L’AFMMA reivindica millores, com un protocol, a través de les xarxes de salut

Tot i que es mostren esperançats amb la futura constitució de la xarxa de salut mental com a resposta a les seves reivindicacions, l’Associació de Familiars per la Salut Mental, AFMMA, considera que hi ha un seguit de demandes que s’han de solucionar de manera urgent.

D’aquesta manera, la presidenta, Rosa Lluís, posa en relleu que aquesta xarxa ha de tenir en compte “la persona” per damunt d’altres qüestions, i considera que serà necessari, entre altres aspectes, que hi hagi un protocol ben definit un cop la persona ingressi a l’hospital, perquè es pugui donar resposta a totes les necessitats que tingui arran de la malaltia que pateix.
Lluís també creu que cal no “oblidar la família”, i en aquest sentit reclama que hi hagi un “suport econòmic” per a les persones que han de cuidar un malalt. Una residència per a les estades fora de l’hospital, fer un cens per saber a quantes persones afecten les malalties mentals o que els psicòlegs i els terapeutes tinguin convenis amb la Seguretat Social són altres demandes.
Primer, però, segons Lluís, seria necessari fer el cens del volum de persones afectades per una malaltia mental, ja que l’associació assenyala que hi ha un 15% de la població que té alguna patologia mental i per tant consideren que el primer pas és saber quantes persones pateixen aquestes malalties per després conèixer quins recursos fan falta per donar resposta a la població afectada.
En aquest sentit, Lluís insisteix que quan es tingui aquest estudi es podrà comprovar que recursos com el que reclamen d’una residència són necessaris. A més, la presidenta creu que aquest centre s’ha de veure com una oportunitat per al país, ja que pot ser una residència de referència internacional en què poguessin ser ingressades persones d’altres països, cosa que ja la faria rendible econòmicament.
I ja a banda de la xarxa de salut mental, l’AFMMA considera que caldria una reestructuració del programa de treball amb suport de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, Agentas, perquè pogués ser un recurs eficient per als malalts que no tenen discapacitats importants. Segons Lluís, ara hi ha malalts que no consideren eficient aquest recurs, perquè, tret de moments en què tenen brots, poden desenvolupar feines sense cap tipus d’impediment, però les que els facilita Agentas no estan prou ben remunerades, segons la presidenta de l’entitat.
Per aquest motiu, Lluís assenyala que caldria fer una revisió del programa per poder atendre les necessitats laborals d’aquestes persones que no tenen dificultats, més enllà dels brots puntuals, per desenvolupar qualsevol tipus de feina. Malgrat aquesta disfunció, remarca que “necessitem aquest recurs”, ja que les persones que pateixen una malaltia mental han de gaudir d’un cert suport, que és el que Agentas els pot proporcionar.
Sovint, com que no veuen satisfetes les seves necessitats a través d’aquest programa, aquestes persones busquen feina pel seu propi compte, una solució que, segons Lluís, tampoc no és la idònia. A més, recorda que la feina amb Agentas és molt interessant, ja que des de l’escola Meritxell es mostren sempre disposats a col·laborar amb l’associació, especialment pel que fa al Club Social. En aquest sentit destaca que, arran d’una de les xerrades que els responsables del programa de treball amb suport van fer al Club Social, dos dels usuaris s’hi van interessar i han aconseguit una feina als matins.
Una altra de les mancances  que han detectat últimament són els espais per als usuaris del centre de dia. En aquest sentit, Lluís exposa que la falta d’espais ha fet que els infants i adolescents que han de ser tractats necessitin les instal·lacions que fins ara ocupaven els adults, i això fa, tal com afegeix la presidenta de l’entitat, que a les tardes els usuaris del centre de dia hagin de fer els tallers en una sala que no està adequada. És per això que reclama uns espais adequats per als infants, “si cal fora de l’hospital”, i que els adults puguin recuperar el lloc de què ara, a les tardes, ja no disposen.
El Club Social de l’AFMMA és un recurs que està totalment consolidat, tal com posa en relleu la presidenta de l’entitat, Rosa Lluís, ja que té uns 25 socis i s’organitzen diferents tallers, en què prenen part una mitjana d’entre 9 i 12 persones. La demanda ha fet que fins i tot es puguin fer dos tallers alhora.
La col·laboració de diferents entitats fa possible que es puguin desenvolupar diverses propostes, i en aquest sentit Lluís recorda que col·laboracions amb els comuns de Canillo, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany permeten als usuaris dur a terme activitats al Palau de Gel, a l’Escola d’Art i a la piscina, respectivament. També tenen la col·laboració de Grandvalira i dels cinemes Illa Carlemany, cosa que permet que els usuaris puguin ampliar les seves possibilitats de fer activitats variades, ja que a les ja esmentades cal afegir-hi informàtica i karate. Lluís recorda que aquestes són les activitats que s’organitzen a proposta dels usuaris.
L’AFMMA continua fent divulgació de l’existència d’aquest club perquè d’aquesta manera els professionals sàpiguen que poden recomanar als seus pacients que hi vagin.
Finalment, l’associació reclama una figura que defensi els drets de les persones amb discapacitats.