La vaga de docents francesos obliga 1.700 alumnes a quedar-se a casa

La meitat dels docents de primària i dos de cada tres del Lycée secunden la vaga contra la reforma de les pensions convocada pels sindicats francesos.

Prop de la meitat dels professors de primària del sistema francès (71 de 143) i dos de cada tres dels del Lycée (51 de 76) han secundat la vaga contra la reforma de les pensions convocada pels sindicats francesos. A primera hora del matí, una trentena de docents s’havia concentrat davant les portes del Lycée per visualitzar el rebuig del col·lectiu a una reforma que bàsicament consisteix a allargar dels 62 als 64 anys l’edat de jubilació, i de 41 a 43 els anys de cotització necessaris per arribar al 100% de la pensió.

La mobilització ha comportat que per primera vegada en la història del sistema francès a Andorra quatre escoles (les de maternal i de primera ensenyança d’Andorra la Vella, Santa Coloma, Encamp i Canillo) haguessin de tancar les portes i deixar els alumnes sense servei de permanència i sense la possibilitat d’assistir a les classes dels professors que decidissin no seguir la vaga. En total han estat 1.700 els alumnes que es van haver de quedar a casa, 700 de primària (sobre un total de 1.800) i un miler del Lycée (sobre un total de 2.000), segons dades del delegat de l’Ensenyament francès, Denis Dekerle, en declaracions a RTVA. La concentració matinal es va dissoldre passats uns seixanta minuts, i la jornada ha transcorregut sense incidents, ni al Lycée ni a la resta de centres que sí que van obrir, segons Dekerle.

Pel que fa als manifestants, el portaveu del col·lectiu, Christophe Noguer, ha concretat els motius de la vaga: “Entenem que és una mobilització excepcional, però és que el motiu també ho és”. A la pràctica, la reforma plantejada per Macron significarà “que pràcticament ningú no arribarà a cotitzar els 43 anys que calen per tenir dret a la pensió màxima. Per això estem en vaga i per això diem que és una reforma injusta i innecessària. Sempre són les mateixes receptes regressives que castiguen tota la societat, i especialment els més dèbils. I és això el que no volem”.

En el cas concret dels professors, l’edat mitjana d’ingrés a la professió és entre els 27 i els 28 anys, segons Noguer. “Això suposa que per cotitzar 43 anys haurem d’estar a l’aula fins als 70. És realment això el que volem? Perquè francament crec que no és bo per a ningú, començant per als alumnes”. Una alternativa és que l’objectiu real de la reforma, insinua, sigui dificultar l’accés al tram més alt de les pensions, amb el corresponent estalvi per a les arques públiques. “Cal tenir en compte que el sistema francès té una clàusula de penalització, de manera que si no arribes al període requerit (els 43 anys que estableix la reforma) et van descomptant un 5% per any. De seguida et trobes amb una pensió molt més baixa del que podries esperar després de tota una vida laboral”.

Les receptes “de sempre”
No es tracta només d’una qüestió econòmica, adverteix Noguer. “Hi ha d’haver també un debat social sobre el que significa jubilar-se, el paper que volem per a les persones grans, els vincles familiars que ajuden a mantenir quan es fan càrrec dels nets, la seva participació en el teixit associatiu. A tot això els governants hi passen per sobre, ni s’ho plantegen, quan tots hi hauríem de poder dir la nostra. El 90% dels treballadors francesos estem en contra d’aquesta  reforma. Que convoquin un referèndum. Seria la solució més democràtica. Però no ho faran.

En canvi, les seves receptes són les de sempre: allargar, endarrerir, reduir, en un moment en què tothom ho està passant malament. Ja està bé. Volem dir prou a aquestes polítiques”.
Una altra derivada de l’allargament de la jubilació i dels anys de cotització és el tap generacional que suposa per a la incorporació de noves promocions  de professors, en un moment crític, diu Noguer, “perquè des de fa quatre o cinc anys cada vegada es presenten menys candidats als concursos de places per a l’ensenyament públic. Una cosa així no l’havíem vist mai. I la solució no és recórrer a personal eventual. En lloc de fer la professió més atractiva i plantejar alternatives, volen endurir les condicions laborals dels professors.”