Diari digital d'Andorra Bondia
La imatge de la Mare de Déu de Meritxell que presideix el santuari.
La imatge de la Mare de Déu de Meritxell que presideix el santuari.

L’acta perduda


Escrit per: 
E. O. G. / A. L. / Foto: Facundo Santana

Era el 24 d’octubre del 1873, just ahir feia 150 anys, quan el Consell General es reunia per proclamar Nostra Senyora de Meritxell com a “patrona i especial protectora” de les Valls d’Andorra. Per commemorar l’efemèride, el Consell General va compartir a les seves xarxes socials la imatge d’una transcripció literal de l’acta, i la pregunta que es va fer molta gent va ser: i com és que no es comparteix la imatge de l’acta original? Doncs senzillament perquè no apareix enlloc. Des de l’Arxiu Nacional (ANA) diuen que ha d’estar als arxius de Casa de la Vall, i des del Consell General afirmen que no el tenen i apunten que potser es troba a l’ANA. 

Els experts diuen que, “per la mecanografia”, la transcripció es devia fer entre els anys 60 i 70 i és per aquelles dates quan es perd la pista del document original. “A Casa de la Vall hi ha de ser”, va afirmar mossèn Ramon de Canillo, i en la mateixa línia es va pronunciar la historiadora i exconsellera general Meritxell Mateu: “estava al Consell General”. I també la consellera general Susanna Vela, excap de l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents del Govern d’Andorra, va dir que “aquesta documentació hauria d’estar als arxius del Consell o a l’Arxiu Nacional”. “Al llibre d’actes de 1873 hauria d’aparèixer però”, va concloure Vela, després de comprovar que el llibre d’actes “desaparegut” és el que recull des del 1743 al 1863. 

Hi ha qui ha apuntat la possibilitat que es cremés en l’incendi que va destruir el santuari el setembre del 1972, però el més probable és que algú decidís endur-se l’original a casa, un cop mecanografiada l’acta. De fet, comprovat el llibre d’actes corresponent, fonts del Consell General han assegurat que l’acta en qüestió, del 24 d’octubre del 1873, “no hi és” i se sap que aquella reunió es va celebrar i que l’acta es va aixecar, doncs com a conseqüència d’aquesta s’aconsegueix que més de quaranta anys després l’Església reconegui el patronatge. 

Mateu va comentar que era relativament habitual que la gent s’endugés originals a casa, quan encara no hi havia arxius centralitzats. I també Vela va apuntar la possibilitat que “algú l’hagi sostret en algun moment de la història, quan els arxius no estan classificats ni descrits”. Qui se l’endugués ho devia fer “sense mala fe”, valoren alguns, doncs potser tampoc es tenia la consciència actual sobre la necessitat de preservar aquests documents i que romanguin sota custòdia de la institució que pertoqui. 

El que es descarta, a priori, és que l’acta hagi fet cap a arxius fora de les fronteres, ja que és un document “molt d’aquí”. Mateu fins i tot apunta que el fet que sigui una institució política la que proclami una patrona podria ser “únic”. La historiadora recorda que la decisió del Consell General es pren una època en què els coprínceps s’oposen a tots els seus acords i els consellers pensen que aquesta decisió, la de proclamar Meritxell patrona d’Andorra “ningú ens la podrà prendre”, comenta Mateu assenyalant que després el Bisbat triga gairebé 40 anys a fer la demanda de canonització i reconèixer el patronatge, i encara s’haurien d’esperar vuit anys més per coronar la verge com a patrona d’Andorra. En l’acta, signada pel síndic major Nicolau Duedra i el menor Antoni Picart, el Consell General defensa que la proclamació és un acte que demostra l’agraïment “pels moltíssims favors dispensats” per la Mare de Déu “a les comarques d’Andorra”.

Consell General
Meritxell
acta
perduda

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte