La taxa d’ocupació d’Andorra és la segona més alta de tot Europa

La taxa d’ocupació a Andorra, un 84,9% el 2019, és la segona més alta de tot Europa únicament per sota de la d’Islàndia, 85,8%, i se situa deu punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea (amb 27 països) i gairebé 15 per sobre de les taxes de França i Espanya, que tot just sobrepassen el 70%.

Així es desprèn de l’informe Indicadors d’Andorra en l’estratègia Europa 2020 fet públic pel departament d’Estadística, elaborat amb les dades corresponents a l’exercici 2019, amb el qual es vol posar de manifest la situació del Principat respecte a la resta de països europeus. 

Cal recordar que l’estratègia és l’agenda europea per al treball i el creixement per a la dècada 2010-2020, que té com a principals objectius aconseguir alts nivells d’ocupació, productivitat i cohesió social en els Estats que en formen part reduint a la vegada l’impacte en el medi ambient. 

Així des de la UE es van adoptar vuit objectius en les àrees d’ocupació, recerca i desenvolupament, canvi climàtic i energia, educació i pobresa i exclusió social per tal de ser assolits el 2020. Ja sigui per manca de dades, o perquè aquestes són molt recents, o simplement perquè no s’arriba a la fita fixada, Andorra únicament compleix amb els objectius fixats en matèria d’ocupació.

I és que en aquest àmbit la UE estableix l’objectiu d’assolir una taxa d’ocupació del 75% pel grup d’edat d’entre 20 i 64 anys el 2020, percentatge que el Principat sobrepassa amb escreix, malgrat que des de l’any 2010 la taxa d’ocupació ha disminuït en 4,5 punts percentuals i el 84,9% suposa la xifra més baixa de tot el període. Per sexes, la taxa d’ocupació de les dones, 81,9%, va ser de 5,9 punts percentuals per sota de les dels homes, 87,8%, tot i que és la segona més alta d’Europa, superada únicament per la taxa d’ocupació femenina d’Islàndia que va ser del 83%.

Per grups d’edat, la franja compresa entre els 15 i els 24 anys va ser la que va registrar una taxa d’ocupació més baixa, un 31,7%, i malgrat que va millorar respecte l’exercici 2018 és deu punts percentuals inferiors a la taxa d’ocupació d’aquest col·lectiu el 2010 que era del 41,7%. Quant al col·lectiu d’entre 25 i 54 anys, la taxa d’ocupació es va situar en el 90,9% mentre pel grup d’edat d’entre 55 i 64 anys va ser del 79,5%.

Lligat a aquest àmbit d’ocupació, l’estratègia Europa 2020 estableix també com a objectiu que a la fi de la dècada de referència la despesa interna bruta en recerca i desenvolupament sigui com a mínim equivalent al 3% del producte interior brut, un objectiu que no es pot avaluar perquè, com admet Estadística en l’informe, “no hi ha dades referents a l’àmbit temàtic”.

D’altra banda, pel que fa al canvi climàtic i energia les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan per sobre de l’objectiu fixat en l’estratègia Europa 2020, una reducció del 20% respecte a l’índex registrat l’any 1990, si bé des d’Estadística s’incideix en algunes matisacions. I és que segons les xifres que s’estimen des de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’han incrementat en un 47% des del 1990, assolint un índex de 148 l’exercici 2019, inferior en 34 punts al que es va registrar el 2005 però lluny de l’objectiu fixat. Tot i així, l’informe posa de manifest que des del 1990 la població registrada del país s’ha incrementat en un 50%, motiu pel qual s’opta també per calcular l’índex en base a les emissions de gasos d’efecte hivernacle per càpita. I en aquest cas, l’índex es va situar en 98 el 2019, fet que es tradueix que les emissions per càpita al país han disminuït un 1,5% respecte a l’any 1990.

Tampoc en educació
L’estratègia Europa 2020 estableix també els objectius de reduir les taxes d’abandonament escolar prematur per sota del 10% així com d’incrementar la població d’entre 30 i 34 anys que ha assolit una titulació d’ensenyament superior a un mínim d’un 40%.

Respecte al primer dels objectius, Estadística admet que ara per ara no es compta amb dades suficients com per fer una anàlisi significativa en l’àrea d’abandonament escolar prematur, motiu pel qual l’informe no incideix en aquest indicador.

Amb relació a l’objectiu d’augmentar el percentatge de població d’entre 30 i 34 anys que disposa d’estudis superiors fins a un mínim del 40%, el Principat tampoc el compleix, ja que, amb un 38,2%, es queda a 1,8 punts percentuals de l’objectiu, unes xifres que el situen a la part baixa de la taula, si es compara amb la resta de països europeus, superat per 17 països, entre els quals Espanya i França, i també per sota la mitjana de la UE (27 estats), i per davant únicament de 9. Malgrat no assolir l’objectiu fixat, les dades del 2019 sí que posen de manifest una millora de 6,2 punts percentuals respecte al percentatge registrat el 2018, que va ser del 32%.

Per sexes, el percentatge de dones d’entre 30 i 34 anys amb estudis superiors es va situar en el 41,5%, sis punts percentuals superior al dels homes, que es va quedar en el 35,5%.

Finalment, quant al risc de pobresa i exclusió social, l’estratègia Europa 2020 proposa com a objectiu reduir en com a mínim 20 milions de persones la població en risc de pobresa i exclusió social, uns ítems que al Principat, des del 2018, es mesuren a través de l’enquesta de condicions de vida (ECV), estudi que ja segueix els estàndards internacionals. Anteriorment, el Govern havia estimat aquests indicadors els anys 2003 i 2011 situant el percentatge de població en risc de pobresa en l’11,2% i el 12,2%, respectivament.

Així, en l’ECV del 2019 se situava el risc de pobresa i exclusió social en un 17,5% de la població, el que equival a 13.570 persones si es té en compte la població estimada a 31 de desembre d’aquell exercici. Aquesta dada, un punt per sobre de la mitjana europea (16,5%) està per sota de la registrada a Espanya, 20,7%, però per damunt de la de França, 13,6%.