L’AFMMA reclama acompanyament i un contracte de treball diferenciat

El principal problema amb què es troben les persones amb una malaltia mental a Andorra està relacionat amb l’àmbit laboral. Ho va afirmar la presidenta de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental a Andorra (AFMMA), Rosa Lluís, que va remarcar que encara no s’acaba de garantir el dret al treball dels afectats i l’accés a una ocupació normalitzada. Perquè això sigui possible va posar sobre la taula la necessitat de crear un contracte específic per a aquests casos. Al mateix temps va indicar que cal oferir una preparació als afectats abans d’anar a buscar feina i fer-los un seguiment.

Lluís va insistir que si està ben tractada, una persona amb una malaltia mental només passa períodes en què pot tenir un brot, una situació que va equiparar amb la de qualsevol que té un accident i es trenca una cama. Per això va apuntar que poden fer vida normal. La presidenta de l’entitat també va lamentar que l’estigmatització d’aquest col·lectiu no acaba de desaparèixer i, de fet, va declarar que sembla que torna a ressorgir. 

En el marc del Dia mundial de la salut mental, la cap d’equip de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Gemma Garcia Parés, va recordar que la depressió i l’ansietat són les dues patologies més esteses. La primera té un 20% de prevalença i, en el cas de l’ansietat, una de quatre persones la pateix. Garcia va relacionar aquesta realitat amb els moments de crisi i la situació que es viu. En el cas de les malalties més greus, però, com l’esquizofrènia o la bipolaritat, la prevalença cau. Per fer front a aquestes situacions defensa que cal apostar per l’abordatge precoç. En aquest sentit va apuntar que com més aviat es detecta millor serà l’evolució i més facilitat tindrà l’afectat per integrar-se a la societat. Això es tradueix en una reducció dels costos (perquè pot treballar) i una millor qualitat de vida per al malalt i la família. 

Quant als recursos que creu que caldria implantar al país, el primer fa referència al Servei de Rehabilitació Comunitària, que ara per ara està destinat exclusivament a adolescents però la intenció és ampliar-lo a totes les edats. Garcia va destacar que aquesta iniciativa té per objectiu ajudar a reinserir-se a la societat. En segon lloc, i més a la llarga, remarca que seria necessari disposar de pisos i una residència per a persones amb malalties mentals, ja que ara han de marxar a fora i això fa difícil la seva integració quan tornen. També va assenyalar que és important formar els agents que intervenen en situacions de catàstrofe o accident greu (com ara els bombers, la policia o el SEM) per oferir el suport adequat als afectats. En el mateix sentit, veu important formar els formadors perquè l’ús de les noves tecnologies no es converteixi en un excés.

Precisament, el psicòleg de la Unitat Conductes Addictives (UCA) Xavi Sumarroca va explicar que cada cop hi ha més casos d’addicció a les noves tecnologies. Això provoca canvis d’actitud en la persona, que es mostra més distant, més irritable si no pot accedir als continguts, i tot plegat provoca problemes amb la família i l’entorn, així com una caiguda del rendiment laboral o escolar. L’expert va afirmar que, tot i que ningú n’està exclòs, sí que hi ha un perfil que és més susceptible de patir-ho, com ara les persones més impulsives, les que busquen experimentar sensacions, les introvertides i les més joves. Sumarroca va deixar clar que el que no s’ha de fer és culpar el mitjà i la tecnologia, sinó com s’utilitza. El psicòleg de l’UCA va assegurar que no hi ha un alt percentatge de persones que tinguin un problema greu i, per tant, la prevalença és petita.