L’Ajuntament de la Seu reclamarà al Bisbat 117.000 euros d’IBI

“He de puntualitzar que no soc creient, però reconec que en la relació que tenim amb el Bisbat els hem d’agrair moltes coses.” Així va iniciar el vicealcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, la intervenció en el ple municipal en el moment que entrava a debat la moció presentada per la CUP perquè l’Església catòlica i altres confessions religioses paguin l’impost sobre béns immobles (IBI) pels edificis que tenen a la ciutat i no estan dedicats al culte. La moció va passar, parcialment, i l’Ajuntament negociarà amb el Bisbat la reclamació dels 117.000 euros anuals que els correspondria pagar. Els Testimonis de Jehovà haurien d’abonar altres 654 euros.  
    Viaplana va explicar que havia informat els representants del Bisbat del contingut de la moció, que també reclamava conèixer quins són els edificis de la seva propietat al municipi i  amb quins criteris estan inscrits al registre de la propietat. “Ells van dir que cap problema, que màxima transparència i que podem parlar de les immatriculacions”. Des de l’Ajuntament, hi va afegir, “entenem que podem cobrar l’IBI per immobles com pisos que puguin tenir llogats, però no de la catedral, entenc” i va detallar les 19 immatriculacions a nom de l’Església catòlica. Dues d’elles, al municipi d’Alàs i Cercs (les esglésies de Sant Esteve i Santa Maria), per la qual cosa quedarien descartades del recompte. A la Seu, cinc immobles dels quals quatre  són temples, més el palau episcopal, a banda de set terrenys rústics. El Bisbat, va indicar el vicealcalde, es va mostrar disposat a dialogar sobre el pagament de l’impost.

500.000 euros donats
La moció va tirar endavant amb el suport dels dos grups al govern i Compromís. Viaplana va recordar el suport que des de la institució eclesiàstica ha obtingut l’Ajuntament d’ençà que es va desfermar la pandèmia, amb la donació de 500.000 euros a la Fundació Sant Hospital o la cessió de l’edifici del Seminari per traslladar padrins “a cost zero”.
    L’habitatge, un dels grans reptes que afronta la capital alturgellenca, va desfilar també pel ple municipal, en aquest cas de la mà de la moció presentada pel grup de Compromís per la Seu, a la qual la CUP es va afegir posteriorment. Una moció que es va debatre profusament, punt per punt, pràcticament paraula per paraula, fins al punt de fer intervenir Òscar Ordeig recordant que “el punt que realment interessa és el dels diners (...) demanem fets i concrecions,  i al final diners, que és on es veuen les intencions reals”. El punt dels diners inclòs a la moció, no obstant això, el que reclamava que l’Ajuntament instauri un fons de 600.000 euros anuals durant tres anys destinats a “crear patrimoni públic d’habitatge social”, no va ser aprovat.
    L’alcalde mateix, Jordi Fàbrega, va defensar la proposta que l’Ajuntament mostri rebuig a la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat. Des de la CUP van matisar que l’acord “no és un gran què” i Ordeig va plantejar matisos però va reconèixer que és qüestionable “si l’incompliment d’una norma val la inhabilitació d’un president de la Generalitat”.