya i que és inferior a la d’altres països del sud d’Europa, com Itàlia. 
L’anàlisi ha estudiat les tendències globals del 2011 al 2016 i destaca una disminució dels parts i també de la tendència a les cesàries. Així, es constata que en els últims sis anys s’ha baixat d’una taxa de cesàries  del 40,82% per cada 100 parts al 34% del 2016. El nombre de parts té tendència a disminuir els darrers anys, ja que han passat de 705 el 2011 a 558 el 2016. 
Si es mira el 2015, que s’ha estudiat amb més profunditat, dels 601 parts totals 208 van ser per cesària (34,6%), el 14,6% van ser instrumentals i el 50,7% van ser parts eutòcics o naturals, amb expulsió espontània del 
fetus. 
Una altra dada important és que entre el 9% i el 18% dels parts són cesàries programades, i es fan per cesària anterior, una presentació anòmala i/o gemel·lar o una patologia materna, segons expliquen des del ministeri de Salut. 

Conclusions
L’estudi manifesta que l’objectiu no ha de ser arribar a una taxa de cesàries determinada, com per exemple la que marca l’OMS, “sinó que cal fer totes les cesàries necessàries i no fer-ne d’innecessàries”.  També apunta la necessitat de la dotació de recursos: “Cal que el funcionament del sistema sanitari evolucioni per dotar els professionals dels mecanismes per analitzar i avaluar la seva activitat i promocionar la millora contínua en la seva feina. També ha de proporcionar el suport necessari per evitar desviacions cap a una medicina defensiva.” 
Finalment, destaca que qualsevol modificació que es faci al sistema sanitari, en aquest sentit, “s’ha de fer monitoritzant les dades que ens permetin conèixer els resultats i avaluar-ne les conseqüències”, segons va informar el ministeri de Salut, que va crear una comissió d’estudi sobre la incidència de les cesàries al Principat.