L’aeroport a Grau Roig costaria 345 milions i estaria acabat el 2025

L’última versió de l’estimació de costos de construcció d’un aeroport a Grau Roig redueix pràcticament a la meitat el del 2019, quan la Cambra va presentar el pla de desenclavament. Així, si llavors es va parlar d’un pressupost d’entre 500 i 700 milions d’euros, ara seria d’uns 345 milions. Així ho va explicar ahir al vespre el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Miquel Armengol, en fer balanç del punt en el qual es troba aquest pla de desenclavament i en concret el projecte d’aeroport. I on es troba? Doncs la Cambra ha finalitzat les fases que es va comprometre a realitzar segons el conveni signat amb el Govern: l’estudi de viabilitat de procediments de vol i el referit a les infraestructures que van efectuar les empreses Navblue (Airbus) i CGX i que ja van presentar al juny del 2019, però que han evolucionat cap a la reducció de la pista de l’aeroport, que  tindria 1.800 metres de llarg i 45 metres d’amplada, cosa que ha contribuït decisivament a la reducció de costos. 

Ara, s’haurien d’iniciar els estudis de viabilitat tècnica, d’impacte ambiental i de viabilitat econòmica, uns estudis, però,  que depenen del Govern perquè és qui ha de decidir si el projecte tira endavant. En cas afirmatiu, la Cambra està disposada a acompanyar l’Executiu en l’encàrrec d’aquests informes, va assegurar Armengol, que no dubta pas que aquest vistiplau arribarà, perquè “el Govern està totalment al costat”, va dir. Un sí de l’Executiu que llavors portaria a encarregar l’estudi d’impacte ambiental i acústic que, si fos negatiu, aturaria, però, el projecte, va remarcar el president de la Cambra. I en cas que fos favorable, va insistir, hi ha diversos “grups financers interessats en l’aeroport que assumirien el 100% de la inversió”. Això sí, “amb un estudi econòmic previ que digui que és viable”, va puntualitzar. 

El vicepresident de Comerç de la Cambra, Ramon Ginesta, va explicar que l’aeroport projectat a Grau Roig seria de l’estil del de Saint Moritz, “amb una sola pista, discret i molt integrat al paisatge”. Així, cal pensar en un aeroport dimensionat per rebre uns 500.000 viatgers l’any, tot i que l’ideal seria tenir uns 365.000 tenint en compte que cada dia hi hauria sis vols, va especificar. Uns viatgers, d’altra banda, d’alt poder adquisitiu. I és que la idea és “privilegiar la qualitat i no la quantitat”. D’aquí que pel que fa al tipus d’avió, es pensi en models petits i “jets privats” i no pas en companyies low cost.
Pel que fa als terminis, si l’Executiu donés aviat llum verd, els estudis tècnics que falten podrien estar enllestits en un any i la construcció posterior podria trigar entre dos anys i mig i tres, de manera que cap al 2025 o  2026 podria estar acabat. Si la candidatura als Jocs Olímpics dels Pirineus tirés endavant i l’aeroport estigués acabat, “seria una gran promoció”, va fer notar Armengol.  

Per a la Cambra, l’aeroport nacional “és imprescindible” per impulsar un nou model econòmic, garantir “la independència total d’Andorra” i impedir la dependència i l’aïllament en les comunicacions. I és que si bé el Pla de desenclavament contempla també la millora de mobilitat interna i la connexió ferroviària amb França i Espanya, “són projectes més lents i en el cas del tren, més car”, va  concloure Armengol. 

Simulació d'aproximació i aterratge d'un avió al futur aeroport.