La taxa d’ocupació femenina supera la d’Islàndia i és la més alta d’Europa

Amb un 80,2% la taxa d’ocupació femenina és la més alta d’Europa per davant de països com Islàndia (79,2%) o Suïssa (78,3%) malgrat que es troba encara 10,2 punts percentuals per sota de la taxa d’ocupació dels homes, un 90,4%, tot i que el nombre de dones formades en educació superior és major al d’homes. 

Així es desprèn de l’últim informe Indicadors d’Andorra en l’estratègia Europa 2020 fet públic pel departament d’Estadística, amb el qual es vol posar de manifest i comparar la situació del Principat respecte a la resta de països del vell continent a partir dels vuit objectius fixats per la UE en matèria d’ocupació, recerca i desenvolupament, canvi climàtic i energia, educació i pobresa i exclusió social per a la dècada 2010-2020.

Precisament, i malgrat que la taxa d’ocupació masculina s’ha mantingut per sobre de la femenina, va ser a l’inici de la dècada, l’any 2010, quan les dues taxes van estar més a prop, amb una diferència únicament de 5 punts percentuals, 91,8% homes i 86,8% dones, si bé des d’aleshores la bretxa ocupacional per sexe va anar augmentant fins a assolir aquests 10,2 punts l’any 2020, el nivell màxim del període analitzat.

En termes globals, el darrer any de l’estratègia, Andorra complia amb escreix l’objectiu fixat per la UE quant a la taxa d’ocupació, que era del 75% pel grup d’edat d’entre 20 i 64 anys, ja que va assolir una taxa del 85,3%, un percentatge que tot i millorar el recollit en l’informe del 2021 (84,9%) és quatre punts percentuals inferior a la taxa registrada el 2010 (89,3%). Amb tot, es tracta de la segona més alta de tot Europa únicament per sota de la taxa d’ocupació d’Islàndia, 86,2%, i se situa deu punts per sobre de la mitjana de la UE (amb 27 països) i gairebé quinze per sobre de les taxes de França i Espanya, que sobrepassen de ben poc el 70% i no arriben a l’objectiu fixat per la Unió Europea.

Per grups d’edat, la franja compresa entre els 15 i els 24 anys va ser la que va reunir una taxa d’ocupació més baixa, un 28,8%, fet que empitjora les dades de l’any anterior i fa més gran la diferència respecte a la taxa recollida a l’inici del període analitzat, que era del 41,7%. Quant al col·lectiu d’entre 25 i 54 anys, la taxa d’ocupació es va situar en el 92%, mentre que per al grup d’edat d’entre 55 i 64 anys va ser del 90,2%.

Encara dins l’àmbit de l’ocupació, l’estratègia Europa 2020 estableix també com a objectiu que a la fi de la dècada de referència la despesa interna bruta en recerca i desenvolupament sigui com a mínim equivalent al 3% del producte interior brut, un objectiu que, en el cas d’Andorra, no es pot avaluar per manca de dades.

Pel que fa a l’àrea de canvi climàtic i energia, les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan per sobre de l’objectiu fixat en l’estratègia Europa 2020, una reducció del 20% respecte a l’índex registrat l’any 1990. Així, segons les dades estimades per l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle del 2020 van assolir un valor índex de 95,17, és a dir un 4,8% menys respecte al 1990. No obstant això, i argumentant que la població del país ha crescut un 52,1% els darrers trenta anys, la OECC fa un càlcul en base a les emissions d’efecte hivernacle per càpita, un índex que en el període de referència es va situar en el 62,6, és a dir que les emissions per càpita han disminuït un 37,4%  quant al 1990.

En l’àmbit educatiu, l’estratègia Europa 2020 estableix també els objectius de reduir les taxes d’abandonament escolar prematur per sota del 10% així com d’incrementar la població d’entre 30 i 34 anys que ha assolit una titulació d’ensenyament superior a un mínim d’un 40%.

Igual com en el cas de la despesa en recerca i desenvolupament, quant al primer dels objectius educatius, Andorra no  compta amb dades suficients com per fer una anàlisi significativa en l’àrea d’abandonament escolar prematur, motiu pel qual l’informe no incideix en aquest indicador.

Pel que fa a la fita d’incrementar fins al 40% el percentatge de població d’entre 30 i 34 anys que disposa d’estudis superiors, i malgrat que en el cas de les dones se supera aquest objectiu (42,4%), Andorra no compleix, ja que globalment es queda en un 37%. Aquest percentatge situa el Principat a la part baixa de la taula si es compara amb la resta d’estats europeus, superat per 17 països, entre els quals els dos veïns, i també per sota de la mitjana de la UE (27 estats), i per davant únicament de 9.

En relació amb el risc de pobresa i exclusió social, l’estratègia Europa 2020 estableix l’objectiu de reduir en com a mínim 20 milions de persones la població en risc de pobresa i exclusió social, uns elements que a Andorra es mesuren a través de l’enquesta de condicions de vida (ECV) des del 2018. Així, en l’ECV del 2020 se situava el risc de pobresa i exclusió social en un 17,2% de la població, el que equival a 13.419 persones si es té en compte la població estimada a 31 de desembre d’aquell any.